Back to top

Controlar el mercuri

Les analítiques que ha publicat l'organització Oceana sobre la presència de mercuri en algunes espècies de peixos d'aigües menorquines és un seriós toc d'atenció, que obliga a controlar molt millor l'enviament de contaminants al mar. Els controls oficials fallen massa sovint, o perquè no es fan, o perquè s'amaguen els resultats problemàtics.

Oceana ha recollit mostres al llarg d'un any de quatre espècies (rap, cap-roig, moll i musclo), comercialitzades a Maó i etiquetades com a captura fresca de Menorca. S'han enviat a analitzar als laboratoris de la Universitat de Barcelona. Un 80 % dels raps i un 70 % dels exemplars de cap-roig, superen els màxims de mercuri admesos per la normativa europea.

La majoria de les mostres contaminades de rap quatripliquen la taxa de mercuri. En el cas de l'exemplar més gran (de 8 Kgs), aquesta taxa es multiplica per vuit. En els cassos del cap-roig, algunes mostres multipliquen per quatre o per sis el màxim sanitari. En canvi, no s'ha trobat problema en les analítiques dels molls o dels musclos.

Aquestes dades evidencien que a les aigües menorquines també hi deu haver importants concentracions de mercuri. Fins ara, es sabia que els grans peixos marins (tonyina, emperador, taurons, etc) acumulaven molt de mercuri, però en ser espècies migradores, resultava més difícil saber-ne l'origen. En canvi, les espècies que ara s'han analitzat, són animals d'hàbits molt més sedentaris.

A Menorca hi ha un precedent de presència de metalls pesants, arrel d'un estudi de la UIB i el CSIC en 2009, que va detectar, per exemple, mercuri a les aigües de Trebalúger. El GOB va conèixer aquesta informació dos anys després i va treballar el tema amb l'Ajuntament de Ferreries, perquè  l'origen més probable era la depuradora municipal. Les analítiques del clavegueram vam demostrar que la línia del polígon industrial venia carregada de metalls pesants. Dit d'altra manera, les indústries no estaven fent la depuració prèvia a què estan obligades.

Va ser suficient amb un parell de circulars municipals perquè la situació es solucionàs, però cal suposar que aquest problema es pot estar reproduint en d'altres municipis, que no controlin els abocaments que reben els claveguerams. Cal tenir present que les depuradores municipals no eliminen els metalls pesants, sinó només la matèria orgànica. De manera que aquests contaminants poder sortir després amb l'aigua suposadament depurada i arribar als torrents i al mar.

A saber els anys que es van estar abocant metalls pesants al barranc de Trebaĺúger, com perquè sortissin altes concentracions de Mercuri al mar, devers vuit quilòmetres avall d'on s'aboca l'efluent de la depuradora. Si hi havia controls oficials, no van funcionar fins que el GOB va disposar d'un estudi incontestable.

Aquesta problemàtica ha estat comunicada en vàries ocasions pel GOB al Conseller de Medi Ambient de Menorca, per demanar que es coordini amb els ajuntament el control dels claveguerams pel que fa als metalls pesants. Ara, l'estudi d'Oceana ofereix una nova eina per posar-se en marxa.

Les dades s'han conegut també en el moment que es torna parlar d'abordar el dragatge del  port de Maó, que haurà de remoure sediments amb mercuri, plom i coure en concentracions preocupants. Esperem que la nova direcció d'Autoritat Portuària abordi el tema apostant per treure a terra com a mínim la part fina dels sediments, que és on s'acumula la contaminació.

I també és competència d'Autoritat Portuària controlar l'actual contaminació derivada del varador del port de Maó, on es fa manteniment de barques i moltes substàncies acaben al mar. Les al·legacions que el GOB va fer al seu dia a la nova concessió d'aquest varador, anaven dirigides a solucionar aquesta problemàtica.

Pel que fa a les afectacions sobre el consum de peix, ja es sabia que com més gran sigui el peix, més possibilitats presenta de tenir contaminants. Els metalls pesants són bioacumuladors, això vol dir que els cossos no els eliminen. Per tant, com més amunt s'estigui de la xarxa tròfica, més possibilitats hi ha d'haver acumulat substàncies problemàtiques. El consell, per tant, és evitar consumir grans peixos, perquè els que estan més avall no presenten problemes.

La primera vegada que es va fer un estudi important sobre la presència de mercuri en els grans peixos, la reacció oficial va ser amagar els resultats. Va ser precisament Oceana, després d'un contenciós judicial de varis anys, que va fer aflorar els resultats. Les pressions de la indústria pesquera havien passat per damunt de la salut dels consumidors. Esperem que les reaccions oficials d'ara estiguin més a l'alçada d'uns governants responsables.

Vegeu aquí les analítiques

Comentaris

muntanyes de pinar al port de mahó

Fa dies que trato d'esbrinar quina és la funció/procedència de les muntanyes de pinar que hi ha al front de GESA. Vos he enviat un correu i he intentat posa-me en contacte amb vosaltres... En fi... Teniu un telf al que telefonar? o tot es realitza via email!. Gracies!!

llenya

Hola Manel. Pots trucar al 971 35 07 62 Si et refereixes als munts d'estella de llenya que hi ha al Cós Nou, tenen a veure amb l'extracció de biomassa que ha autoritzat el Govern Balear a diferents punts de l'illa. En alguns casos s'està fent de manera racional, en altres s'estava fent de manera abussiva i s'ha hagut de pressionar per reconduir-ho.

Els pescadors i la contaminació del peix.

Avui ha parlat per la Ser el president de la cofradia de pescadors i estava molt enfadat perquè s'ha dit que el peix té mercuri. Ha afegit que els de Oceana tenen una fixació amb els pescadors i hi estan en contra. No entenc l'actitud d'aquest senyor de contradir els anàlisis d'Oceana i de negar tot açò de la contamincació del peix. Supòs que tenen por de perdre la feina, però també haurien de tenir en compte que menjar peix contaminat no és gens saludable. Posen els seus interessos per damunt d'un problema de salut pública?

Biomassa

Referent al comentari que hi ha sobre la biomassa, m´agradaria saber si el que s´està fent al costat del camí de cavalls que hi ha a Son Parc és per aquest mateix motiu. Sa veritat és que semblava una deforestació incontrolada. Ens va posar sa pell de gallina...

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.