Back to top

El sostre foradat

De 160.000 persones l'agost de 1996 a les més de 200.000 l'agost de 2015

Això de superar límits ja fa anys que està de moda. S'usa molt per esperonar la capacitat emprenedora de la gent, per a millorar l'autoestima o directament per a fer que tothom gasti més. “Supera els teus límits!” et diuen. Però els límits d'un territori són una altra cosa, no tant metafísica i més terrenal.

Molta gent es manifesta a favor d'allargar la temporada turística i de disminuir el nombre de visitants de juliol i agost. Però hi ha poques propostes concretes sobre com fer possible tals desitjos i, especialment, com poder-los dur a terme a la vegada. Perquè, a l'hora de la veritat, un objectiu acostuma a bloquejar l'altre.

A la part central de l'estiu, quan hi ha gent a vessar, ja sabem que tenim dos escenaris. Si fa bon temps, es saturen les platges i els camins. Si fa un dia tapat, es satura la carretera, que es combina amb el col·lapse que es produeix a les entrades dels pobles. En el pla econòmic, si és assolellat fan l'agost -i el juliol, el juny i el setembre- els negocis de la costa, i si s'ennuvola hi guanyen els negocis de l'interior dels pobles.

La gent resident a l'illa fa temps que reacciona a la massificació. Reacciona a la menorquina. Hi ha zones de litoral que desapareixen completament de les opcions d'anar al mar. Hi ha itineraris en vehicle que s'eviten. I també es coneixen els serveis que a ple estiu no tenen el seu millor moment d'equilibri entre qualitat i preu.

Enguany, que tornem a superar els nombres, tothom parla de la massificació. Tanmateix, com que la temporada turística s'ha anat escurçant, és sobre la part central de l'estiu quan fa negoci la part més representativa del sector turístic -la de sol i platja-, al temps que hi pivoten molts llocs de feina. Tot i que són llocs de curta durada i condicions discutibles.

A nivell econòmic, seria millor poder allargar els mesos d'activitat turística, però això implica promoure altres productes i serveis per als mesos perifèrics, i dedicar-hi una bona part de la promoció turística. Això es veu com una competència per a l'entramat turístic dur, que té pes per a frenar -i frena sovint- molts canvis.

De manera que allargar la temporada -començar abans i acabar més tard- fins ara és un desig teòric però no una realitat. I com que la realitat és complexa, és probable que, si no hi ha símptomes d'allargar la temporada, sigui complicat treballar per a disminuir veritablement els ràtios de juliol i agost, perquè hi haurà en joc els llocs de feina esmentats.

Per la part ambiental, també és difícil apostar per incrementar la pressió humana sobre l'illa en primavera i tardor si no s'esbrinen a la vegada maneres de baixar la pressió en els mesos centrals. Hi ha recursos com l'aigua que ja s'estan esgotant de veritat. I això no és cap exageració.

No es tracta idò d'afegir més gent, sinó de repartir-la millor. La pregonada desestacionalització ha d'anar acompanyada d'una disminució (alguns usen la paraula gairebé proscrita de decreixement) en els mesos centrals. I al revés. Només així podem tenir escenaris que equilibrin aspectes ambientals i econòmics i acabin, per tant, sent viables i sostenibles. Vet aquí la complexitat.

Les primeres idees de limitar l'accés de persones sobre l'illa i coses així no són legalment aplicables. El calendari de vacances dels visitants tampoc no el decidiran els menorquins. O sigui que caldrà combinar diferents estratègies. Potser es necessitaran iniciatives legislatives, allà on l'ordenament superior ho permeti, per mirar de frenar o al manco gravar (per a desincentivar) l'excés de gent en mesos punta.

Potser caldrà imaginar seriosament la projecció d'una imatge de l'illa que ajudi als dos objectius (disminuir i desestacionalitzar). En qualsevol cas, els temes s'han de treballar junts.

Quan es supera la capacitat de càrrega d'un territori no hi ha felicitat ni sentiment d'autoestima (vegeu les reaccions socials a Mallorca i a Eivissa). Hi ha molèsties, estrès, contaminació, esgotament, males maneres i sensació de fracàs. Si no hi ha ocupació laboral, tampoc es sostenen els models.

Potser és l'hora d'obrir el debat i convidar a la taula gent que està fent coses noves i no els representants de sempre. Potser també buscar la vida que existeix més enllà del turisme.

És hora de pensar-hi i no només de demanar que ho solucionin altres. D'allò que sigui capaç de fer la gent conscienciada dependrà que Menorca segueixi sent un territori on la bellesa no claudica.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de 15/08/2016)

Comentaris

Sostre per encanyissar.

Defenseu el que teniu i no malmeteu res. Sigueu conscients que sólament els menorquins poden opinar.Us ho diu un catajà que us coneix de fa més de 50 anys.

Turisme de qualitat, no de masses

Seguiu i defensau s,illa i els interessos que son la proteccio de la natura, la desmasificacio del turisme, els llocs de feina que s,allarguin durant tot l,any i el benestar dels Menorquins. Jo dispararia els preus de les estancies moltissim durant els mesos de Juliol i Agost, a fi de que vengui un turisme de qualitat, el que deixa diners, i no un turisme de masses que ve amb el "tot inclos". Promocionar el turisme medioambiental, esportiu, cami de cavalls pels resta de l,any. Als menorquins i residents, que poguem tenir un descompte per resident del 50% en els serveis d,esports, ocis, restauracio, alimentacio, etc, durant aquest dos mesos d,estiu... Promocionar que Menorca es Reserva i qui vengui aqui l,ha de respectar, i no sols respectar sino col.laborar en la conservacio, com podria ser recollida de fems i plastics en les platges, respectar la fauna i la natura, etcc...... Son les meves idees.

Sou mínim insular?

Tenim els menorquins competències per fixar un sou mínim insular? Que tots aquells negocis que sobreviuen degut a l'explotació laboral extrema deixin de ser viables, seria un principi. Pujarien preus i qualitat, baixarien els visitants i es podria transitar cap un nou model que tingués en l'equilibri social i ecològic el seu objectiu compartit.

Malauradament, el que

Malauradament, el que observeu i constateu, és extrapolable a tot arreu, on el turisme de masses (i reduït a un creixement numèric, a la fí) és el "manà per salvar-nos de tots els mals econòmics" que en repeteixen com un mantra. No sols afecta als residents del territori, en quan a tenir de canviar d'usos i opcions en el gaudi del seu propi entorn, en funció dels visitants que arriben, sinó que, si es perpetua al llarg de l'any, a més té un altre efecte, per a mí important. El "biològic". Per mi, que visc a ciutat (en concret Barcelona), es important que no s'arribi a cronificar el turisme. Com a país mediterrani que som, el "bàtec" de les estacions es important, tant en quan al aspecte meteorològic, com el social del entorn on vivim. Podeu arribar a "morir d'èxit", com aquí on, cada cop, el bàtec de la ciutat es monocord tot l'any (sobretot en barris concrets). S'ha acabat viure períodes vacacionals on la ciutat era "buida". I no oblidem cóm ha acabat la Costa Brava de quan va començar amb l'entorn idíl·lic dels pobles de pescadors a el que es ara... Amb pobles amb gran pressió turística en mesos concrets de l'any, i el seu corresponent pes de serveis i infraestructures, per poblacions de pocs habitants la resta de l'any.

vuelo con rebajas

Cuando escucho a turistas muchos me dicen que estan aqui porque habia ofertas de vuelo muy barato. No estan aqui para decubrir Menorca estan aqui porque barato y tienen una pequenita capacidad de gastar . Entonces pienso que para acoger menos gente en agusto pero gente que se interessan realmente a la isla y que gastan en la isla , hay que tomar el problema a las raizes es decir : las companias aerias de low coast que venden la isla con rebajas

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.