Back to top

El mart esquiu

Mart. Foto d'Antoni Cladera.
Mart enfilant-se a un pi. Foto d'Antoni Muñoz

Moltes persones el coneixen però són poques les que l’han vist. Tot i ser digne d’ostentar el títol de mamífer silvestre més gros de la nostra illa, el mart és un dels animals més fugissers que podem trobar a Menorca.

Tot i ser un animal esquiu i ràpid, no sempre es pot escapar dels atropellaments. Així que no és sorprenent veure algun mart atropellat a la carretera, com tants d’altres animals salvatges. Una mesura de conservació per evitar aquest tipus de mortalitat són els passos de fauna, estructures senzilles que s’incorporen durant l’execució de les carreteres per facilitar el pas d’animals d’una banda a l’altra i així poder connectar els seus hàbitats fragmentats. Una mesura que encara ha de tenir molta més incidència a Menorca, tot i que es comença a incorporar. El mart també va patir com tants d’altres animals la persecució directa per la seva pell en el passat. Per sort, a dia d’avui és una espècie protegida, i la seva caça està prohibida.

El mart és mal de veure, però no és tant difícil de detectar. Això és degut al seu costum de deixar els seus excrements en llocs elevats i evidents. Aquesta afició, conjuntament amb el marcatge olorós mitjançant l’orina i les secrecions de les glàndules anals i ventrals, és la principal forma de comunicació del mart, ja que és de costums solitaris i territorials. Així no és difícil passejar pel camp i trobar-se una femta de mart al damunt d’un portell, paret seca o qualsevol altra fita elevada enmig del camí. En els darrers anys a Menorca s’ha començat a estudiar la seva població mitjançant la detecció dels seus excrements, i es pot observar que la seva presència està distribuïda per tota la illa si les condicions d’hàbitat són les adequades.

De mida un poc més gran que la d’un moix, el mart és un animal de pelatge dens i suau, de color marronós a excepció de la gargamella, on hi apareix una característica taca triangular en forma de baverall de color crema clar. El seu cos és allargat, el cap ample amb les orelles petites i arrodonides i el musell punxegut. Les potes són curtes, de pelatge més fosc que el del cos, amb cinc dits. El color dels seus ulls és fosc i el del seu nas, negre. Però el més extraordinari d’aquest animal és la seva llarga i espessa coa. De cap a coa mesura uns 80 cm. El seu pes mitjà d’un quilo i mig.

El mart, com els altres vertebrats terrestres de Menorca a excepció de la sargantana dels illots, va ser introduïda a Menorca de la mà de l’home, en època prehistòrica. Amb el temps que fa que viu a l’illa s’ha diferenciat prou com per a que els experts la considerin una subespècie diferent, Martes martes subsp. minoricensis. La seva ràpida adaptació a l’ambient insular ha fet que sigui de mida més gran que les del continent. L’aïllament fa que moltes espècies evolucionin per separat de les espècies del continent, donant lloc a noves espècies o subespècies. Per això conservar-les és tant significatiu, ja que podem dir que moltes d’elles són singulars i úniques al món.

Al mart li agrada passar desapercebut i el seu hàbitat és eminentment forestal, tot i que també pot habitar zones de garrigues. Trepa i bota pels arbres amb una agilitat excepcional, però també es desplaça per terra fent salts. Es refugia entre les pedres, caus d’altres animals i forats dels arbres. És una espècie de costums crepusculars i per això no és fàcil de veure durant el dia. Tot i que per la seva la dentició pertany a l’ordre dels carnívors, el mart es pot alimentar de multitud de recursos que li ofereix el seu hàbitat. Des de petits mamífers, aus, rèptils, amfibis, invertebrats, fruits i ous, la seva dieta varia durant l’any depenent de l’abundància del recurs. Té els sentits de l’oïda i l’olfacte molt desenvolupats.

Quan arriba l’època de zel, que té lloc durant quinze dies a l’estiu, els mascles es disputen les femelles als diferents territoris. El més curiós és que les femelles fecundades interrompen la seva gestació en els seus estadis inicials i no serà fins a finals de l’hivern següent quan començarà la verdadera gestació, d’unes 5 setmanes. Les cries, de dues a cinc, naixeran entre el març i el maig, i no abandonaran a la mare fins que aquesta entri en zel l’estiu següent. La maduresa sexual del mart es dóna al voltant dels dos anys.

Classe:  Mamífers
Ordre:  Carnívors
Família: Mustèlids
Espècie: Martes martes subsp. minoricensis
Noms populars: Mart, marta (cat), marta (esp), pine marteen (eng), martre des pins (fra), martora (it), baummarder (al).
Distribució:  Present a tota Menorca i a les muntanyes de Mallorca. A la península ibèrica només és present al terç nord. D’àmplia distribució pel continent Europeu.
Mides: 45-50 cm més 24 cm de coa. Pes 1,5 a 2,5 kg. Els mascles són més grossos que les femelles.
Hàbitat: Forestal.
Alimentació: Omnívora. Caça petits animals, però també consumeix moltes altres coses.
Reproducció: Placentària. Gestació de 30-35 dies. Parts de (1)2(5) cries cap el mes d’abril.
Estat de conservació: Catalogada com a «Preocupació Menor» a nivell mundial i a l’estat espanyol. 
Protecció legal: Protegida a nivell europeu pel Convenis de Berna i la Directiva Hàbitats com a «espècie d’interès comunitari».

 

(Article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 19/12/2018)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.