Back to top

El mussol, el vesí discret

On viu el mussol

A les nits d’estiu és habitual escoltar el característic «tiúúú» aflautat  del mussol (Otus scops) pels carrers de Menorca. I és que el mussol és un habitant comú als nostres pobles, un dels més discrets. Es tracta del rapinyaire nocturn més petit d’Europa. Tant que moltes persones es pensen que és una cria d’una espècie de mussol més gran, quan el veuen de prop.

La seva coloració és totalment críptica. Si tanca els seus grans ulls d’iris groc, es torna pràcticament  invisible quan es posa sobre una branca. També són característics els dos plomalls al cap, que semblen orelles, i el bec negre. Té els sentits de la vista i l’oïda molt desenvolupats. La seva gran capacitat per dilatar les pupil·les li proporciona molt bona visió nocturna. I el disseny especial dels pavellons auriculars els capacita per detectar amb precisió les preses a les fosques. També té una gran flexibilitat al coll. Pot girar el cap fins a 270 graus, cosa que li dóna un ampli camp d’exploració sense fer renous ni moviments bruscs. Com és habitual amb els ocells de presa nocturns, les arpes tenen dos dits dirigits cap endavant i dos cap endarrere, millorant així l’efectivitat prènsil. Gràcies a aquestes característiques caça gran varietat d’insectes, entre els quals abunden els llagosts, les papallones nocturnes, com la processionària, i els escarabats. També ratolins, algun ocell i qualque aranya. Al banquet no hi falten les paneres que corren pels carrers. Contribueixen, per tant, a controlar plagues que ens causen molèsties.

A Menorca podem veure mussols tot l’any. Aquesta espècie és sedentària a la nostra illa, però a la primavera i a l’estiu la població augmenta amb exemplars provinents d’Àfrica que arriben per criar. A gran part de la península ibèrica i del centre d'Europa només hi és a l’estiu. Cria a zones boscoses poc denses, parcs urbans, i a forats d’edificis antics. També pot fer servir cavitats als troncs i nius abandonats d’altres ocells. La seva posta sol ser d’entre 3 i 6 ous. La femella els incuba durant 25 dies i els polls abandonen el niu quan ja en tenen 21, però no volaran correctament fins als 33. Aquest és un comportament habitual també en altres espècies de mussols. Els joves estan en terra i continuen sent alimentats pels pares. En principi en ambients silvestres aquesta estratègia no presenta grans problemes, però quan cria en ambients urbans, els polls es troben a carrers, places i cantonades d’edificis, exposats als perills que suposa una ciutat.  Aquí és on es necessita el suport de la ciutadania. Cada estiu desenes de polls «orfes» de mussol, que es trobaven en situació de risc, arriben a les dependències del Centre de Recuperació de Fauna, provinents d’espais urbans. Aquests pollets estaven exposats a atropellaments, atacs de moixos i cans, estrès per contacte amb humans, etc. En aquest cas és important avisar sempre al Centre de Recuperació perquè s’ocupi d’ells. Allà l’equip professional i de voluntaris els criarà fins que es puguin valdre per ells mateixos. Llavors podran retornar a la llibertat amb totes les garanties.

El que no s’ha de fer mai és recollir polls d’ambients forestals que no corren cap risc. Aquests animals estan sota la custòdia dels seus pares, i separar-los d’ells només els hi pot suposar un greuge. Malauradament els mussols també pateixen altres amenaces, com són els atropellaments a la carretera, on queden enlluernats pels cotxes, i l’ús de plaguicides que redueixen la quantitat de grans insectes dels que s’alimenten.


Classe: Aus
Ordre:  Estrigiformes
Família: Estrígids
Espècie: Otus scops
Noms populars: Mussol, xot (cat), autillo (esp), scops owl (eng), petit-duc (fra), assiolo (it), Zwergohreule (al).
Distribució: Sedentària a Balears i extrem sud d’Europa. Estival al centre d’Europa i Àsia.  Hivernant a l’Àfrica subsahariana.
Mides: 19-21 cm de longitud i 49-54 cm d'envergadura. Pes entre 66 i 154 g. Les  femelles són més grans que els mascles.
Hàbitat: Espais oberts silvestres, agrícoles i urbans. Cria a boscos poc densos, parcs  urbans i edificis antics.
Alimentació:  Principalment insectes, també petits mamífers i algun ocell.
Reproducció: Ovípara. Postes març-abril, de 3-6 ous d’uns 3 cm. 25 dies d’incubació. Són  monògams.
Estat de conservació: Catalogada com a «Preocupació menor» a nivell mundial.
Protecció legal: Protegida a nivell europeu pel Conveni de Berna. A nivell estatal pel RD  139/2011.

(Article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 5/12/2018)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.