Back to top

Fins el coll

www.openeducationeuropa.eu

Menorca té la sort de poder preveure en gran manera el futur possible mirant allò que està passant a les illes veïnes. El sistema és senzill. Mallorca i Eivissa van començar abans la transformació turística, l'han feta amb més rapidesa i pateixen, molt més que els menorquins, les conseqüències d'un creixement turístic sense límits. Amb exemples tan propers no és difícil entreveure on podem anar a parar si no prenem mesures.

El passat cap de setmana, la carretera de la zona d'arribades de l'aeroport de Palma es va col·lapsar completament. Només és el mes de juny, però ja arriba tanta gent que tots els serveis es veuen superats. Ho deien fins i tot els transportistes mallorquins de passatgers. Cada territori té una capacitat i, quan es supera, la cosa no dona per a més.

Menorca també està incrementant de manera molt notable el nombre de turistes que estan arribant. Se'ns han ajuntat dues qüestions que donen com a resultat una bomba de massificació. Per una banda, la inestabilitat del mediterrani oriental fa que alguns touroperadors desviïn clients cap a Balears. D'altra banda, el fenomen del lloguer turístic s'estén com una plaga i dispara, sense estar previst, la capacitat d'acollida de l'illa.

Aquest tema del lloguer turístic és un dels debats de moda. D'una banda, hi ha la gent que defensa que llogar habitacions o habitatges als visitants és una manera de fer renda complementària i de distribuir millor l'ingrés turístic. De l'altra part, hi ha qui recorda que això té conseqüències socials i ambientals poc desitjables.

Passa a vegades, que la suma de beneficis individuals et pot traduir en afectacions negatives per a la col·lectivitat. Per evitar aquestes situacions es fan les lleis, però de vegades les lleis no hi són, o s'incompleixen de manera sistemàtica.

Per analitzar el tema, potser no s'hauria de posar dins el mateix sac aquells que lloguen una habitació -o un habitatge- que aquells que posen a disposició dels visitants dotzenes de cases o blocs sencers de pisos. Que n'hi ha d'aquests darrers, i són la majoria dels que s'anuncien a les plataformes digitals.

El fenomen generalitzat provoca un ràpid augment dels preus de lloguer. A Menorca ja hi ha molts treballadors dormint a zones insospitades dels hotels. A Eivissa ni els metges es poden pagar el lloguer que els demanen i han hagut d'habilitar espais dels hospitals per no quedar-se sense professionals. Toca decidir si aquest és el camí que volem seguir. Perquè, si no ens agrada, hem de reaccionar.

Cada persona que afegim sobre l'illa els mesos de juliol i agost, tindrà unes necessitats en servei d'aigua, en gestió de residus, en proveïment energètic, en espai a les carreteres, en bany a les platges... en un moment on tot ja es troba al límit. Efectivament, la suma de beneficis individuals a curt termini de vegades provoca un resultat col·lectiu negatiu.

Tanta sort que, en aquesta situació, no s'ha arribat a consolidar l'aposta dels megacreuers del port de Maó. Els grans creuers -que també s'emporten aigua i descarreguen residus- són en bona part responsables de les manifestacions de turismofòbia que s'estan observant a Mallorca o a Barcelona. Quan se n'adjunten unes quants, aboquen milers de turistes de tot inclòs, que omplen carrers però que ja ho tenen tot pagat dins el vaixell, inclosos els souvenirs de cada port que visiten.

El projecte de les escales mecàniques del Parc Rochina era un gest al servei d'aquest model massificat. Era el resultat de confondre economia turística amb nombre de turistes. Confiem que l'alternativa de creuers temàtics, que s'està treballant, permeti major rendiment econòmic i menor cost de saturació.

Ens espera un estiu d'estar fins la bandera. Unes setmanes on és previsible que alguns es desesperin per la sensació de col·lapse. Amb l'afegitó de les previsions d'unes condicions climàtiques d'altes temperatures, que carregaran encara més l'ambient.

Si volem reconduir aquest camí que ens porta cap a l'abisme que ja veiem en terres properes, ens hem de posar les piles. Hem de conciliar interesses privats amb interessos públics. Hem de discutir per quins sectors de turisme interessa retallar per frenar la massificació de la temporada alta. Una cosa és viure del turisme i l'altra és morir d'èxit per ell.

Les institucions han de fer la seva feina legislativa, governativa i de vigilància sobre els acords presos. I la ciutadania hem d'ajudar a això que es diu la governança sobre un model més raonable. Ens hi jugam la qualitat de vida.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de 19/06/2017)

Comentaris

Turisme

Mala peça al teler és això del turisme. Som a temps de salvar Menorca de la voràgine que representa el turisme?

Tema important

Seguint la tramitació de la modificació de la llei de turisme pel que fa al lloguer turístic d'habitatges, veig que la tendència (si s'aproven les esmenes de grups com més per menorca) serà d'aturar aquest lloguer massiu per part d'especuladors i grups inversors, mentre que on els ajuntaments ho vegin bé es podrà fer com a suport a l'economia familiar. Es diferenciarà així clarament aquest benefici social de socialització dels beneficis del turisme, del gran negoci que -com diu l'autor- té una presència majoritària a hores d'ara. La massificació no ve, però, del lloguer turístic. Ara simplement hi ha una major atracció per aquestes zones turístiques del mediterrani a on no hi ha inestabilitat o, directament, guerra. I és possible en funció de certs condicionants, com la capacitat de mobilitat de l'illa o la quantitat de gent disposada a fer feina aquí o allà. A Eivissa hi ha més massificació que a Menorca perquè hi tenen una autopista i perquè la seua població és el doble de la que tenia fa unes dècades. Quan van fer l'autopista alguns es pensaven que descongestionaven la carretera, però en realitat el que van propiciar és que es congestionés TOT. Si a Menorca hi hagués 50.000 habitants més, com a Eivissa, hi hauria una pressió humana de 50.000 persones més cada dia de l'any i un efecte crida de qui sap quants més turistes per alimentar aquestes 50.000 persones més. Imaginem-ho: no és aquest el veritable problema de pressió humana d'Eivissa? Sempre que qualcú em diu que aniria mel tenir dos carrils per banda a tota la carretera general, els dic que aquest és pràcticament l'únic mecanisme que tenim els menorquins per controlar la nostra població, i que vagin a fer una volta per Eivissa si volen comprovar què passa quan te'l carregues. Sabeu per què el gran empresariat turístic de Mallorca va carregar durament contra el lloguer turístic? Segons havien calculat, si no es restringia, podrien deixar d'importar 10.000 treballadors. O sigui que segons ells no es tracta de baixar preus del lloguer per als locals sinó de facilitar que duguin treballadors de fora que facin feina amb qualsevol condicions laborals per així no haver de pagar bé als locals. Al final penses que si fa 40 anys a Eivissa tothom hagués pogut fer lloguer turístic, ara no estarien massificats i seria una illa molt més sostenible en tots els sentits. Òbviament tot és relatiu i els extrems són indesitjables, però en el fons ens solem deixar variables a l'hora d'analitzar els efectes d'una o altra decisió, i tal vegada el major problema és que des d'aquí no tinguem poder polític ni per retenir els recursos necessaris per canviar de model, ni per controlar l'arribada de turistes, de treballadors de temporada o nous habitants, o establir les condicions que cal complir per venir a Menorca a fer qualsevol d'aquestes coses. Així que no només costa saber què ens interessa realment colectivament, sinó que probablement no tenim el poder per defensar els nostres interessos. Tornant al tema en qüestió, si defugim dogmes i tabús, seria més sostenible prioritzar el turisme nacional (de bcn, val i mallorca), tant ambientalment com culturalment; seria més sostenible prioritzar la contractació de locals (posant condicions a on aquests tenguin avantatge i imposant condicions laborals que desincentivin la importació de mà d'obra barata); caldria procurar que els locals no es vegin amb la necessitat de vendre la segona residència; i, per acabar, hauríem de dir prou ja de saqueig fiscal, perquè després de tants d'anys de recaptar molt gràcies al que deixen els turistes, encara no han deixat que ens quedem el mínim per deixar de dependre tant del turisme. I hem de tenir en compte que ni Espanya ni Europa no volen que deixem de dependre del turisme perquè és així com ens volen, com en empren i com ens tenen controlats.

limitar coches a alquiler

Si por disgracia no se puede controlar el numero de alquiler turistico en Menorca, por lo menos quizas se puede controlar mas facilemente el numero de coche de alquiler de la empresas de rent a car, y tambien limitar el numero de empresas de rent a car ? De esa manera, si la gente encontra un apartamiento pero ningun coche a alquiler va a reflexionar antes de eligir Menorca ...de toda manera ya hay demasiados coches en verano en Menorca, se nota en todos los parking de playas . Cuando veo flyers de empresas que proponen 4X4 a alquiler para descubrir la naturaleza ! Cutre !

Massa guapis

Tema lloguer turístic a part: el Consell, mitjançant les xarxes socials i fires a les que assisteix, també ha de fer la seva feina de deixar de vendre JA "sol i platja paradisíaca". Heu vist el perfil d'Instagram de Turismo de Menorca?? Ni concerts, ni exposicions, ni mercats, ni dansa, ni teatre... tot el que es promociona és paisatge. I alguns empresaris (i revistes d'oci que s'editen a l'estiu) haurien de deixar de vendre publicitat de gent "guapi"... és aquest el turisme que volem, pijippies joves guais?? O ja anava bé el turisme que teníem fins ara? Tercera edat britànica a principi de temporada, turisme familiar, turisme alemany adult a final de temporada... Hi ha molt a replantejar...

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.