Back to top

Els principis finalistes

"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tenc uns altres.". La coneguda frase de Grouxo Marx és cada vegada més aplicable a determinades qüestions públiques en els darrers temps. I és que principis i finals poden semblar coses antagòniques, però no sempre ho són.
Uns canvien de principis senzillament perquè ja no estan en el principi (o sigui, en la campanya electoral). Quan ja estan al poder, sovint es comencen a veure les vertaderes finalitats, que no sempre són confessables al principi (és a dir, en campanya electoral). Un exemple clar és la pujada d'impostos.
Però encara més, hi trobam finalitats que no són confessables ni al principi (en campanya electoral) ni al final (quan s'ha aconseguit el poder). I l'exemple més diàfan i proper és la desprotecció de zones naturals especialment protegides.
A Menorca estem veient com el conseller de Territori està impulsant una proposta que implica eliminar la protecció urbanística d'un munt de zones emblemàtiques. No es tracta d'una mesura testimonial, perquè la desprotecció afectaria un 20 % del territori de l'illa. O comptat d'una altra forma, reduiria les zones especialment protegides des del punt de vista urbanístic en un 30 %, com a mínim.
Tampoc es tracta de zones protegides per capricis polítiques. Poca gent que hagi conegut aquests indrets trobarà que llocs com Macarella o el barranc d'Algendar no són mereixedors de protecció. Si hi afegim que els espais naturals (i Macarella especialment) sempre han estat la imatge més usada en les fires turístiques, no sembla que deixar-ho ara a mercè dels projectes urbanístics tengui gaire sentit com estratègia econòmica.
Tot plegat, és molt probable que ens trobem en un d'aquells casos que alguns analistes solen anomenar "polítiques ideològiques", és a dir, no racionals. S'aplica aquesta definició en aquells casos on poden més les idees preestablertes dels governants, que no la seva capacitat d'anàlisi del moment i la societat que han de governar.
Aquesta podria ser una explicació plausible perquè s'intenti desprotegir tant de territori, quan els estudis de sòl vacant mostren que, amb la planificació vigent actualment, Menorca encara pot créixer la seva part urbana i urbanitzable en un 30 %. De fet, només amb el que ja hi ha construït i es troba en venda (es veuen cartells per tot), ja en tenim per uns quants anys.
Així mateix, podem comparar com els hi va a altres territoris similars que no han tingut el nivell de protecció urbanística que Menorca. Per exemple, Mallorca, on el PTI que es va aprovar va incrementar les zones urbanitzables i on es construeix en sòl rústic, on moltes carreteres estan desdoblades i on tenen 24 camps de golf. Idò Mallorca va acabar el 2011 amb un atur de llarga durada del 31,3 %, mentre que a Menorca era del 24,2 %, segons dades del propi Govern Balear.
Anem a veure ara què passa a l'arxipèlag canari, emblema del turisme de sol i platja i on els problemes territorials són també enormes. La indisciplina urbanística es un problema generalitzat que es tradueix amb construccions per tot arreu, i els casos de corrupció són recargolats, com la construcció d'hotels en zones protegides i usant fons europeus. Idò a Canàries l'atur de llarga durada arriba al 50 %.
Els equips governants estan formats per persones que solen tenir, a nivell individual, una escala de valors i uns criteris de funcionament. Hi trobarem gent que prové del món empresarial (que potser poden aportar eficàcia i eficiència), gent que prové de la funció pública (que poden aportar experiència en la gestió institucional), i gent que prové del sector no lucratiu (que poden aportar voluntat i sentiment de les coses comunitàries).
En el cas de Menorca hi trobam també de tot. Però seria molt desitjable que, de la combinació de criteris dins els propis equips de govern, surtin polítiques que no responguin només a aquesta catalogació de "polítiques ideològiques". Amb la situació actual, el que cal aconseguir són polítiques racionals, amb una mínima estratègia i visió de futur.
Quan els principis trontollen perquè les finalitats no es poden explicar en públic, és important que les persones reaccionin. Per fer les coses malament, es tenen excuses. Per fer-les bé, es tenen raons.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 03/05/12)

Comentaris

Raons de pes

Enhorabona Miquel per l’article, tant coherent, que has escrit. Has exposat sàviament el que molts pensem i sentim. Gràcies per ser-hi.

Jo dic tambe que certament hi

Jo dic tambe que certament hi ha gent que no en te de principis,. La contractació del tal Saura per part d'en Tófol Huguet, es una mostra inequivoca de qui tenim enfront, ell ja sabia del seu passat fraudulent i mafiós, però el va contractar, per introduir a la mafia dins del consell i a partir d'aqui defensar els seus interessos, aixó es una demostraciò del criteri de la persona que te que donar les declaracions d'interés ambiental per part del Consell. Tindrem que lluitar de valent per defensar el territori, però entre tots ho aconseguirem.

Actuem ja!

Molt bon article! Crec que estem tant indignats, que ha arribat l'hora de reaccionar. Alguna cosa haurem de fer per aturar aquests destructors del territori.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.