Back to top

Diagnòstic insolvent

Molt es critica als que prenen decisions polítiques des de les institucions públiques, perquè al cap i a la fi són els que dictaminen finalment què es fa o no. Però en la majoria de cassos especialment sagnants, hi ha un estudi tècnic previ que prepara degudament el terreny per prendre un acord que el temps demostra que estava molt lluny de la realitat. I aquests tècnics haurien de tenir també la seva part de responsabilitat i de judici públic.

Ara ho estem veient de nou amb el cas de les autopistes de peatge, que no tenen ni de bon tros la quantitat d'usuaris que se suposava que havien de tenir. En el contracte d'obres s'hi va posar una clàusula perquè l'administració pública assumís el dèficit en cas de pèrdues. I ara uns quants milers de milions d'euros incrementaran novament el deute dels pressupostos públics per fer-hi front.

Algú dirà que la crisi econòmica és la culpable d'això, que provoca que hi hagi manco vehicles sobre les carreteres i que la gent defugi dels peatges. D'acord. Però es van fer autopistes a trajectes que ja molta gent discutia que fossin necessàries. De fet, moltes de les previsions estaven francament inflades fins i tot en l'època de vaques més grasses.

Mirem el cas d'algunes estacions de l'AVE. El tren d'Alta Velocitat és una infraestructura dissenyada per a transportar ràpidament gran quantitat de persones. Per això sempre sol ubicar les seves parades a ciutats importants o a punts que generen molta mobilitat (aeroports, ports, etc) i que es troben a distància considerable.

Però aquest tren pensat per moure molta gent no ha arribat a l'aeroport de Madrid ni al de Barcelona, com podia ser imaginable. En canvi, té aturades a llocs inversemblants. A Guadalajara, en 2003, es va posar una estació al poble de Yebes, que tenia 300 habitants. Una decisió inexplicable si no tenim en compte que va ser l'excusa per començar a construir una macro urbanització per a 30.000 persones. Li deien Valdeluz i anava acompanyada (com no) d'un camp de golf. Avui és un problema econòmic i social perquè tot va quedar a mig fer.

El resum és que dues de cada tres estacions d'AVE estan per davall dels 250 passatgers diaris. Una autèntica ruïna en unes obres on els pressupostos es compten per centenars de milions d'euros. I no s'hauria de perdre de vista que tot això es va poder fer perquè prèviament es van encarregar uns informes tècnics que justificaven aquests despropòsits.

Fixem-nos ara en el cas del projecte de la terminal de l'aeroport de Menorca. Quan algunes persones van llegir l'estudi justificatiu de l'obra, van esglaiar els ulls en veure que l'edifici es justificava a partir de la previsió de duplicar el volum de passatgers per a 2015. L'estudi era de 1998 i es basava en la teoria del creixement infinit i exponencial. No només preveia un increment anual, sinó que aquest augment s'accelerava conforme passaven els anys.

Tot estava redactat per equips aparentment solvents. I havien fet molta feina, perquè la documentació era immensa i feixuga. Vet aquí una de les característiques de les grans obres publiques. Una informació enorme que quasi ningú -literalment- es llegeix. La combinació entre  enormes volums de dades i responsables polítics que quasi no disposen de temps, presenta molt de perill. Perquè en realitat, les decisions queden condicionades abans. “Són arguments tècnics” se sol dir després. Segur que els hi sona.

Les dades reals de l'aeroport en 2003 (abans de la crisi, abans del PTI i abans d'adjudicar l'obra) ja mostraven una desviació creixent respecte de l'estudi tècnic fet en 1998. Ja era evident que les tendències no justificaven la dimensió de l'obra. La despesa de construcció i manteniment va ser i és per un edifici que havia de tenir de l'ordre del doble de passatgers dels que ara té. Si la terminal s'hagués projectat per les necessitats reals, hauria representat una millora justificada, no un nou exemple excessiu.

En tots els cassos esmentats, els informes tècnics previs justificaven obres molt per damunt del que realment calia. La gent que es va atrevir a fer públiques aquestes incongruències va ser classificada d'enemics del progrés.

Es requereixen estructures ciutadanes per frenar aquesta manera de fer les coses. Gent que s'organitzi per tenir temps de consultar les documentacions que justifiquen projectes i normatives. Per avaluar-les i formar-ne una opinió que pugui ser discutida a l'espai públic. Siguin d'aspectes ambientals, de sanitat, d'educació o d'hipoteques. Perquè alguns entramats econòmics poc confessables fa estona que tenen incidència a l'inici de cada procés.

 

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 12/05/2014)

Comentaris

diagnòstics insolvents

cal alçar la veu. Parlar. Fer-se sentir malgrat les orelles sordes que tenen els politics, dirigents i oligarques que semblan tenir-ne prou amb el seu poder i les seves panxes plenes...

Solucions? què és això?

Girau la mirada cap a l'altra banda d'aquest mar: Alcanar, Vinaròs.., la plataforma 'Custer' i els terratrèmols de baixa intensitat.., també és una qüestió de 'poder i panxa plena'. No ens en sortim!

"Custer"?

Per alguna causa de fonètica (sóc bastant sord), he confós 'Castor' nom de la plataforma gasificadora amb 'Custer'. Perdoneu-me el lapsus.

tècnics quins tècnics

La pregunta és si el codi penal o civil no preveu res pel que fa a aquests tècnics que fan tants forats a les nostres butxaques? si la resposta es no, doncs potser caldria que alguna modificació a les lleis faci que aquests "tècnics" s'ho pensessin molt bé qué posen a l'hora de redactar els seus suposats informes

Escola de ciutadania

Atenció a l'escola de ciutadania que posarà en marxa d'aquí unes setmanes el Fòrum d'Entitats del Tercer Sector de Menorca. Una iniciativa dedicada a donar a conèixer els drets de la ciutadania i els camins més efectius per exercir una democràcia participativa. Seguiu les notícies perquè ben prest es podrà conèixer el programa.

escola de ciutadann

Jo m'hi apunto a la Escola deCiutadania. No val dipositar el vot a la urna i jeure. Cal Treballar per la societat

BOJERIA

Moltes de ses coses que s’han dut a terme i algunes que es tenen s’intenció de fer són d’una bogeria inexplicable, des de que hi ha món sa persona humana ha estat sa culpable d’aquests disbarats fent que de rebot patissin ses persones més vulnerables. Sempre he cregut que per ser una persona amb capacitat de poder ha de ser educada, aquest valor precisament és el que manca a la majoria dels polítics , mentre no sàpiguen i no siguin persones educades es duran a terme aquets disbarats.

Chapeau Miquel, sempre dones

Chapeau Miquel, sempre dones en el clau. Amb això de les estructures o entitats que lleguexin els voluminosos informes tècnics I amb una democracia més participativa en les decissions es el cami, però fa falta reinvidicar-ho I lluitar, res ve regalat I encara més com esta montada la democracia representativa que tenim I patim

Poderoso caballero es don

Poderoso caballero es don dinero; eso es lo que mueve todo este conglomerado de grandes obras-superespecialistas-tecnicos magnificos reputados-superempresas que "hacen favores" si les das el proyecto......................BUFFFFFF QUE MIEDO!!

ELS INFORMES TÈCNICS

Quanta raor hi ha darrera d'aquest article. Com sempre un encert d'en Miquel, que segueix d'aprop els esdeveniments. Fixeu-vos la martingala cada cop més perfectament retorçada del moviment d'interessos. Avui políticament tot te que estar fonamentat en un informe tècnic. Per tant el primer pas per desviar diner públic és fabricar un informe. Si és positiu pels interessos finals, ja està be. Si és contrari és busca el peó capaç de redactar l'informe a favor. Si el peó és inconscient, cap problema i tot salvat. Si el peó és conscient llavors generalment es pot arreglar amb un cost econòmic participatiu de l'esgavell final que fa que també sigui una bona via. Per aquesta raor els informes sempre son aproximacions o models de possibles tendències o algunes vegades categòrics, però el cas és que a España gaire be mai estan signats per un tècnic responsable, si no per alguna empresa o alguna Universitat representada per una munió de becaris o alumnes de final de carrera, es a dir que mai en podem demanar responsabilitats sobre l'avalador de l'informe. Solament algun cop, com és el cas recent del projecte Castor, els especuladors sense consciència no han estat prou hàbils per eliminar els informes tècnics en contra i semble que ara és pot començar a demanar responsabilitats per haver obviat i substituït aquests informes. Deu no do de la feina social que ens queda per fer. Sens dubte que a España ens serà llarg i difícil, començant per triar millor als nostres representants públics, descartant especialment persones i partits que resten imputats en tot tipus d'escandals i corrupcions..........i que avui una certa majoria social encara ratifica en càrrecs de govern...... però sens dubte cal començar.

Fet ampli

Està bé això dels informes. No us podeu imaginar quina energia i gestions posen els politics per a que hi hagi tècnics que escriguin el que ells volen. Quantes visites a la taula per a veure que tal va l'informe. A més, si aquest quan surt no agrada, cerquen, ara més que mai, tècnics externs, contractats a dit (contractes menors sense publicitat). Això que es diu avuí es un fet ampli i constant. Per que pensau que tots els temes calents els fan equips invisibles externs? doncs perque saben que el funcionari va fent la força honesta que pot i és millor evitar aquest entrebancs (i de pas, desprestigiar-lo).

la gran batalla:Asterix i els tècnics

Hi a una cosa bàsica que tots sabem peró que de vegades ens volen confondre marejant la perdiu amb els informes técnics l : la tècnica esta sempre al servei de les idees..Una idea política mercantilista de la vida i de la natura amb molt poder a les mans contracta tecnics servilment mercantilistes de la vida i de la natura que abusen del seu coneixement i de la confiança del ciutadà en la seva aparentment "innocent "posició ... i tots tenen un pessic..i roda el mon aixi de tort.. No crec que ens haguem de convertir els ciutadans en mârtirs devoradors de totxos tecnics per vigilar la general corruptela, crec que amb posar-lis estret el nus de la corbata dubtant de qualsevol actuació desorbitada i sobredimensionada d inversio pública, aquest ja es un mecanisme de control..Es el que fa el GOB..i el que em de fer els ciutadans, estar actius!!! La lluita tecnics contra tecnics no la sostindrem..al menys jo..es massa feixuga, es un joc on no hauriem d' entrar, es tacticament un desgast..penso. En tot lo altre plenament d' acord, com sempre magnífic Miquel Camps amb el seu article, Aquesta pedagogia es la gran batalla, a aquesta m apunto salut!!