Back to top

El calàpet, el príncep verd

El calàpet amb el seu disseny de camuflatge
Calàpet femella, més gran i amb pics vermells
La metamorfosi del calàpet.
Posta de calàpet
On viu el calàpet

Actualment a Menorca tenim dues espècies d'amfibis: la granota i el calàpet. Una altra espècie de gripau, el tòtil, es va introduir fa una quinzena d'anys amb plantes aquàtiques per jardineria. La granota i el calàpet també són espècies introduïdes, però en època antiga. Del calàpet s'han trobat restes a jaciments talaiòtics. Una altra espècie que vivia  a Menorca ja abans de l'arribada de la nostra espècie era el ferreret, però es va extingir i actualment només viu a la Serra de Tramuntana de Mallorca. El calàpet només habita a Còrsega, Sardenya, la península italiana i a Mallorca, Menorca i Eivissa.

El cos del calàpet és robust, amb una coloració de camuflatge característica, de fons blanquinós i taques verdes i també punts vermells a les femelles. L'esquena està plena de berrugues, i la part ventral és granulada. Al clotell ressalten dos bonys que són les glàndules paròtides. Aquestes glàndules expulsen una substància de gust molt desagradable per desanimar als depredadors a menjar-se’ls. Les pupil·les dels ulls són horitzontals el·líptiques. No tenen dents. No estan adaptats a desplaçar-se fent bots, com les granotes, sinó que més tost caminen. Viuen a ambients oberts, sobretot agraris, sense necessitat de tenir aigua prop. Són mals de veure, perquè són crepusculars. A Menorca estan actius tot l'any, no hivernen. S'alimenten d'animalons, insectes, caragolins, someretes i tants d'altres.

Una de les característiques més espectaculars dels amfibis és la seva manera de reproduir-se. Els calàpets crien a basses temporals, tant naturals com artificials. Cap a finals d'hivern o principis de primavera, els mascles intenten atraure les femelles amb el seu reclam. Un xiulet agut tremolós i aflautat. Una vegada formada la parella, el mascle abraça la femella per l'esquena agafant-la per les aixelles. I així romanen  mentre la femella va traient els ous i el mascle l'esperma de manera sincronitzada. La fecundació és externa. Les postes són uns cordons gelatinosos de fins a dos metros de llarg, farcits de puntets negres de devers 1,5 mm, que són els ous. Un cordó d'aquests pot arribar a tenir de mil a dos mil ous, la gran majoria dels quals no arribaran a adult. La posta de la granota és molt diferent, els ous formen masses més o menys esfèriques i no cordons. El calendari de reproducció varia segons la climatologia de l'any. Solen fer altres postes de finals d'estiu a principis de tardor. Els anys que plou poc no arriben a reproduir-se  a moltes basses per manca d'aigua.

Els ous eclosionen al cap de devers una setmana, depenent de la temperatura de l'aigua. En surten les larves, que popularment s'anomenen cabots. Són com un caparrot amb coa, de color fosc. Neden bastant en contacte amb el fons, cercant la llum i escalfor del sol. En aquest moment tenen molts de depredadors: larves de libèl·lula, escarabats d'aigua, triops, serps d'aigua, ocells aquàtics... Els que sobreviuen, al cap d'una quarantena de dies, inicien la metamorfosi. Es produeix una transformació radical. Van creixent primer les potes posteriors, després les anteriors i finalment els hi desapareix la coa. El resultat són uns animalons amb la forma d'adult de només 15 mm, que han transformat també el seu sistema de respiració. Els petits calàpets surten llavors de l'aigua, vegades molts de cop. Tants que ha fet creure que vegades plouen calàpets. Comença ara la seva vida terrestre, independent de qualsevol massa d'aigua.

El calàpet és una espècie protegida. A Eivissa està en perill d'extinció. A Mallorca i Menorca la població està millor però ha desaparegut de zones on criava. A Menorca es concentra sobretot als termes de Ciutadella i Sant Lluís. A la tramuntana, de sòls no calcaris, és molt rar. Les seves principals amenaces són l'alteració de les basses on cria, i dels seus voltants. La intensificació de la ramaderia ha degradat alguns d'aquests espais, sigui per dessecació o contaminació. Gràcies al projecte LIFE Basses es van protegir molts d'aquests indrets.


Classe: Amfibis
Ordre:  Anurs
Família: Bufònids
Espècie: Bufotes balearicus
Noms populars: Calàpet, gripau verd (cat), sapo balear (esp), crapaud des Baléares (fra), rospo smeraldino (it), Balearic green toad (eng)
Distribució: Península italiana, Sicília, Sardenya, Còrsega, Mallorca, Menorca i Eivissa.
Mides:  Fins a 10 cm les femelles. Els mascles són més petits, 8 cm.
Hàbitat:  Ambients oberts agraris. Cria a basses temporals.
Alimentació:  Insectívora
Reproducció: Ovípara. Metamorfosi dels amfibis.
Estat de conservació: Vulnerable.
Protecció legal: Protegida a nivell europeu pel Conveni de Berna i la Directiva Hàbitats. Espècie en Regim de Protecció Especial pel RD 139/2011.

(Article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 24/10/2018)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.