Back to top

Sostenibilitat

Pla Insular de la Costa

Vídeo explicatiu sobre la campanya Jo dic PIC, iniciada en 2007

Aquesta campanya reivindica una planificació insular a la costa de Menorca, tant en les actuacions portuàries com en les de turisme nàutic.

 
PER QUÈ ÉS NECESSARI EL Pla Insular de Costa?

Menorca, després de molts esforços i anys de reivindicacions, té una planificació territorial en l'àmbit d'illa (el Pla Territorial Insular, que ara s'ha de revisar perquè ja han passat més de deu anys). Però les qüestions relacionades amb la mar i la costa encara no tenen visió insular.

Les competències per ordenar els espais portuaris i les infraestructures nàutiques estan repartides entre diverses administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que aquesta illa és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt.

I aquesta dinàmica ens està duent a situacions cada vegada més conflictives. Per una banda, l'anomenada Autoritat Portuària, que depèn del Ministeri de Foment, gestiona tot el port de Maó. Els anys passats s'han caracteritzat per imposar un model que ha augmentat molt els preus de l'àmbit portuari. Molta gent ja s'ha adonat dels efectes negatius que aquest sistema provoca quan s'orienta a treure el màxim profit econòmic de cada tros de vorera. En moltes ocasions els preus es disparen fins a l'absurd, i açò provoca que moltes barques petites acabin sortint del port (perquè no poden pagar aquests preus tan alts) i vagin a parar a llocs que encara no estan ordenats. D'aquesta manera, mentre se suposa que aclarim una part del litoral, en realitat n'estem embullant una altra.

Al port de Maó, la política d'encariment d'amarratges s'ha anat aplicant a diferents parts del port (Colàrsega, antiga zona del Club Marítim, tota la vorera nord...) i ha desplaçat nombroses embarcacions petites. Algunes actuacions, fetes sense tenir en compte el caràcter de port natural, han provocat afectacions ambientals de consideració.

Per la seva part, els ports que són de competència autonòmica, Fornells i Ciutadella, són gestionats per l'organisme "Ports de Balears", que depèn del Govern Balear. A Ciutadella, a partir del funcionament del dic de Son Blanc, s'han anat creant molts nous amarraments, amb barques que pressionen sobre les platges i cales a l'estiu. També hi ha el perill de començar una política de privatització d'amarraments.

Al port de Fornells, després de reiterades campanyes, es va decidir abandonar la idea de posar dics i es va apostar per ordenar l'oferta d'amarres a partir de gestió pública directa, per evitar el problema dels preus que s'està donant a Maó. Però encara hi queden intents de privatització que colpegen, i la divisió del port amb una part de competència autonòmica i l'altra estatal, dificulta molt la coherència en la planificació.

La tercera administració a considerar és la Demarcació de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. A més d'una part del port de Fornells, també té sota la seva competència tota la resta de costa de l'illa. És davant Costes que s'han de tramitar, en tot cas, la llarga llista d'altres projectes que poden afectar a cales i caletes.

 

ON ÉS EL SOSTRE NÀUTIC?

Si agaféssim aquestes tres administracions, que com veim tenen competències en diverses parts del litoral i compten amb cossos tècnics molt preparats, i demanéssim que ens diguin quants amarres ha de tenir Menorca, veuríem que cap de les tres ens saben respondre. Malgrat això, encara se senten veus que diuen que cal crear més amarres, perquè diuen que "hi ha demanda”.

Amb això volen dir que hi ha demanda de gent que potser voldria tenir un amarrament. Si ens hi fixam, és exactament el mateix cas que es va donar fa uns anys a Menorca, quan hi havia gent disposada a comprar xalets a Trebalúger i empreses disposades a construir-los. Hi havia demanda, sí. A Trebalúger, a Macarella, a Cala en Turqueta, al barranc d'Algendar... Hi havia demanda, però no es van construir perquè la majoria de gent de Menorca va entendre que era un desastre pretendre respondre a la demanda sense tenir en compte les conseqüències. I això mateix és el que ara volem que es reflexioni quan reivindicam un Pla Insular de la Costa, un PIC.

 

QUÈ POT APORTAR EL PIC?

El Pla Insular de la Costa ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt, perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional, i també per dur a la pràctica allò que diu la mateixa Constitució, quan afirma que s'ha de combatre l'especulació.

El PIC es va començar a treballar fa uns anys en resposta a la demanda ciutadana, però el canvi de govern insular en 2011 el va tornar a aparcar. Si el procés es reprèn i s'elabora de manera participada, com encertadament es va començar, es podrà dur a terme un diàleg ordenat entre els diferents agents socials, econòmics i polítics, que permeti plantejar actuacions que no depenguin de la conjuntura política de cada moment, sinó que serveixi per buscar el punt d'equilibri entre l'ús racional del litoral, la conservació dels seus valors ambientals i la seguretat en les inversions econòmiques.

Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d'altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d'altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot. També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb creixements constants que no saben on està el límit.

Aquí s'ha demostrat que a vegades se saben fer les coses amb més seny. El PIC és l'instrument que ha de permetre posar racionalitat a la planificació de la costa.
 
 
LES PRIMERES PASSES
 
Les primeres passes per fer possible un Pla Insular de la Costa de Menorca es van donar entre el 2010 i el 2011. El Consell Insular va assumir la coordinació d'aquesta tasca i la Direcció General de Costes va anunciar el seu compromís d'aportar-hi la dotació econòmica.
 
Es va crear una comissió assessora per acompanyar aquest procés, en la qual prenen part també agents econòmics, usuaris del litoral i altres associacions, com ara el GOB.
 
Es va adjudicar un treball tècnic que ja està redactat i que analitza la situació i planteja propostes. El canvi polític i les pressions per projectes agressius van frenar la continuació del Pla Insular de la Costa, que segueix essent molt necessari. Les problemàtiques que es viuen cada estiu ho evidencien.
 
 
Mira els vídeos de les abraçades al mar i els actes reivindicatius sobre la campanya Jo dic PIC al Canal del YouTube del GOB Menorca.
Acte reivindicatiu dins la campanya Jo dic PIC

Aigua

Per al GOB, els recursos naturals i concretament el recurs hídric és prioritari, degut a la importància que té per a la vida i també per les problemàtiques que actualment amenacen aquest recurs a la nostra illa.

Després de mesos d'estudi i la recopilació de col·laboracions de persones expertes, així com de diferents sectors socials, a finals de 2007 el GOB va presentar el Document d'anàlisi i propostes sobre la situació de l'aigua dolça a Menorca, conjuntament a una Proposta de pla d'actuacions a les administracions públiques.

Els estudis que han vist la llum pública posen sobre la taula el greu problema que està afrontant Menorca respecte de les seves reserves d'aigua dolça. Per una banda, el que representa la intrusió marina (clorurs), derivada de l'excés d'extraccions que està provocant que el mar entri i salinitzi els aqüífers. Cal resaltar el preocupant panorama que ofereix el terme de Ciutadella, així com la salinització que mostra la franja sud d'Alaior, Maó i Sant Lluís. Aquestes dades provenen del projecte Aquanet, duit a terme pel Consell Insular de Menorca amb ajuts europeus.

D'altra part, mostrem el mapa de presència de nitrats, on es comprova que bona part de l'illa -la que està amb tons vermellosos- ja supera el màxim de nitrats permesos per les normatives sanitàries d'aigua potable. Les dades provenen de l'estudi realitzat per l'Institut Geològic Miner d'Espanya i la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.

Els orígens dels nitrats poden ser diversos: zones urbanitzades sense clavegueram, abocaments de depuradores que funcionen de manera defectuosa, excés d'adobs químics en l'agricultura (tant en la professional com en la d'oci) i manca de fosses sèptiques en finques agràries intensives (amb molt de bestiar que normalment està concentrat).

Malgrat la situació que tenim, encara s'està actuant amb molta irresponsabilitat en el tema de l'aigua:

  • La immensa majoria dels pous no tenen comptador per controlar les extraccions.
  • Hi ha un gran quantitat de pous il·legals.
  • Es segueix incentivant el model agrari intensiu (que obliga a esprémer les terres de cultiu i abocar molt d'adob químic).
  • El Departament de Recursos Hídrics (depenent de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear), permet incrementar els regadius per a farratges malgrat la manca absoluta de control en les extraccions.

La situació ha arribat a un nivell de problemes que fan inaplaçable un canvi de dinàmiques. Un canvi on hi han de participar tots els sectors i tota la ciutadania. Adjunt amb aquesta notícia pots consultar el document complert d'anàlisi i propostes, així com el programa d'actuacions que des del GOB anen presentant arreu. Recorda que la teva ajuda és important, perquè és la suma de totes les actuacions individuals el que consegueix canvis sòlids.

 

Més dades sobre aigua a l'Observatori Socio Ambiental de Menorca.

Mapa del contingut de clorurs a l'aigua de Menorca
Mapa del contingut de nitrats a l'aigua de Menorca
Mapa del contingut de nitrats a l'aigua de Menorca, l'any 2006

Xarxa de finques agronaturals de Menorca

Custòdia agrària. Un paisatge que alimenta. Clip

Aquí trobaràs informació sobre el projecte Custodiant el canvi. Resiliència climàtica en la custòdia agrària.

Un programa de conservació ambiental de terres privades mitjançant maneig agrari responsable

El paisatge en mosaic que Menorca ha conservat al llarg de mil·lennis és una clau per a la conservació. La combinació de tesel·les de camps de conreu amb espais de vegetació silvestre, acompanyat de la immensa retícula de paret seca que també alberga molta vida animal i vegetal, és un dels elements que van ser més decissoris a l'hora de declarar l'illa com a Reserva de Biosfera.

Menorca és el resultat de la interacció de l'espècie humana, de fa al manco 4000 anys, amb l'illa primigènia que es van trobar els primers pobladors. No és idò un espai verge, sinó llargament transformat per la mà humana. El paisatge que veim avui és la suma de la natura i de la cultura que s'hi ha aplicat. 

L'activitat ancestral més transformadora de territori ha estat l'agrària. Sigui per alimentar els ramats, per produir aliments directes o per buscar recursos al bosc, la gestió agrària és la responsable del llegat que hem rebut. Una gestió que, fins fa uns quaranta anys, era d'una intensitat molt compatible amb la conservació d'una alta biodiversitat i que configurava un paisatge que resulta agradable a molta gent.

La convivència ha estat tan estreta i llarga, que actualment la major part dels animals i plantes que hi trobam depenen en bona part de mantenir una gestió agrària adequada. On hi ha una gestió responsable, hi trobem molts insectes i molt de gra, que serveixen d'aliment a petits mamífers i ocells, que a la vegada contribueixen a mantenir tota la rica xarxa tròfica que forma la vida silvestre.

Encara avui, l'activitat agrària incideix sobre més del 70 % del territori de Menorca amb l'objectiu de produir aliment. Però no sempre serveix de sustent de valors com els que abans citàvem. Molts pagesos acaben abandonant la seva feina, perquè no troben un model que pugui sobreviure en un entorn econòmic que ha canviat molt. Quan s'abandona la gestió agrària en una terra com la nostra, prest apareixen plantes silvestres arbustives i arbòries, que acaben configurant un paisatge més forestal, agradable també als ulls i que pot ajudar a preservar el sòl fèrtil, però que ja no albergarà tanta diversitat d'espècies, perquè serà més homogeni.

També es dona a vegades el cas que, en la recerca d'un major benefici econòmic a curt termini, hi ha explotacions que s'intensifiquen molt. Llavors solen aparèixer els grans regadius -que esgoten el malmès aqüífer subterrani-, els pesticides -que enverinen la cadena tròfica-, l'eliminació de mosaic -per buscar camps més grans de conreu- i també el descens de vida silvestre.

De manera que necessitam mantenir l'activitat agrària però trobant un model que sigui viable econòmicament per poder mantenir la gestió, i que a la vegada no sigui excessivament intensiu com per perdre pel camí els beneficis que es poden aportar a la col·lectivitat. La bona notícia es que hi ha exemples de finques que han aconseguit trobar el punt idoni, i ara els seus pagesos tenen més qualitat de vida que abans.

Pagesos de la Xarxa de Finques Agronaturals de Menorca

La xarxa de finques agronaturals de Menorca

La recerca d'aquest model virtuós és l'objectiu central dels acords de custòdia del territori que el GOB signa amb productors agraris, amb l'objectiu d'anar creant una Xarxa de Finques Agronaturals, que permetin servir d'exemple i de treball conjunt per poder garantir que Menorca continuï tenint un sector agrari viu i amb el valor afegit de la conservació ambiental.

L'acord de custòdia sorgeix després de suficients converses amb cada explotació i de constatar que compartim una visió del futur que volem aconseguir. És un pacte d'ajuda mutua, on s'acorda un pla de mesures i on cada part intenta posar-hi el millor de cada moment.

La custòdia del territori treballa en la línia d'implicar a tots els agents privats en la sostenibilitat. Propietaris i gestors dels espais agraris, actuals o potencials, poden incorporar-se a la gestió responsable dels seus territoris i aconseguir suports socials des de diferents vessants, a través dels acords. Es tracta d'una metodologia de concertació, mitjançant la qual s'aconsegueixen acords voluntaris després d'un procés de diàleg.

La conservació del paisatge, els positius efectes en la biodiversitat i els serveis ambientals que es deriven de les finques amb acord de custòdia del territori, es tradueixen en un valuós reconeixement social, en la promoció de productes diferenciats, en ajudes de voluntariat, en formació i intercanvi d'experiències, en nous sistemes de comercialització,... és a dir, en múltiples aliances socials, que poden sumar-se a les iniciatives públiques i aconseguir inclinar la balança per al manteniment i la recuperació de la zona agrària prelitoral.

L'objectiu final és cercar la repercussió d'una sostenibilitat social, ambiental i econòmica per a les activitats agràries, de manera que puguin sostenir-se per les pròpies dinàmiques de mercat.

Signatura Acord de Custòdia

Quins reptes afrontam?

Reptes ambientals: afrontar la degradació directa o la homogeneïtzació del paisatge. Cercar fórmules de gestió que permetin recuperar la multifuncionalitat del sector agrari per a la permanència de la biodiversitat, així com les bones condicions del sòl i dels ecosistemes aquàtics.

Reptes culturals: evitar la pèrdua d'elements etnològics i recuperar la seva utilitat quan sigui possible, realçar la figura de la dona a la cultura rural i frenar la pèrdua d'agrobiodiversitat (races autòctones, varietats locals).

Reptes socials: augmentar el prestigi social del sector agrari en base al compromís de gestió responsable del territori, millorar les condicions de feina i de reconeixement per a cercar la renovació generacional i promoure nous jaciments d'ocupació en agricultura i ramaderia.

Reptes econòmics: rendibilitzar l'activitat agrària per a disminuir la sensació d'improductivitat del territori, cercar la reorientació de l'explotació agrària cap a l'autoproducció que redueixi la necessitat de despeses, fomentar circuits de comercialització que permetin majors marges de benefici, localitzar nous nínxols de mercat per als productors de finques amb acord de custòdia.

 cada diumenge matí pots trobar paradetes de la xarxa de finques agronaturals al centre de Maó

Quines línies estratègiques ens hem marcat?

  • Fomentar els acords de custòdia. En la mesura que siguem capaços de signar acords de custòdia amb finques agràries s'anirà augmentant la superfície de territori ben gestionada. Es tracta d'un acord voluntari entre l'entitat de custòdia i una finca agrària on s'estableix un compromís d'ajuda mútua.
  • Realitzar jornades de formació. S'inclouen diferents iniciatives per a conèixer  experiències i projectes d'arreu, així com actes on es tracti la relació entre l'activitat agrària amb el medi ambient, una aliança molt important per a trobar noves oportunitats per al sector.
  • Promocionar els productes de custòdia. Donar a conèixer i promocionar els productes de les finques amb acord de custòdia ajuda en la comercialització i, per tant, en la viabilitat econòmica de les finques. Participar a fires i mercats de la zona, organitzar degustacions públiques dels productes de custòdia o fer promocions, són algunes de les estratègies utilitzades.
  • Organitzar jornades de voluntariat agrari. La implicació social en el projecte és fonamental, i amb les jornades de voluntariat es pot ajudar directament a les finques que tenen una gestió agrària responsable en les seves tasques.
  • Educar a les escoles. Es realitzen activitats d'educació ambiental relacionades amb el projecte de custòdia agrària a les escoles. D'aquesta manera s'apropa als joves a conèixer l'activitat agrària i tot el què hi ha darrera dels productes, els pagesos, el camp, la natura...
  • Difondre i promoure el projecte de custòdia agrària. A través de diferents actes a la zona d'interès i també fora d'ella, es dóna a conèixer la custòdia del territori en l'àmbit agrari i es projecte socialment la figura del sector agrari responsable, amb especial dedicació a la dona.
  • Ajudar a la gestió sostenible de les finques. Estan previstes una sèrie d'actuacions directes a les finques que ajudaran a millorar la gestió i a fer millores ambientals i paisatgístiques. Ambientalitzar abeuradors, instal·lar caixes niu, afavorir la polinització amb l'apicultura o la retirada de trastos vells són algunes d'aquestes intervencions.
  • Comprovar els efectes ambientals de l'acord. Està previst realitzar inventaris dels valors naturals de les finques amb acord de custòdia per a poder conèixer els efectes ambientals de les mesures que es pacten amb les finques.

Regularment el GOB organitza jornades de voluntariat agrari per ajudar els pagesos i pageses de la xarxa de finques agronaturals

Seminari d'Agricultura i Medi Ambient

L'agrobotiga

Un sistema de comercialitzar els productes dels pagesos responsables amb el territori. Visiteu-la aquí

 

Com s'aplica a nivell local?

Podeu consultar els mapes amb les finques amb acord de Custòdia a Menorca i a l'Alt Empordà. Clicant a cada finca hi trobareu més informació.

I aquí trobareu els blogs amb informacions més detallades:


 

Amb la col·laboració de

Logo amb l'eslògan "Un paisatge que alimenta"

Ordenació del territori

L’ordenació del territori es troba a la base de gran part de la problemàtica ambiental de Menorca. Per això, dins la política ambiental del GOB una línea de treball fonamental es dedica a fer un seguirment de tota la planificació que es porta a terme i que condiciona el futur del territori amb més valor ambiental. Volem incidir en els usos que es donen al nostre territori i als seus recursos naturals, tot valorant les conseqüències i impactes de les activitats humanes i promovent alternatives orientades cap a la sostenibilitat.

 

Clicant aquí trobaràs les notícies relacionades amb aquest tema, ordenades de més nova a més antiga.

 

 

Territori de Menorca

Fer un donatiu

Fent un donatiu impulses la realització de projectes de conservació que repercuteixen positivament sobre la natura i sobre la societat en general. Si ho prefereixes, pots triar en què vols que s'inverteixi el teu donatiu.

 

Import

Comentari

 

Ja que el GOB és una Entitat d'Utilitat Pública, els donatius i aportacions poden desgravar un 25% a la declaració de Renda. En el cas d'empreses, un 35% a l'Impost de Societats. Basta que en el comentari especifiquis les teves dades fiscals.
Si prefereixes que el teu donatiu es dediqui a una campanya concreta també ho pots posar al comentari.

Altres sistemes de pagament

Contacte

Moltes gràcies!

 

 

Informacions generals

Vídeo Fes-te soci/a!

Benvolgut/uda soci/a!

Primer de tot volem agrair-te la teva valuosa contribució. Com a soci/a participes activament en la defensa de la naturalesa i la sostenibilitat de Menorca i dónes independència i suport a les activitats del GOB. Amb tu ja som més de 1.350 socis (i ens hem proposat augmentar el número!)

Com a soci/a també formes part de l'Assemblea de Socis que aprova els comptes, el nomenament de les presidències insular i interinsular, la modificació d'estatuts i d'altres qüestions de prou importància. Es celebren dues assemblees ordinàries a l'any i hi assisteixen les persones associades a l'entitat que ho desitgin.

També ser soci/a et permet pagar preus més baixos en algunes activitats que organitza el GOB, i estem treballant perquè alguns comerços o empreses ofereixin descomptes i altres avantatges a les persones del GOB.

A més, la teva opinió és molt important. Fes-nos arribar les teves idees, propostes, consultes...

 

Fas falta, fem falta

Si encara no ets soci o sòcia del GOB, et volem convidar a ser-ho.

El moment actual presenta noves amenaces i reptes per al medi ambient a Menorca. La problemàtica de l'aigua potable, la protecció de la costa, les alternatives ecològiques agrícoles i ramaderes, l'educació ambiental, la protecció de la biodiversitat... són temes que no es poden deixar de banda.

Al llarg de 40 anys, el GOB ha estat necessari per a aconseguir a Menorca un respecte a la naturalesa molt difícil de trobar enlloc més. Però tots fem falta per seguir endavant. Ara és quan menys podem aturar-nos; al contrari, cal fer més i necessitam més suport, més socis, més força per poder dur a terme nous projectes.

La visió de llarg termini de defensa dels valors ambientals i l'esforç per fer-la compatible amb les activitats humanes és el que mou al GOB en les seves accions. Però la seva força està basada en els socis i sòcies, que són la base de la independència i la credibilitat de l'associació.

Si tot això et sembla important, et volem demanar que et facis soci/a pitjant aquest enllaç.

Moltes gràcies per la teva col·laboració. És molt important!

 

Assamblea de socis i sòcies

Centre de la Natura de Menorca

EL CENTRE DE LA NATURA DE MENORCA VA TANCAR DEFINITIVAMENT EL MES DE FEBRER DE 2013, DEGUT A LA FALTA DE SUPORT ECONÒMIC.

El Centre de la Natura de Menorca es localitza al nucli urbà de Ferreries, a l'antic edifici restaurat de l'escorxador municipal. Està en funcionament des de 1998. Hi tenen lloc activitats divulgatives i informatives relacionades amb el medi ambient dirigides tant a la població resident com visitant a l'illa.

El Centre de la Natura de Menorca és el fruit d'un conveni entre l'Ajuntament de Ferreries, propietari de l'immoble, el Consell Insular de Menorca i el GOB. El centre pretén ser una eina útil tant per a l'educació ambiental de la població en general, com formar part duna oferta turística complementària de qualitat que ajudi a difondre els valors de la Reserva de Biosfera que és Menorca.

L'activitat del Centre de la Natura de Menorca es basa en exposicions temporals sobre temàtiques mediambientals. Compta també amb una exposició permanent sobre el medi ambient de Menorca i una agrobotiga, on es poden trobar productes de finques que tenen acord de custòdia agrària amb el GOB. A més durant l'any es vinculen al centre jornades, conferències o excursions.

SERVEIS/ACTIVITATS AL CENTRE DE LA NATURA

  • L' Agrobotiga, on podeu adquirir productes de les finques que tenen signat l'Acord de pràctiques agràries sostenibles.
  • Una petita botiga amb llibres, postals, mapes i altres materials, on també podreu adquirir plantes de Es Viver.
  • L'exposició permanent sobre el medi ambient de Menorca. Explica els valors naturals més destacats de Menorca i els seus lligams amb l'activitat humana. Cerca implicar la gent en comportaments que avancin en la compatibilitat entre activitats humanes i conservació del medi.
  • Exposicions temporals, conferències i altres activitats relacionades dirigides a tot tipus de públic.

 

 

ON ESTEM

Carrer Mallorca, 2 de Ferreries

Tel. 971 37 45 05 - 971 35 07 62.

 

El Centre de la Natura forma part de la Xarxa de Museus Naturals.

 

Logo del Centre de la Natura
El Centre de la Natura forma part de la Xarxa de Museus Naturals

CURSOS I FORMACIÓ

Cursos programats:

LA TARDOR A MENORCA

Formació Ambiental per excursionistes

Introducció
Curset orientat a donar una visó general dels valors naturals de Menorca, el paisatge, la geologia, les plantes, els bolets i la fauna. S'estructura en unes explicacions teòriques, els divendres capvespre, i unes excursions pràctiques, els dissabtes matí. S'adaptaran els continguts a les peculiaritats de la tardor. Moltes persones gaudeixen fent excursions pel Camí de Cavalls i altres rutes de Menorca, però no tenen coneixements suficients per apreciar prou la gran diversitat de roques, plantes, bolets i animals que podem veure a l'illa. Conèixer i entendre els valors naturals que ens anem trobant en les excursions enriqueix considerablement l'experiència i propicia actituds favorables de respecte cap a l'entorn natural que es visita. Per altre banda va guanyant importància el turisme de natura i els guies turístics tenen la necessitat d'augmentar els seus coneixements naturalístics. Amb aquest curset volem donar l'oportunitat a totes aquestes persones a adquirir uns coneixements bàsics i actualitzats sobre la fauna, flora i geologia de Menorca, i a conèixer les eines per a ampliar-los i  mantenir-se al dia.

Objectius
Explicar el paisatge de Menorca, des de la geologia, vegetació, fauna i usos antròpics.
Donar eines i coneixements per a reconèixer la flora, els bolets i la fauna de Menorca.
Donar a conèixer problemàtiques que afecten els espais naturals: invasores, erosió, contaminació difusa, canvi climàtic...
Complementar la formació de professionals del món del turisme, guies del Camí de Cavalls, professorat...
Propiciar actituds favorables de respecte a l'entorn natural entre els seus usuaris.
Ajudar a dinamitzar el turisme de natura a Menorca.
Explicar possibles aprofitaments de plantes i bolets.
Promocionar activitats econòmiques compatibles amb la conservació del medi natural.

Referències bàsiques
Destinataris: persones aficionades a trescar pel camp, excursionistes, guies turístics, informadors turístics, monitors de temps lliure, estudiants de turisme, professorat, ...
Dates: a concretar, dins el mes de novembre.
Lloc: Molí del Rei, Camí des Castell 53 de Maó. Excursions a diferents indrets de Menorca.
Horari: divendres, de 18 a 20 hores; part teòrica. Dissabtes de 09:00 a 13:00 hores; excursions.
Durada: 26 hores
Professor: Tòfol Mascaró, llicenciat en biologia, botànic i naturalista.
Nombre de places: 25 alumnes (màxim)
Preu:  socis GOB Menorca 50 €   /  no socis GOB Menorca 85 €

SERVEI D'EDUCACIÓ AMBIENTAL DEL GOB MENORCA

Tel. 971 350 762

administracio@gobmenorca.com

Inscripcions a partir del 17 de setmbre de 2018

Pàgines