Back to top

Elogi del coratge

Els polígons industrials també aboquen a les depuradores convencionals

Hi ha una sèrie de problemes que no es solucionen, senzillament perquè s'amaguen. No és que no els conegui ningú, sinó que hi ha un pacte de silenci que a vegades acaba per fer-se crònic. En moltes ocasions, la solució és senzilla i barata, però fa falta que qualcú tenguí el coratge de posar el tema sobre la taula.

Recentment, hem sabut el resultats de les analítiques de peix de Menorca que ha impulsat Oceana i que ha duit a terme la Universitat de Barcelona. Els resultats diuen que un 80 % de les mostres de rap i un 70 % de les de cap-roig superaven els màxims de mercuri recomanats per sanitat. Alguns exemplars mostraven concentracions set i vuit vegades superiors al límit màxim. No és poca cosa.

La novetat d'aquest treball, respecte d'altres que ja es coneixien, és que es tracta d'espècies molt sedentàries, que amb tota probabilitat s'han criat al voltants de l'illa. Això vol dir que tenim un problema a resoldre (la presència de mercuri abundant en el nostre entorn marí), que caldria abordar.

Com era d'esperar, l'anunci de les analítiques ha causat reaccions a la contra dels pescadors. Tampoc hi han faltat persones amb responsabilitats públiques i d'altre nivell, que critiquen Oceana per haver fet difusió dels resultats. Els interessos econòmics particulars o els danys a la imatge de l'illa, lluiten amb el dret a la salut dels adults i dels infants. Tot es pot entendre, manco que s'ataqui el missatge en tost de demanar-se on és l'origen del problema.

Una de les iròniques vinyetes d'El Roto de fa uns mesos deia que el lideratge actual consisteix en seguir els teus seguidors. Potser per això no hem vist encara reaccions que anunciïn quines actuacions es prendran per saber d'on pot provenir aquesta contaminació, o per contrastar si altres espècies presenten la mateixa problemàtica, o per informar als consumidors de quins peixos tenen més o manco risc de tenir metalls pesants. De moment, la notícia ha generat incomoditat en algunes cadires, però no s'ha posat fil a l'agulla per abordar el problema.

Mentrestant, la gent fa hipòtesis. Tal vegada es tracta d'una contaminació antiga, com aquell riu negre que arribava en els anys setanta al port de Maó. O potser ens arriba d'enfora, per terra, mar o aire. Fins i tot no hi falten tampoc els que plantegen dubtes respecte de l'origen real del peix etiquetat com de Menorca...

Al respecte, hi ha alguns casos que ens poden orientar. Com el del treball de la UIB i el CSIC que va detectar mercuri fa uns anys en les aigües de Trebalúger. Quan el GOB va conèixer el cas i va estirar el fil, es va comprovar que el clavegueram de Ferreries rebia gran quantitat de contaminació industrial, perquè ningú controlava els abocaments que s'hi feien.

A Menorca, els polígons industrials estan connectats amb els claveguerams públics, o sigui que les depuradores reben també les aigües industrials. Les depuradores convencionals no eliminen els metalls pesants, per tant, si les empreses no fan la depuració prèvia que legalment han de fer, llavors l'aigua presumptament depurada que abocam al medi natural o que volem emprar per regar, té possibilitats de dur incorporada contaminació industrial.

Que cal fer davant un problema així? Un pacte de silenci o un programa d'actuacions? Per ajudar que s'opti per la segona opció, el GOB ha iniciat una roda amb tots els responsables municipals que han de controlar la tipologia d'aigües que pot admetre cada clavegueram, per demanar analítiques i transparència.

És probable que calgui una certa insistència, perquè s'han vist casos anteriors, en altra casta de problemes, on el mutisme era espectacularment generalitzat. Una platja que havia rebut grans inversions per a l'excel·lència turística abocava les aigües residuals sobre els mateixos turistes i totes les administracions implicades ho sabien. En aquell cas, es va donar un fet encara més preocupant, i és que les analítiques fetes per Sanitat arrel de la denúncia rebuda no van coincidir en absolut amb les que feia periòdicament una empresa privada.

La discreció i la tolerància, que ajuden a la convivència i esdevenen de vegades imprescindibles en territoris petits com Menorca, no s'han de confondre amb amagar les coses com si no existissin. Perquè això és el que passa sovint. Que si no surt a llum pública, no es posa mai a les agendes.

La gran presència de mercuri al mar s'ha d'abordar i els menorquins hem de fer la nostra part. La lluita activa contra altres contaminants, com el plom, ja està donant resultats visibles. El control del plom en coses com la benzina, les pintures o les instal·lacions d'aigua domèstiques, s'està traduint en menors concentracions en els humans.

Per avançar cal un cert coratge. Tenir un entramat de garanties oficials que no funciona, perquè es tapen les notícies dolentes, és tan poc útil com les dessaladores que no dessalen o els aeroports que no reben avions.

 

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de 20/01/13)

Comentaris

contaminació

Desprès d'haver-me assabentat de aquesta nefasta noticia , espero que el col-lectiu responsable posi remei, estan obligats a fer-ho ja que ens juguem la salut dels nostres conciutadans, primer són ses persones que no l'interès dels diners. En fa pena pensar que tenim unes autoritats tant inhumanes, ja es hora de posar remei a tanta i tanta hipocresia.

Fangs depuradores

Si no vaig errat durant anys els residus de la industria de la bijuteria, rellevat de fotografies i altres no varen tenir tractament adequat. Quan es varen crear les primeres depuradores, el fang es dipositava feliçment al medi, fins i tot s'hi sembrava. Les filtracions al mar són fàcils. L'origen de la incorporació del mercuri al medi potser no és d'ara, però les seves conseqüències es faran notar molta estona. Gràcies.

Turisme!... i el que du afegit.

Jo us escric des de l'altra riba d'aquest mar, al Maresme. Els problemes que us afecten són també els que nosaltres patim. Algunes administracions fan el que poden, d'altres no hi poden fer res... i el que és pitjor el poble, la gent, no tenim informació. Sabem que a Catalunya, l'any passat varen visitar-la 16.500.000 milions de persones, que hi van deixar no sé quants milions d'€uros..., però de les deixalles que van originar ningú no en parla. Tal com diu Joan: 'les conseqüències acumulades es faran notar molta, molta estona'.

Importancia de la normativa

Tot i que l’existència de la normativa no garanteix el seu compliment, es una condició necessària. Cal recordar ara, que el Pla Hidrològic aprovat el 2011 contemplava l’obligatorietat del tractament i gestió de les aigües industrials o de les d’escorrentia als recintes industrials. El Pla va ser desregulat pel Partit Popular que ens governa i el finalment aprovat no contempla cap d’aquestes obligacions. Després alguns no aniran a votar, per que tots son iguals. De vegades, només de vegades, pens que tenim el que alguns se mereixen.

Afegeix un nou comentari

Informació sobre protecció de dades. Responsable: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Finalitat del tractament: Publicar el comentari. Legitimació: El teu consentiment. Comunicació de les dades: No es comunicaran a tercers excepte per obligació legal. Drets: Accés, rectificació, portabilitat, supressió. Contacte: info@gobmenorca.com. Protecció de dades personals
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.