Back to top

El sedàs contemporani

Els illencs tenim una certa fama de caràcter tancat. Una impressió discutible en una terra que ha vist passar diversitat de rostres i que, de grat o per força, s'ha anat mesclant i, a la llarga, enriquint en genètica i cultura. Amb tot, la convivència desconeguda requereix sovint d'un temps per decidir quines portes s'obren i quines es tanquen.

La realitat mostra que els criteris homogenis pesen poc i que els matisos són els ressorts que acaben movent la roda. Hi ha graus a aplicar des del primer moment, encara que parlem de reaccions gairebé espontànies. Sense rascar gaire, allò de "no en volem cap que no sigui d'aquí" no es sol aplicar si la persona externa té aspecte de butxaca plena o és de físic portentós.

Si del què es tracta és de comportaments ja una mica més meditats, els camins d'accés de les persones nouvingudes augmenten. Així s'escriuen els episodis d'amor, d'amistat, d'admiració, d'intercanvi cultural... o de negocis conjunts.

Quan s'entra en aquest darrer camp de les finances, és lògic que no tengui la mateixa valoració qui hi participa directament que qui només rep les conseqüències de la nova activitat. Posem per cas, qui fa un lloguer turístic rep un ingrés que el satisfà, però si els vesins han de tenir cada vespre un sarau vora casa seva, hi ha un conflicte d'interessos evident.

La inversió a l'illa en els darrers temps per part de gent acabada de venir es va començar a traduir en projectes significatius cap el 2013 i han anat en augment. Compres d'explotacions agràries, iniciatives d'agroturisme, adquisicions de cases als pobles, impuls de nous xalets i d'altres canalitzacions econòmiques.

L'onada és significativa i hi ha el risc de pensar que tota l'aigua de l'ona és uniforme. Per afinar la millor reacció, no queda altra que mirar de destriar les característiques de les diferents iniciatives. O sigui, disseccionar les amenaces de les oportunitats.

En el món de les organitzacions, es solen analitzar les probabilitats i els impactes dels dos conceptes esmentats. Com de probables són les amenaces i les oportunitats que s'entreveuen? Quina significació poden tenir els impactes positius i negatius que s'albiren? Fer aquest exercici és necessari per acabar decidint quina part pesarà més.

Tampoc és el mateix, si mantenim el símil de les organitzacions, que es tracti d'una estructura acabada de crear o que es compti amb una trajectòria llarga. En el segon cas, convé tenir present la cultura que s'ha anat incorporant al llarg dels anys, perquè les experiències viscudes han ensenyat lliçons que poden resultar desconegudes per qui s'ho mira des de fora.

En el cas que ens ocupa, Menorca és com una organització de trajectòria llarga. La història de l'illa no comença quan els nous inversors apliquen els seus fons, sinó que és ben al revés. Aquests inversors han acabat venint aquí -tenint la capacitat d'anar a moltes altres bandes- perquè a Menorca s'ha treballat molt per tenir un territori digne. I pel camí s'han après moltes coses.

Ara hi ha més iniciatives de producció agrària que poden ajudar a diversificar una oferta d'aliments sans i de proximitat, molt útils per als temps que vénen, mentre regeneren valors que el model de les darreres dècades ha erosionat. Només cal vigilar que no siguin únicament aliments amb preus elitistes, sinó també per a una població àmplia.

Hi ha obertures favorables de turisme al camp o a la ciutat que aporten visitants motivats en la cultura i la sostenibilitat ambiental. La nova oferta podria ajudar a baixar la pressió d'estiu i distribuir l'activitat econòmica a d'altres mesos. Però per aconseguir tal cosa és necessari reformular també el tot inclòs i el sol i platja massiu.

Això no s'està fent. De moment, és una organització sense ànim de lucre qui està treballant per rebaixar l'impacte dels enormes hotels de Son Bou. Sense oblidar que hi ha expedients disciplinaris a agroturismes selectes perquè han enganyat amb el projecte.

El món necessita amb urgència altres maneres de fer les coses, no només el business as usual. Convé no oblidar que hi ha territoris propers que també tenen inversió estrangera i agroturismes, i un conflicte ambiental i social que no atura de créixer.

Amb l'interès actiu de la societat i de les institucions, es pot tamisar l'onada, rebaixar la probabilitat de les amenaces, aconseguir que els impactes positius es puguin consolidar i que els negatius no es facin irreversibles. Ho hem sabut fer altres vegades.

 


(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 09/08/2021 a la secció Època de muda)

Comentaris

Matriu dafo

Crec que es refereix a l'aplicació d'una eina prou bona, si es fa servir bé. La dafo estudia quatre conceptes: debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats. Si coneixem bé el nostre territori podrem determinar les nostres debilitats i fortaleses; cal estudiar molt bé les amenaces i identificar correctament les oportunitats. De tot plegat han de sortir conclusions per reduir les nostres debilitats i augmentar les nostres fortaleses, enfrontar les amenaces i aprofitar les oportunitats. Molt important: les matrius dafo no són eternes, cal estar amatent als canvis dels factors.

El lego de Menorca

Han aterrat les grans marques de l'art i galeries a Menorca intuint un reclam a la combinació de turisme de platja restauració i venda d'art a grans fortunes atretes per Menorca. Quan feim economia local, ara ens venen a dir que hem de confiar amb Next Generation, amb les ajudes d'empreses de nova generació que aprofitin els fons europeus. Vistos els primers esborranys de projectes, cap ni un enfocat a educació, (next generation...?) el més i preuat bé (immaterial clar...) que més pateix Menorca en comparació a les altres illes. En canvi, els inversors (de fora, amb algun menorquí a l'equip per validar el projecte) seran els que aprofitaran a crear empreses dels nous coneixements amb una redibilitat basada en una estacionalització i massificació de l'illa per fer quadrar els números d'empreses ambicioses amb capital exterior, i que no ens enganyem, per poder amortitzar la inversió a curt termini, tindran interessos lligats al turisme massificat d'uns pocs mesos a l'any . Per què Menorca ha d'estar al servei dels inversors tecnològics i especuladors inmobiliaris? en lloc de posar els fons next generation en igualtat d'oportunitats pels Menorquins amb la seva condició illenca, desfavorida, sense educació superior diversificada, treballadors precaris que fan feina per multinacionals, generació d'empreses que els hi podríem dir last generation (economia local, producte local, escola d'artesans, ensenyaments tecnològics a l'illa, més que necessaris,...) que ens han demostrat que són únics, útils i que s'estan perdent araders, fusters, cordadors, petits productors locals, i el coneixement generat a Menorca s'en va a fora... Una illa tan petita que juga a fer economia a l'engròs (macroeconomia), és el que tenim ara amb el resultat de malestar local, per tenir benestar del turista i l'inversor. I la microeconomia, economia local, interior (de tot l'any) i la petita empresa, baixa els sous, la classe mitja baixa qualitat de vida i tenim pitjor renda per càpita que mai, però els inversors l'han incrementada més que mai a Menorca amb projectes de luxe de tot tipus, cultural, inmobiliari, lloguer de vehicles, barques... En canvi, experts economistes ens diuen a "Relat de l'economia menorquina": no podem aturar l'allau de turistes i inversors, sino que s'ha d'ajudar a que tenguin incidencia positiva a l'illa. S'ha de ser prudent a aplicar creixement zero i mesures per fer-ho, perquè la única solució serien propostes autàrquiques ( i això no està ben vist per economistes de l'escola liberal?). En canvi, L'agencia de Reserva de la Biosfera ha de ser qui apliqui les mesures, que d'una vegada tengui aplicació de le sintencions, i no només siguin paraules (una floreta...), però és dir el mateix : El que no pot fer la política, ho ha de fer el "simbolisme" de la la Reserva de la Biosfera? Tant complicat és fer tributar els cotxes de lloguer que fan negoci a Menorca, contaminen i massifiquen, però estan pagant permís de circulació a Madrid, o per exemple limitar els vaixells i vehicles exteriors a l'illa fins l'infinit de la capacitat d'una naviera, o d'avions d'arreu del món. Com pot ser que sigui tan fàcil tenir segones, terceres residències a Menorca per un estranger, i tan difícil que un menorquí pugui comprarse un pis? o trobar un lloguer a preu raonable? Si no es posen les persones per davant de l'economia, aquesta, mai donarà solucions reals a un poble. Si la política (assessorada per economistes?) no sap posar les persones per davant, està afavorint interessos privats. Diria que està enfortint el neoliberalisme (de dretes o d'esquerres, coincideixen amb els objectius, creixement...). Menorca és molt petita, no pot fugir i posar les seves normes, no pot decidir tot per ella mateixa, però el camí que s'ha marcat és nefast, si no es posen solucions, aquesta cruïlla post Covid pot fer perdre allò més preuat, que no és la natura, però hi està lligat, és la tranquilitat , que es denota que s'està fart de que Menorca sigui l'illa de les oportunitats... (pels altres)

El lego de menorca

Més clar, aigua! Aquesta reflexió sembla d'una coherència aclaparadora... tant de bo fos una visió més unànime per part de la població menorquina. Gràcies.

Article

Constantment estem fent equilibris i sembla que no ens en podem sortir.

Money money

Per mes informacio sobre com funciona l'Art Contemporani recomano "La Burbuja del arte contemporaneo" a Youtube i " El precio del arte " a la plataforma Filmin.

Afegeix un nou comentari

Informació sobre protecció de dades. Responsable: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Finalitat del tractament: Publicar el comentari. Legitimació: El teu consentiment. Comunicació de les dades: No es comunicaran a tercers excepte per obligació legal. Drets: Accés, rectificació, portabilitat, supressió. Contacte: info@gobmenorca.com. Protecció de dades personals
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.