Quan cal escollir una opció entre vàries, solem sospesar els avantatges i els inconvenients de cadascuna. És a dir, allò que aconseguirem si optam per una determinada alternativa front al què perdrem en descartar-ne una altra. Els economistes ho anomenen cost d’oportunitat.
De vegades, és una operació ben fàcil i evident, però en altres ocasions hi intervenen paràmetres més complicats, com per exemple quan les conseqüències a curt termini resulten contradictòries amb les de llarg termini. O quan el nostre benefici es fa a costa de terceres persones o coses.
Foradar un fossa sèptica per connectar-la directament al subsol, va ser una pràctica que es va fer a determinats redols, a la recerca del guany immediat que implicava estalviar-se el camió especialitzat cada vegada que la fossa s’omplia. Però al cap d’uns anys, el pou que abastia la comunitat va deixar de ser potable, amb la qual cosa s’ha generat un inconvenient propi i de la resta de vesins.
A determinades serralades de la Península s’ha conviscut històricament amb el llop i l’ós, que son depredadors que poden atacar el bestiar. Amb una dotació de cans ensenyats i uns coneixements de la vida a la muntanya, els pastors poden conviure amb aquests grans mamífers i mantenir-los a ratlla.
Però l’època que van arribar les escopetes de precisió i els verins de fàcil abast, la gent va decidir que era millor eliminar els depredadors i així viure amb més tranquil·litat. Els llops i els óssos es van gairebé extingir. La conseqüència és un creixement exponencial del porc senglar, que ara destrossen els sembrats que han d’alimentar el bestiar.
Antigament, el senglar era un animal esquiu que vivia a la part alta de la muntanya. Ara són un plaga que entren a la ciutat a remenar contenidors de fems. I al camp, es mengen les tortugues petites, els amfibis i qualsevol cosa que es posi a l’abast.
Els avisos sobre els efectes del canvi climàtic no son del segle actual. En 1972 ja es va publicar un informe científic, fet per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, que va ser analitzat a la cimera mundial celebrada el mateix any a Suècia. Allà es va advertir amb prou altaveus que les activitats humanes estaven superant els límits del planeta per absorbir-les.
La nostra situació geogràfica i geopolítica ens ha situat en un paradís per a la societat moderna (estiu, platges, economia, pau…). Però a l’hora de parlar del canvi climàtic no va igual. El Mediterrani s’escalfa a major velocitat i tenim molts de nombres a la loteria de les tempestes inhòspites. Fer-hi cas és cada vegada més indispensable.
Deixar construir sobre zones inundables, eliminar una comissió específica sobre importants qüestions ambientals o premiar als infractors urbanístics, no son -dissortadament- coses del passat, sinó de l’any en curs.
Qualcú deu haver valorat el cost d’oportunitat que representa la revalorització econòmica de poder construir en sòl rústic. O els projectes que es podran escolar mitjançant trucades a determinats despatxos. O els vots que es poden aconseguir amb promeses que apliquen polítiques desiguals als ciutadans.
Optar conscientment per ignorar les conseqüències que es deriven de maltractar el medi ambient és una actitud que el temps demostra com a molt inoportuna. I està generant alts costos.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 11/11/2024)
Views: 285
9 respostes
Completament d’acord amb tot. Però en quant a l’ós al Pirineu: va ser trista la seva extinció per part de l’home, però la reintroducció actual es uns sutopista a la extinció de la pastura d’alta muntanya, ja prou amenaçada per les exigències de la normativa europea, la competència de tercers països i últimanent per la creixent paperassa. Pregunteu als propietaris de explotacions ramaderes i us en explicaran unes quantes.
Intel·ligent i clar. Molt intel·ligent i molt clar.
Vendré terras rusticas a capital del nord i cedí feinas a personal del sud suposa vendré las maquinas de la fábrica al que un día será el teu enemic. Tots tres tenen distintas necesitas
No puc més que repetir ses paraules tan adecuadas que ha comentat Santiago:
Intel.ligent i clar. Molt intel.ligent i molt clar.
Desitgem poder ser tots prou intel.ligents, a nivell personal i a nivell institucional i de governs per revertir la situació.
No puc més que repetir ses paraules tan adecuadas que ha comentat Santiago:
Intel.ligent i clar. Molt intel.ligent i molt clar.
Desitgem poder ser tots prou intel.ligents, a nivell personal i a nivell institucional i de governs per revertir la situació.
Estic completament d´acord amb les paraules d´en Santiago.
ESTIC totalmente d’ acord amb tot el que as escrit,molt be Miquel.
El problema és que hi ha persones amb enorme poder polític i econòmic que els és igual el canvi climàtic, els desastres que produeix i el que els diuen les lleis i les persones intel·ligents i clares com el nostre Miquel Camps.
Bon enfoc Miquel. Tot i que la gestió del canvi climàtic és una tapadora per fer macronegocis. Ja s’ha vist amb les inundacions de València. Avui, després de més de dos mesos del desastre, hi ha garatges per buidar, plens de fang, amb edificis que corren perill d’ensorrar-se. I la única proposta per arreglar-ho són evacuacions de la població a llocs molt controlats, enlloc d’enviar els recursos de que l’estat disposa (amb els nostres impostos), per treure tot el fang dels edificis i les fàbriques.
Diuen que a València hi ha un projecte de fer la primera ciutat de 15 minuts d’Espanya (o del món, no ho recordo bé). El govern, si tant clar té que el canvi climàtic pot provocar aquests tipus de desastres, com és que no té un pla d’emergència per atendre’ls? L’únic pla que té sembla més aviat una estratègia per acabar amb els cultius i la feina de la gent. És a dir: sembla que s’està utilitzant el canvi climàtic per portar a la població a perdre la sobirania alimentaria i econòmica per anar imposant l’agenda 2030: “no tindràs res i seràs feliç”. I un camp sense tarongers i plens de plaques solars per abastir a tot Europa d’energia. Un negoci monumental també aquest…
L’agenda 2030, aprovada a Catalunya al 2015, proposa entre altres coses la sostenibilitat energètica per fer front al canvi climàtic. I des del minut ú inclou en el seu projecte a les ciutats intel·ligents. Se sap el consum que això comporta: antenes per tot arreu, centres de processaments de dades amb un consum energètic monumental…(a més a més del control a la població…).
En serio us creieu que els creadors d’aquesta agenda no han fet els càlculs sobre del consum energètic que les ciutats intel·ligents poden tenir? Demanen que la gent s’estrenyi bé el cinturó, demanat aillaments a les cases, compartir vehicles, etc… mentre instauren un model de ciutat amb gran consum energètic i que ningú ha demanat.
El problema del mal és que es disfressa de bé. Al 2020 li va tocar a la salut (ara el congrés dels EEUU ja ha publicat tot l’engany que vam patir). Ara li toca al canvi climàtic. Tant la salut com la natura són valors inqüestionables. El problema és l’ús que es fa d’ells. No caiguem a la trampa i tinguem una visió de tot plegat.