Back to top

Crisi turística i calidoscòpica

Tot indica que aquesta vegada la crisi econòmica en ha agafat de ple a les Balears. Fins ara, en les darreres grans recessions, el turisme s'havia vist poc afectat, però el coronavirus ha donat una maçada als moviments massius de gent. La consegüent afectació a l'ocupació laboral vindrà acompanyada de tota casta de teories, unes més interessades que les altres. És això que ara s'anomena el relat de la crisi.

Talment com un calidoscopi, que ofereix composicions quasi infinites a partir de miralls i fragments de vidres de colors, la gent agafa parts de l'anàlisi, de les notícies i de les opinions, i en fa configuracions personalitzades. Així són les versions que es poden anar escoltant dels temps que ara vivim.

L'aturada econòmica ha afectat gairebé tot el món. Han col·lapsat els viatges de gent i també gran part dels fluxos de materials. Alemanya, Estats Units, Xina, Rússia i altres territoris normalment resistents, estan fent funambulismes per capejar el temporal.

Els efectes s'agreugen sobre els estats que tenien gran part de la seva economia basada en el turisme. França, Itàlia, Grècia i un llarg etcètera. Encara més. La frenada està afectant seriosament la viabilitat de l'aviació. Volar podria tornar a ser una cosa de rics. I aquí vivim a unes illes separades pel mar, on el turisme de masses ha estat l'activitat econòmica principal. Ho tenim costa amunt.

Uns veuen que no hi ha turisme i que, en conseqüència, no hi ha tants de vehicles rodant per les carreteres menorquines. Certament, en ple juliol, moltes zones de litoral, en altres anys atapeïdes, enguany tenen aparcament lliure i gran part de la platja a disposició.

Però la societat actual té una diversitat calidoscòpica i cadascú ho observa a la seva manera. Per això no hi falten comerços i restaurants que assenyalen precisament la poca presència de vehicles com la causa de tenir pocs clients. Com en el dilema de l'ou o la gallina, uns ho analitzen en un ordre i els altres a la inversa.

Els propensos a polaritzar les coses, opinen que els que criticaven la massificació turística de les dècades anteriors, enguany deuen estar contents. D'aquí a assenyalar-los com a culpables de l'atur que es registrarà aquest estiu, hi ha només una passa petita.

Els que es dediquen a fomentar teories de desgast polític de l'adversari, assenyalen el govern (sigui municipal, insular, autonòmic o estatal) com el culpable de la incomoditat vigent. I també treuen el cap aquells que aprofiten totes les avinenteses per dir que estem així perquè a Menorca tot són pegues i els inversors se'n van.

La pràctica de fer veure que un problema mundial és degut a una característica local, és més habitual del que pot semblar. La crisi de quasi tot el món occidental del 2008, originada per la fallida de Lehman Brothers, la bombolla immobiliària i els problemes a la banca, a Menorca es va explicar dient que era per culpa del Pla Territorial Insular. Hi ha qui no guaita mai fora de la cova i el calidoscopi va fent les seves creacions.

Per altra banda, també hi ha versions que apunten que a l'agost hi haurà prou gent a la Península amb suficient poder adquisitiu com per venir de vacances malgrat els preus dels bitllets, amb tal d'aprofitar l'exclusivitat que Menorca ofereix de zona tranquil·la i ben conservada. No estarem gaire a saber-ho.

No hi falten tampoc les teories que apunten a la recuperació d'una part de la indústria que s'havia anat deslocalitzant. Els optimistes ho veuen com una oportunitat de recuperar activitat tot l'any. Els pessimistes temen que també importem els salaris que es paga en aquells països, o les pressions per regulacions ambientals més laxes.

Abans que el món s'aturés, hi havia molta activitat social als carrers. Pancartes a favor del clima, músiques reivindicant el feminisme, cultures identitàries de ciutadania, iniciatives de tota casta per demanar un món millor. Tot això queda molt returat ara darrera la mascareta. A no ser que la imaginació faci emergir noves vies per treballar en aquests sentits.

Si els més neoliberals han demanat enèrgicament la intervenció decisiva dels estaments públics, si, en plena crisi, hi ha qui treu rendiments econòmics enormes, també la gent inquieta ha de crear canals, destres i hàbils, per a construir presents més dolços i plens.

L'etimologia d'origen grec del calidoscopi ve a significar l'observació d'imatges belles. Tant de bo sapiguem trobar camins on el paisatge sigui agradable.


(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 13/07/2020)

Comentaris

Mascaretes

Si les mascaretes no s'utilitzen adecuadament (i en un clima com el nostre la gent toca i remeneja a sovint la mascareta perque s'ofega) no hi ha cap evidencia de la seua utilitat. https://www.prescrire.org/Fr/203/1845/58681/0/PositionDetails.aspx En somme, quelques données de faible niveau de preuves montrent que le port de masques à usage médical réduit peut-être la transmission des infections par un coronavirus dans la population générale, surtout dans les situations de proximité voire de contact avec des personnes infectées ou qui pourraient l'être. Les masques ne protègent pas les yeux des projections et ils n’évitent pas la transmission de virus par des mains contaminées. Le port du masque ne remplace pas les principales mesures barrières : se laver souvent les mains ; éviter de toucher son visage ; protéger les projections lors d'une toux ou d'éternuements ; se tenir à distance des autres ; rester chez soi quand on est malade. Et, fin avril 2020, selon une évaluation de faible niveau de preuves, les masques en tissu semblent peu ou pas efficaces pour réduire la transmission des infections par un coronavirus dans la population générale. Pour éviter de contaminer le masque ou les mains, il importe de : se laver les mains avant de mettre le masque et après l'avoir retiré ; appliquer le masque de façon à recouvrir le nez et la bouche ; éviter de toucher le masque ; ne pas toucher l'avant du masque lors de son retrait ; ne pas glisser son masque sous son nez ou sur le front. Necessitem més formació en salut pública i en ecologisme. Moltes mesures son un greenwashing mediàtic i el que esta passant ara mateixa ens ha de fer reaccionar amb més força.

Mascaretes

Felicitar a Miquel una vegada més! I una vegada més pensant que els que el llegim i el valorem som pocs i que amb aquest fet tampoc no resolem res... Observo al personal i tinc la sensaciò de que ens hem tornat enemics, mirades fugisseres, comentaris eixuts... Reaccionar amb més força??? Cap a ón? Formació, si, qui la dona? qui la vol realment?

mare meva

es nota que es funcionaris i subvencionats, cobrarán i treballaran igual aquest any.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.