Back to top

Contenidors per interès

comohacerpara.com

Hi ha decisions que només fan palesa la seva repercussió al cap d'anys. A mitjans dels vuitanta es va començar a generalitzar l'envàs de plàstic, en substitució del tradicional de vidre, que era generalment reutilitzat. D'aquells canvis, tenim actualment els enormes col·lapses als abocadors de residus.

S'estima que a Menorca aconseguim fer recircular com a màxim el 20 % dels residus urbans que generam. En conseqüència, el 80 % restant es va acumulant a l'abocador de Milà, amb tots els problemes d'espai, contaminació i cost econòmic que això implica.

Probablement, des del punt de vista empresarial, el canvi és fàcil d'entendre. Reutilitzar els envasos de vidre implicava haver-los de recollir, transportar i netejar, i això té una despesa important en mà d'obra. Tampoc són tan versàtils com els de plàstic (més lleugers i  resistents als cops). Tanmateix, allò que ja no és tan fàcil d'entendre és la facilitat amb què un negoci privat trasllada el problema dels seus residus a la resta de la societat.

Imaginem el cas d'una empresa que treballava amb envàs de vidre reutilitzable i el canvia per un de plàstic d'usar i tirar. Això automàticament implica milers d'envasos diaris de plàstic com a residu. Molta gent no fa l'esforç de reciclar i ho posa directament a la bossa habitual de fems. Els ajuntaments, amb els diners de tots, fan contractacions públiques per a recollir el residu, transportar-lo a l'abocador de Milà i allà (altra vegada amb els diners de tots) efectuar algun tipus de tractament, que generalment consisteix en enterrar-ho a un espai que es fa petit dia a dia.

D'aquesta manera tan senzilla, l'empresa en qüestió estalvia un munt de despeses que passam a pagar la resta de ciutadans, perquè el residu que era propi d'un negoci privat passa a ser un problema públic.

Amb les directives europees d'envasos i embalatges, es va arribar, després de molts estires i arronses, a certs compromisos amb les empreses més grans, perquè assumeixin si més no una part de la gestió d'aquests residus. L'acord es concreta amb els coneguts contenidors de vidre, plàstic i paper, que es posen a l'espai públic i que la gent conscienciada va omplint de manera separada. Aquests residus no són reutilitzats però si reciclats, perquè la matèria primera serveixi per fer altres utensilis.

Com que a Menorca hi ha aproximadament un 80 % de gent que no fa l'esforç d'omplir els contenidors, el resultat és que les empreses generen el 100 % dels seus residus però han de pagar només el 20 % del seu tractament. L'altre 80 % va a càrrec dels doblers públics. I consti que a Menorca reciclam més, de mitja, que a nivell estatal. Ves quin negoci.

A llocs com Alemanya, usen un sistema d'incentiu més directe. Allà quan compres alguna cosa amb envàs, per exemple una botella d'aigua, t'adverteixen del preu separat, una part es paga per l'aigua i l'altre per l'envàs. De manera que, quan tornis aquesta botella buida (al mateix lloc on l'has comprat o a qualsevol altre lloc on en venen), te retornen l'import de l'envàs. I si no ho fas tu, qualcú altre ho farà. Per això, entre d'altres coses, allà la mitjana de reciclatge és del 90 %.

Aquest sistema té molt a veure amb el que s'usa en algunes festes que volen abordar amb responsabilitat el tema dels residus. Quan vas a la barra a demanar un cervesa, et cobren la cervesa i un suplement -considerable- pel got, que acostuma a ser de plàstic rígid. Quan tornes el got, et retornen el suplement. D'aquesta manera, sense cap necessitat de conscienciar al públic assistent, quan acaba la festa no hi ha la tradicional estesa de gots de plàstic a l'enterra. No se'n veu ni un. Tots han retornat a la barra.

Diuen els entesos que aquí costarà implantar un sistema semblant a l'alemany, perquè els lobbies de les empreses del plàstic estan a l'aguait per pressionar als governs a fi que no hi hagi canvis significatius. Ja hem vist que el negoci rutlla bé en els seus balanços.

Mentre no s'aconsegueix donar la volta a la truita, està bé saber que, aquestes mateixes empreses, repercuteixen ja actualment en el preu dels seus productes la part de gestió del residu que, en el cas de ser adquirit per una persona ambientalment responsable, serà dipositat al contenidor respectiu. Si no hi arriba, tot això que s'ha ingressat.

Ni que sigui perquè la despesa estigui més ben repartida, idò, incrementem l'ús dels contenidors.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de 14/03/2016)

Comentaris

Reciclatge

Llegir, com sempre tan clar! el que expresses sobre un problema tan greu, m'ha portat el record: quan jo tenía 11anys, i ara en tinc 66, el meu pare preveía ja aquest desastre però afegía que no seriem tan insensats, doncs si, en 55 anys hem "evolucionat "destruïnt la nostra casa La Terra i ara i aquí: Menorca. què fan els Hotels? els Supers? generen molts residus...

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.