Back to top

Els perills de classificar més terrenys

Ampliació del camp de golf en 2003

El cas de Son Parc

Aquestes dies passats s'ha donat la notícia de l'aprovació definitiva del creixement de la urbanització de Son Parc, as Mercadal. El cas és un bon exemple per entendre els perills d'habilitar terrenys per a construir, especialment per les enormes dificultats per reconduir-ho després.

El nom de Son Parc és la denominació comercial de la urbanització desenvolupada a Son Saura del nord.  Un nom que començà a sonar en 1972, quan l'indret va ser declarat Centre d'Interès Turístic Nacional, una figura predemocràtica que es declarava directament per Consell de Ministres. Es van projectar 21.200 places, quan Es Mercadal era un poblet de manco de 3.000 persones.

Van ser els anys on el magnífic sistema dunar que s'hi trobava va minvar de manera molt significativa. Entre la preparació del camp de golf i la gran demanda d'arena derivada d'uns moments de boom de la construcció, gran part de les espectaculars dunes van acabar dins camions de transport.

En 1990 es va fer una revisió del pla de promoció turística de la zona. Ja es veia que la previsió de creixement no era abastable i es va reduir a 12.000 places potencials.

A finals dels noranta s'intenta fer créixer el camp de golf (que tenia només 9 forats). Es vol ampliar a costa de dessecar la zona humida de Son Saura. L'Ajuntament dona llicència, però les denúncies del GOB per la via penal frenen el procés i s'ha de procedir a restituir l'espai afectat.

Ja hi ha 4.000 places construïdes a Son Parc quan arriba la Norma Cautelar prèvia al PTI. La tasca d'anàlisi del Pla Territorial Insular permet plantejar una nova reducció, de 8.000 places pendents, n'hi queden 2.800.

En 2007, després d'intenses negociacions, els promotors accepten la reducció prevista en el PTI i es signa un acord. En 2014 s'aprova definitivament el projecte d'urbanització.

 

42 anys més tard

De 1972 a 2014 hi van 42 anys. Quaranta dos anys per intentar posar seny al desgavell que es va programar dècades enrere. Després de totes les reduccions, al final ens queda encara poder construir 4 hotels, 490 xalets, una residència esportiva i un centre comercial. S'ha presentat fa pocs dies com una bona notícia per a l'economia (?).

En els anys setanta va començar la gran expansió urbanística de Menorca. D'aquell temps són els primers intents d'urbanitzar Macarella, Cala en Turqueta, s'Albufera des Grau i tants d'altres. I en tots els casos s'han necessitat dècades per a protegir-les. Ens podem demanar si hores d'ara aquests espais fan més bon servei a l'economia seguint en estat natural o si estassin urbanitzats.

La gran dependència econòmica de la construcció ha acabat girant-se en contra, i ara estem davant un crisi important i havent de fer una reconversió molt gran per generar feina. Tenim milers de construccions per vendre i moltes parcel·les condemnades que encara no s'han edificat.

Per això no es comprèn que dins d'aquest instrument estrany que és la Norma Territorial Transitòria, inventat com una via urgent de canviar l'ordenació territorial, insisteixin en incorporar coses com una franja de 100 metres per fer créixer les urbanitzacions de costa. O que es torni apostar per camps de golf acompanyats d'hotels de nova planta.

Potser és que encara no es visualitzen prou alternatives econòmiques clares, potser és que encara funciona la inèrcia de confondre més construcció amb progrés, o potser és que els nostres governants són presoners de les seves pròpies promeses inconscients. Però a aquestes alçades ja s'hauria de tenir clar que és molt fàcil classificar nous sòls per a ser urbanitzats, però francament difícil tornar-los enrere.

Comentaris

Son Saura del nord

Jo, és que sóc mal pensat de mena. I no puc deixar de pensar que tal vegada hi pot haver una conxorxa entre els gran empresaris turístics de Menorca i l'actual Consell Insular. No ho sé, pot ser estic equivocat.

Urbanització.

És amb consternació i tristesa que llegeixo la notícia de més atemptats al territori. No en tenen prou de promoure línies de trens AVE sense passatgers. Camps d'aviació sense avions, i urbanitzacions sense vesins? No entenc res!. Sempre hem d'estar a la contra?

¿ Per qué ? No aprenem

Després de tans anys , seguím ham el maitex ho trob vergonyós Menorca no nececita destruir platjas , Estan locos . NO a mes Urbanitzacións, Jo no ho permetré

Sa corrupció no descansa

Cada dia que t´aixeques es per sentir ses barbaritats que ets nostres polítics ens preparen. Encara no se com hi ha gent que els voten. Amb una gran dosi de imaginatció la seva única sortida a la crisi es produïr més totxo, encara que sigui a costa de malbaratar el nostre patrimoni natural. Ja veurem fins quand podrem onejar la senyera de patrimoni de la Biosfera, de lloc paradisíac i tranquil etc. Ho tenim cru amb aquests malfactors.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.