Back to top

El "triple 20" turístic de Menorca

gastronomadas.wordpress.com

Davant els reptes energètics, de contaminació i canvi climàtic, Europa es va marcar l'objectiu conegut com el “triple 20”, això és, que en 2020 s'hagi reduït un 20 % de gasos d'efecte hivernacle, que s'estalviï un 20 % d'energia consumida aplicant major eficiència i que s'incrementi un 20 % la producció de renovables. Menorca hauria de plantejar-se un repte similar, però en termes turístics.

Si la punta d'afluència d'estiu continua augmentant com en els darrers tres anys, Menorca podria perdre, per a molta gent, la seva marca de zona conservada. Algú ja va dir que potser aquesta illa no destaca per allò que té, sinó per allò que no té. I una de les coses que no té (o tenia) i es llegeix en positiu, són les enormes aglomeracions turístiques pròpies d'alguns indrets de la costa peninsular.

Dit amb altres paraules: si aquesta dinàmica segueix, és segur que a 10 anys vista molta gent que ara ve perquè està enamorada de Menorca, deixarà de venir. I els substituirem per gent que tant li farà venir a Menorca com a una altra banda mentre trobi sol, platja o piscina, sangria i tot inclòs.

No és legalment possible limitar el nombre de persones que entren a l'illa. I l'alternativa de limitar la capacitat d'allotjament pot servir a mig termini, però no per abordar la realitat actual, perquè en els dies punta som més de 200.000 persones a l'illa, amb 95.000 residents i unes 50.000 places turístiques declarades. O sigui que hi ha devers 55.000 persones que o són familiars (i comparteixen casa amb els residents) o dormen a cases no turístiques. Tot indica que això darrer -l'oferta de cases no turístiques perquè hi dormin turistes- també anirà a més, entre d'altres coses perquè es probable que sigui una bona manera de fixar renda a Menorca.

Com podem evitar idò que entre la segona i la tercera setmana d'agost de cada vegada s'hi acumuli més gent a l'illa? Segurament que la primera cosa que fa falta és tenir clar que aquest ha de ser un objectiu. I això no vol dir, com veurem, que s'hagi de renunciar als ingressos, sinó que ha de ser una prioritat conservar el model no massificat de Menorca, perquè és una de les coses que ens diferencia en un món que competeix de manera permanent.

Si aquest tema es té clar, la política no es pot orientar a respondre infinitament a la demanda, com s'ha intentat aquests anys passats, augmentant aparcaments a les platges o apostant per infraestructures de gran capacitat. Fer això és com pensar que el sobrepès es cura amb calçons més amples.

Tornant a l'exemple dels reptes energètics europeus, Menorca es podria plantejar reduir un 20 % el nombre de turistes de juliol i agost, i distribuir-los en altres mesos de l'any. Amb l'objectiu final d'augmentar un 20 % el rendiment econòmic que el turisme deixa fixat a l'illa. I com es pot fer camí cap aquí? Jugant amb els incentius.

Destinant un percentatge significatiu de la partida de promoció turística per a mostrar la Menorca no estiuenca. Estructurant una oferta permanent, cada cap de setmana de tardor, hivern i primavera, d'activitats que poden ser atractives tant per a residents com per a visitants. Analitzant les possibilitats de negociar amb AENA que les entrades per taxes aeroportuàries siguin les mateixes, però modulades de manera diferent per ser més altes els mesos d'estiu i més baixes la resta.

Canviant els indicadors de dades superficials (nombre de turistes) per indicadors sòlids de resultats (ingressos que deixen a l'illa). Per exemple, potser no interessen els creuers de milers de persones (que solen ser com hotels tot-inclòs) sinó els mitjans i petits, que solen tenir més predisposició a gastar al lloc on aturen.

Activar polítiques que frenin la tendència a créixer dels mesos punta (en un 20 %), al temps que incentivin ofertes atractives coherents amb les característiques de Menorca al llarg de la resta de l'any que permetin millorar la fixació d'ingressos i de llocs de feina (20 %). El tercer 20, seria activar un 20 % de l'economia en base a d'altres sectors que no siguin els turístics.

Penjar-ho tot del turisme, perquè ara mateix és un vector que funciona, és com posar tots els ous en el mateix paner. Cal demanar més profunditat i prospectiva en els debats. La projecció d'escenaris a uns quants anys vista sol ser un bon treball. I és sabut que l'èxit només apareix abans del treball en el diccionari.
 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB a Menorca, en el Diari Menorca de dia 31/08/2015)

Comentaris

Objectiu clar

Em sembla molt clar i lúcid aquest triple objectiu a la par que coherent. Bon esborrany per escriure un full de ruta i començar a fer feina. Molta sort!

Assignatura pendent

Llegeixo amb satisfacció l’article El "triple 20" turístic de Menorca, però em fa venir al cap un tema que em neguiteja. D’acord amb la web del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca (1) el parc eòlic de Menorca subministra el 3% del consum elèctric de l’illa. No s’ha d’anar molt lluny per trobar projectes més ambiciosos que haurien de servir d’exemple a seguir: l’illa de El Hierro, que també és reserva de la biosfera, és capaç de produir de manera renovable més del 70% de l’energia elèctrica que consumeix (2), encara que, d’acord amb certes fonts (3), la mala gestió de les instal·lacions reduiria sensiblement aquesta xifra a la pràctica. És ben cert que la població d’aquesta illa és unes 9 vegades més petita que la de Menorca i que disposa de muntanyes elevades que permeten emmagatzemar l’energia eòlica sobrant per reaprofitar-la com a energia hidràulica, però, tot i així, és indubtable que les possibilitats que ofereix l’Illa del Vent per aprofitar aquest preciós recurs van més enllà dels 4 aerogeneradors del Parc Eòlic de Milà. Les actuacions portades a terme durant els últims anys per reduir el consum elèctric i fomentar l’autoconsum són molt lloables (4), i l'energia fotovoltaica és una bona solució per l'autoconsum rural, però no pot cobrir la demanda dels grans nuclis de població, i una illa que vol atreure un turisme amb consciència ecològica i on el vent bufa amb intensitat durant gran part de l’any no es pot conformar amb 3,2 MW de potència eòlica davant els 265 MW de la central tèrmica de Maó. Crec que aquesta descompensació es pot reduir amb un impacte paisatgístic mínim, car la mateixa zona on estan ubicats els 4 aerogeneradors actuals n’admetria un nombre significativament superior. En paraules de Jesús Cardona, de la Cooperativa Som Energia, “Menorca no da ejemplo, como Reserva de la Biosfera que es, en cuanto a uso de las energías renovables” (5). Hem de lluitar perquè això no segueixi sent així. <br> (1) http://www.riemenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8532&menu=Energia (2) http://www.rtve.es/noticias/20140627/hierro-da-pasos-para-ser-primera-isla-del-mundo-cien-cien-renovable/962581.shtml (3) http://elperiodicodelaenergia.com/la-isla-de-el-hierro-ni-es-autosuficiente-ni-100-renovable/ (4) http://www.cremenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8533&menu=Energia (5) http://menorca.info/menorca/local/2014/488367/coste-social-central-mao-estima-entre-257-millones.html

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.