Back to top

El caragolí rovellat, un fòssil vivent

El caragolí rovellat (Tudorella ferruginea) és una espècie endèmica, que actualment viu exclusivament a Menorca i Mallorca. És un fòssil vivent que ens explica la història geològica de Menorca dels últims 30 milions d'anys. Es reconeix fàcilment per la seva closca molt estriada en forma de corn retorçat, en cinc o sis voltes. L'aspecte recorda una mica algun tipus de pasta, com els galets.

Les espècies del gènere Tudorella són endèmiques del Mediterrani Occidental. Els fòssils més antics són de fa 24 milions d'anys. En aquella època les roques que van acabar formant les Illes Balears formaven part del continent, en l'anomenat Massís Tirrènic, que estava situat a l'est de la península ibèrica, juntament amb el Rif, les Bètiques, les Cabílies, Calàbria, Sardenya i Còrsega. Amb el temps aquest massís es va anar fragmentant i cada part es va anar movent fins a les posicions actuals, separant també les poblacions de les diferents espècies que hi vivien, i fent que evolucionessin de manera aïllada. Les Tudorella es van diferenciar en tres grans grups: una espècie que viu al Rif i les Bètiques, la nostra espècie balear i un grup de sis espècies molt emparentades entre elles que viuen repartides per la Provença, Sardenya, les Cabílies, Tunísia, Sicília i Malta (Pfeinninger i al., 2010). Aquesta història comuna amb aquests territoris explica també la peculiar distribució geogràfica d'altres espècies de plantes i animals de Menorca.

A la nostra illa hi viuen poc més de 60 espècies de gasteròpodes terrestres, és a dir caragols i llimacs (Quintana, 2010). Són un grup d'éssers vius molt interessant per diferents motius. Les seves closques es conserven fàcilment als jaciments paleontològics, i per tant podem seguir la seva pista al llarg del temps i veure com han evolucionat. Per altra part, la seva escassa mobilitat geogràfica ens ajuda a reconstruir la història geològica de les illes i continents. És el grup que més informació ens aporta en aquests aspectes. Així sabem que de la seixantena d'espècies que viuen a Menorca només la meitat aproximadament són autòctones. La resta s'han introduït en època humana. Els caragols que cercam per menjar (bovers, monges, caragolins...) són introduïts. Per altra part, 11 espècies són endèmiques, és a dir exclusives de Menorca o compartides només amb Mallorca. El percentatge d'endemismes (16%) és molt més elevat que en les plantes (7%), amb les que solem associar aquest concepte.

El caragolí rovellat és una espècie que pertany a un ordre diferent de la resta de gasteròpodes terrestres de Menorca. Té peculiaritats úniques, com és tenir opercle, com els corns marins de nineta. És una mena de tap que clou el forat de la closca quan l'animal s'hi refugia. Quan està actiu, l'opercle queda situat al dors de la part posterior del cos, la coa. És del mateix material calcari que la closca, i té marcada una espiral excèntrica, com les ninetes que trobam a les platges. Un altre fet és que no és hermafrodita, sinó que hi ha mascles i femelles. Es poden diferenciar per la mida. Les femelles són devers un 7% més grans que els mascles. El seu peu es caracteritza per estar dividit per un solc longitudinal en dues meitats, que es mouen alternativament quan camina. El cos és de color fosc, amb dues franges blanques estretes al cap, a la base dels tentacles. Aquests tentacles, les banyes, els serveixen d'òrgan sensitiu. Els ulls estan situats al cap prop de la base dels tentacles, i no a la punta com en altres espècies. El nom de rovellat, ferruginea, li ve dels colors de la closca. La punta és llisa i de color ataronjat. La resta de voltes són marrons vermelloses, amb retxetes blanques. El voltant de l'obertura també és blanquinós. Per rosegar els aliments disposa dins la boca d'una estructura anomenada ràdula, formada per moltes files de 7 dentetes cadascuna, i que actua com una ratlladora.

El caragolí rovellat viu a marines litorals i zones boscoses aclarides, sobretot a dunes i substrats calcaris. En temps humit pastura sobre els arbusts, vegades en grups nombrosos. En temps eixut es sol refugiar sota les pedres. Tot i ser una espècie endèmica no té una protecció especial. Els invertebrats estan molt oblidats tant per la societat com pels legisladors. Els seus principals perills són l'alteració de l'hàbitat on viu, sigui per urbanització, sobrefreqüentació, incendis... També s'ha detectat la seva depredació per rosegadors. Tot i així la IUCN considera la seva població estable i la cataloga de "preocupació menor". Realment a Menorca és una espècie relativament abundant.


Classe: Mol·luscs
Ordre:  Litorinimorfs
Família: Pomàtids
Espècie: Tudorella ferruginea
Noms populars: No en té.
Distribució:  Menorca, Mallorca i Cabrera. Extingit a les Pitiüses en època prehumana.
Mides:  17-19 mm les femelles. 16-18 mm els mascles.
Hàbitat:  Marines litorals i zones boscoses aclarides.
Alimentació:  Suposadament vegetariana. Hi falten estudis.
Reproducció: Ovípara.
Estat de conservació: Segons la IUCN, població estable i poc preocupant.
Protecció legal: Protegida només a nivell general per la llei 42/2007 de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.


(Article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 16/01/2019)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.