Back to top

Etopeia de les rotondes soterrades. 4.- Entrada d'Alaior

Aquest és el darrer article dedicat a donar a conèixer el curiós origen i les especials caracterítiques de les enormes rotondes soterrades que el Consell Insular vol fer entre Maó i Alaior. En aquest escrit hi trobareu la més gran de totes, situada a la connexió amb l'antiga carretera del poble d'Alaior.

Què proposa el projecte oficial?

El d'Alaior és un creuer important. Es tracta del tercer poble en importància demogràfica de Menorca. Actualment els girs a l'esquerra, en els dos sentits, estan dotats de carril central d'espera. No figura com a punt negre d'accidents. El gir a l'esquerra cap a Maó es troba proper a la corba i la visibilitat queda una mica ajustada tenint en compte la velocitat amb que circulen els vehicles procedents de ponent.

El projecte que el Consell Insular ha exposat al públic hi dibuixa la rotonda més gran de totes, també situada a diferent nivell de la carretera, amb els corresponents carrils laterals d'accés i sortida.

Si la carretera actual arriba des de Maó amb 9 metres, amb la gran rotonda soterrada arribarà als 110 metres (o sigui, 20 metres més que l'enorme rotonda que s'ha fet en el creuer de Cala Galdana). L'obra implica ampliar per cada banda l'actual nus, afectaria uns 600 metres de traçat i transformaria uns 17.500 m2 que fins ara no eren carretera.

Què proposava el projecte tècnic guanyador del concurs?

Igual que hem vist en els casos analitzats en els anteriors articles (Biniai, Alcaidús i l'Argentina), tampoc aquesta rotonda soterrada d'entrada a Alaior figurava en el projecte guanyador.

El projecte que va guanyar el concurs del Consell Insular proposava construir una rotonda, però al mateix nivell que la carretera. Les dimensions previstes eren les mateixes que la de Cala Galdana (90 metres).

No hi havia, doncs, rotonda amb diferent nivell com ara es proposa al projecte oficial. Per quarta vegada, ens trobam amb la incorporació d'una gran infraestructura que no respon a criteris de seguretat, sinó a criteris d'equilibris interns dins un partit polític, que segueixen passant per sobre dels interessos generals.

Què ha proposat el GOB?

En l'escrit d'al·legacions que va presentar el GOB s'entén que la dificultat principal d'aquest indret, en termes de perillositat, es troba en el gir a l'esquerra dels vehicles que surten del poble en direcció a Maó, en un tram amb poca visibilitat en relació a la velocitat dels vehicles que venen de ponent. Potser aquest cas es podria resoldre amb un túnel soterrat per una sola direcció.

Pel gir a l'esquerra en aquest punt per part dels vehicles procedents de l'oest, es considera que funciona bé l'actual sistema, atès que els vehicles que venguin de ponent i vulguin entrar a Alaior hauran trobat abans dues entrades a diferent nivell (creuer de Son Bou i creuer de Cala en Porter).

En el debat de les intervencions que cal fer o no en la carretera general s'ha de tenir perspectiva, i pensar en quins seran els escenaris a mig i llarg termini. Per això, és interessant destacar que l'ús del transport públic havia augmentat molt a Menorca en els darrers anys.

En aquest sentit, les perspectives de l'encariment del petroli semblen bastant garantides. Així com també la major conscienciació ambiental de la societat. La suma de preus elevats i major consciència, és fàcil que acabi derivant en un increment en l'ús del transport públic i una disminució en els desplaçaments de vehicles privats.

És per això que el GOB va demanar en les al·legacions l'eliminació de la despesa gratuïta en rotondes soterrades, l'aplicació de mesures més raonables, així com també el compromís polític per una major dimensió del servei de transport públic, amb freqüències lligades a estudis de demanda real, que puguin contribuir de manera efectiva a disminuir l'ús del transport privat.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.