Aquesta campanya reivindica una planificació insular a la costa de Menorca, tant en les actuacions portuàries com en les de turisme nàutic.
PER QUÈ ÉS NECESSARI EL Pla Insular de Costa?
Menorca, després de molts esforços i anys de reivindicacions, té una planificació territorial en l'àmbit d'illa (el Pla Territorial Insular, que ara s'ha de revisar perquè ja han passat més de deu anys). Però les qüestions relacionades amb la mar i la costa encara no tenen visió insular.
Les competències per ordenar els espais portuaris i les infraestructures nàutiques estan repartides entre diverses administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que aquesta illa és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt.
I aquesta dinàmica ens està duent a situacions cada vegada més conflictives. Per una banda, l'anomenada Autoritat Portuària, que depèn del Ministeri de Foment, gestiona tot el port de Maó. Els anys passats s'han caracteritzat per imposar un model que ha augmentat molt els preus de l'àmbit portuari. Molta gent ja s'ha adonat dels efectes negatius que aquest sistema provoca quan s'orienta a treure el màxim profit econòmic de cada tros de vorera. En moltes ocasions els preus es disparen fins a l'absurd, i açò provoca que moltes barques petites acabin sortint del port (perquè no poden pagar aquests preus tan alts) i vagin a parar a llocs que encara no estan ordenats. D'aquesta manera, mentre se suposa que aclarim una part del litoral, en realitat n'estem embullant una altra.
Al port de Maó, la política d'encariment d'amarratges s'ha anat aplicant a diferents parts del port (Colàrsega, antiga zona del Club Marítim, tota la vorera nord...) i ha desplaçat nombroses embarcacions petites. Algunes actuacions, fetes sense tenir en compte el caràcter de port natural, han provocat afectacions ambientals de consideració.
Per la seva part, els ports que són de competència autonòmica, Fornells i Ciutadella, són gestionats per l'organisme "Ports de Balears", que depèn del Govern Balear. A Ciutadella, a partir del funcionament del dic de Son Blanc, s'han anat creant molts nous amarraments, amb barques que pressionen sobre les platges i cales a l'estiu. També hi ha el perill de començar una política de privatització d'amarraments.
Al port de Fornells, després de reiterades campanyes, es va decidir abandonar la idea de posar dics i es va apostar per ordenar l'oferta d'amarres a partir de gestió pública directa, per evitar el problema dels preus que s'està donant a Maó. Però encara hi queden intents de privatització que colpegen, i la divisió del port amb una part de competència autonòmica i l'altra estatal, dificulta molt la coherència en la planificació.
La tercera administració a considerar és la Demarcació de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. A més d'una part del port de Fornells, també té sota la seva competència tota la resta de costa de l'illa. És davant Costes que s'han de tramitar, en tot cas, la llarga llista d'altres projectes que poden afectar a cales i caletes.
ON ÉS EL SOSTRE NÀUTIC?
Si agaféssim aquestes tres administracions, que com veim tenen competències en diverses parts del litoral i compten amb cossos tècnics molt preparats, i demanéssim que ens diguin quants amarres ha de tenir Menorca, veuríem que cap de les tres ens saben respondre. Malgrat això, encara se senten veus que diuen que cal crear més amarres, perquè diuen que "hi ha demanda”.
Amb això volen dir que hi ha demanda de gent que potser voldria tenir un amarrament. Si ens hi fixam, és exactament el mateix cas que es va donar fa uns anys a Menorca, quan hi havia gent disposada a comprar xalets a Trebalúger i empreses disposades a construir-los. Hi havia demanda, sí. A Trebalúger, a Macarella, a Cala en Turqueta, al barranc d'Algendar... Hi havia demanda, però no es van construir perquè la majoria de gent de Menorca va entendre que era un desastre pretendre respondre a la demanda sense tenir en compte les conseqüències. I això mateix és el que ara volem que es reflexioni quan reivindicam un Pla Insular de la Costa, un PIC.
QUÈ POT APORTAR EL PIC?
El Pla Insular de la Costa ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt, perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional, i també per dur a la pràctica allò que diu la mateixa Constitució, quan afirma que s'ha de combatre l'especulació.
El PIC es va començar a treballar fa uns anys en resposta a la demanda ciutadana, però el canvi de govern insular en 2011 el va tornar a aparcar. Si el procés es reprèn i s'elabora de manera participada, com encertadament es va començar, es podrà dur a terme un diàleg ordenat entre els diferents agents socials, econòmics i polítics, que permeti plantejar actuacions que no depenguin de la conjuntura política de cada moment, sinó que serveixi per buscar el punt d'equilibri entre l'ús racional del litoral, la conservació dels seus valors ambientals i la seguretat en les inversions econòmiques.
Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d'altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d'altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot. També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb creixements constants que no saben on està el límit.
Aquí s'ha demostrat que a vegades se saben fer les coses amb més seny. El PIC és l'instrument que ha de permetre posar racionalitat a la planificació de la costa.
LES PRIMERES PASSES
Les primeres passes per fer possible un Pla Insular de la Costa de Menorca es van donar entre el 2010 i el 2011. El Consell Insular va assumir la coordinació d'aquesta tasca i la Direcció General de Costes va anunciar el seu compromís d'aportar-hi la dotació econòmica.
Es va crear una comissió assessora per acompanyar aquest procés, en la qual prenen part també agents econòmics, usuaris del litoral i altres associacions, com ara el GOB.
Es va adjudicar un treball tècnic que ja està redactat i que analitza la situació i planteja propostes. El canvi polític i les pressions per projectes agressius van frenar la continuació del Pla Insular de la Costa, que segueix essent molt necessari. Les problemàtiques que es viuen cada estiu ho evidencien.
