Back to top

El geriàtric municipal de Maó col·labora amb el Centre de Recuperació

El pati interior del geriàtric de Maó. Una gàbia de vol per a petits ocells.
El personal del geriàtric rep amb il·lusió un nou pardalet que porta una voluntària.
El pardal s'adaptarà a la vida en llibertat i sortirà del pati quan estigui a punt d'afrontar una vida totalment salvatge.

La participació i col·laboració ciutadana en projectes comunitaris sempre és objecte de reconeixement, però a vegades, hi ha alguns exemples que mereixen una especial atenció.

Potser sabeu que el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre atén cada any a un milenar d’animals, dels quals, ben bé un centenar són cries de polls orfes, petits ocells que crien en ambients urbans i que al caure del niu queden desprotegits a la mercè de cotxes, moixos i altres perills que un ambient urbà propicia. Una brigada de voluntaris compromesos posen el seu temps i esforç com a pares adoptius per a donar una segona oportunitat a aquests petits ocells. Són pardals, verderols, tords, vinjoles, vinjolintes, xòrics i mussols, entre d’altres espècies.

Un cop els polls estan ben crescudets, necessiten un període d'entrenament. Entrenament per a aprendre a volar i a cercar-se l’aliment sols, aquest període és molt important per a poder retornar l’ocell amb el màxim de garanties al seu hàbitat natural. Al Centre de Recuperació existeixen unes gàbies de vol per a rapinyaires on xòrics i mussols aprenen a volar i a caçar amb garanties. Les vinjoles i vinjolites, no necessiten cap entrenament, ja que el seu profund instint volador, fa que quan emprenen el vol per primer cop, puguin solcar-lo a la perfecció. Llavors tenim els petits de la casa; pardals, verderols, tords... aquests polls, un cop ja volanders, necessiten un període d’adaptació en un lloc que sigui segur, ja que encara no poden volar bé, però amb la independència necessària per poder-se buscar el menjar i aprendre a desenvolupar-se amb facilitat per afrontar una vida salvatge amb total confiança. Un darrer pas a l’emancipació total.

Espais com aquests no són fàcils de trobar. Requereixen d’un espai obert, tranquil, lliure de perills i on es pugui controlar el seu desenvolupament. A Maó existeix un oasi com aquest. S’hi respira tranquil·litat i cura. Un petit pati interior del geriàtric municipal de Maó funciona com a gàbia de vol per a petits ocells. Amb les seves plantes cuidades com a amagatalls, amb n’Olivia i la resta del personal atent a omplir les menjadores i bevedores, i a on altres ocellets ja salvatges poden entrar i animar als nostres petits volanders a emancipar-se amb totes les garanties. Els avis i àvies del geriàtric conviuen cada dia amb la il·lusió de veure els petits ocellets tornar a la llibertat, sentint-se partícips d’aquest projecte de vida.

Un petit oasi dins d’una ciutat aliena al que passa en aquest discret pati, on la col·laboració entre vellesa i vida salvatge són possibles.

Comentaris

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.