Back to top

El repte axial

Els tudons són uns coloms grossos, que viuen al bosc. Fins no fa gaire anys, eren uns animals especialment esquius, que alçaven el vol molt abans que la gent arribés als seus arbres. Sovint es detectaven més pel renou en batre les ales que no per la vista directa. Però han anat canviant de comportament i  ara es veuen molts exemplars a parcs i arbres urbans.

Encara és prest per saber quines conseqüències tindrà aquesta modificació dels hàbits dels tudons. És com si s'hagués anat imposant dins de l'espècie una nova cultura, que ha transitat de l'aversió intensa als humans cap a l'acceptació de la convivència estreta. Les nostres societats també fan canvis importats i sembla que actualment en tenim un de transcendent al davant.

De fet, els experts parlen d'alguns moments on la història de la humanitat ha fet reorientacions de rumb, de manera quasi coincident en diferents parts del planeta i sense coordinació prèvia. Alguns els anomenen canvis axials, en el sentit que són fonamentals, centrals, principals.

Un d'aquestes conjuntures axials s'hauria donat fa uns 200 anys, quan es va generalitzar (encara que a diferents velocitats segons els territoris -i el nostre, amb això, va ser lent-) una mentalitat que discutia l'autoritat i els costums que s'havien implantat durant segles i apostava per la llibertat individual. Una evolució que encaminaria la gent cap a sendes ben diferents de les trescades abans, amb un nova perspectiva on es podia alenar amb més oxigen que sota el constrenyiment anterior.

De llavors ençà s'ha modificat la forma de fer política i s'han encarrilat de manera important els drets individuals. Un viatge que ha acabat impregnant també les relacions de parella o de família, ara sense els lligams que impedien emancipar-se. Un recorregut que ha obert l'ofrena de les creences i que condueix sense subjeccions prèvies a un territori de formidables extensions. On l'economia s'ha anat movent per viaranys sense brides i ha remogut la potestat de lloc.

En veritat, les modificacions en els comportaments, en l'escala de valors, en la mirada front a la vida, s'han succeït com una torrentada. I han acabat motivant això que tan encertadament s'ha anomenat societat líquida, on la solidesa que mostraven moltes de les pautes anteriors s'ha desdibuixat sense forma ni patrons.

Ara sembla que el procés de liqüefacció es troba en una espiral exponencial, que ens està portant a terrenys temeraris, exagerats. Res és definiu, tot és temporal, circumstancial. Les coses s'usen i es tiren, es busca la felicitat a partir del consum accelerat d'experiències transitòries. La incertesa conquereix ànimes i desmunta sortides. El poder rau molt manco en la representació política i bona part de les regles del joc es decideixen a instàncies que no es troben sotmeses a l'escrutini periòdic de la mentalitat ciutadana.

No hi falten ulls observadors que adverteixen que tal canvi de model només s'ha pogut conjugar amb l'estreta col·laboració de la revolució tecnològica lligada a les energies fòssils. I aquest cabal és el que està començant a finir-se. Perquè no hi ha materials interminables en el planeta ni continuar amb la seva explotació és compatible amb els requisits bàsics de supervivència de la nostra espècie.

Els científics dedicats al tema defineixen nou processos fonamentals, que són claus per a la citada viabilitat existencial dels homínids que escriuen i llegeixen. El canvi climàtic n'és un, però n'hi ha d'altres en situació encara més greu.

De forma que ens trobam davant un final d'episodi que requereix una nova etapa. Davant un epíleg d'un temps i la gènesi d'un altre. Un desafiament que ens planteja, ni més ni manco, la necessitat de tornar a definir, de manera conjunta, quins són els límits que cal plantejar per tal que, sense afectar la llibertat essencial ni la prosperitat que hem assolit, permeti no obstant, la nostra persistència digna.

Axial, sense cap dubte, troncal. I per tant, difícil. Però absolutament imprescindible. És complicat pensar i definir quina part de la llibertat que ara identificam com a tal és en realitat supèrflua i contradictòria amb el benestar que estem buscant. Aquest és precisament l'exercici a fer. Per no renunciar a les coses cabdals però si deslliurar-nos de les enganyoses.

Els tudons han passat del pànic als humans al desig de proximitat. La història anterior està nodrida de civilitzacions que van col·lapsar, però és més abundant la capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies. És qüestió d'obrir la ment.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 20/03/2023)

 

Vegeu aquí el vídeo de celebració dels 45 anys del GOB a Menorca

Comentaris

El repte axial

D'acord amb amb la reflexió general, però respecte a la sociabilitat actual dels tudons crec que es deguda a que abans era una menja cercada per nosaltres i ara en el entorn urbà estan protegits, sense depredadors i amb una oferta important de fruits. Potser per aconseguir un marc que ens permeti la nostre evolució, ho que ens cal es ser molt exigents amb els nostres polítics i amb els responsables socials per exigir mes racionalitat, diàleg i facilitar la presa de decisions que ens toca fer, hem de allunar-nos dels personalismes i de la política de curt termini.

torcaza

És interessant veure l'apreciació que ha tingut a informar sobre el canvi de comportament dels coloms tocaços, les especulacions del perquè segueixen sent això. Pel que fa a la definició de canvis o conjuntures axials, seria interessant que traslladessin al lector les referències dels experts si és que hi ha experts a fer aquest tipus d'especulacions i al final que canvis o transcendència porten a la nostra societat. No entenc bé com un ornitòleg que ha esdevingut expert en aigua, pot opinar tan categòricament com un filòsof, antropòleg o sociòleg, que amb quina facilitat qualsevol parla com si sabés; encara que fos així si tanta és la sapiència perquè no s'aboca a informar d'ornitologia no comparativa amb l'antropologia i menys amb la sociologia. A l'Ornitòleg li agrada escriure i es nota, però posar informació redundant fora de lloc malgrat que el tempti ja que té el poder dins del grup, no li dóna crèdit perquè així ho faci i menys sense acomodar la referència científica.

Defugir el debat

Hola Esteban. Has millorat bastant el teu to i t'ho agraïm. Anteriorment vam haver de suprimir alguns dels teus comentaris perquè el nivell d'insult i d'agressivitat, cap als autors o cap al GOB en general, no aportaven res al debat. Veus que fàcil és desqualificar a l'altre, en tost de debatre sobre el fons dels temes que es proposen? Com és sabut, la fal·làcia ad hominem consisteix precisament en intentar atacar a qui emet una opinió, com estratègia per denigrar indirectament aquesta opinió. Generalment és un recurs que usa la gent que no s'atreveix a entrar a debatre la qüestió que s'està posant sobre la taula. De manera que, per no seguir aquest joc, anem a buscar la substància del teu comentari i mirem de treure'n alguna reflexió. S'endevina una queixa per no citar les fonts d'on s'ha pogut trobar inspiració per escriure l'article. Al respecte, cal dir que això no és ni pretén ser un text científic, perquè la funció que persegueixen aquestes publicacions és animar la reflexió i sacsejar les situacions que s'entenen com a perpetuadores dels problemes ambientals. Atès que els articles (que abans es publiquen al diari Menorca) tenen una extensió màxima, es dóna prioritat als continguts per damunt dels formalismes. Respecte a aquest article en concret, s'han incorporat ressons de Jaspers, de Bauman, de Gomà, però també de reflexions del IPCC, de divulgadors de temes ambientals com Valladares o de situacions concretes de Menorca. L'opinió de l'autor del text és que (més enllà del criteri que pugui defensar cadascú) si s'hagués de posar cadascuna de les referències, sortiria un resultat farragós (i potser també un tant pedant). Exposats tots aquests preludis, es fa la invitació de llegir els continguts centrals, de plantejar el debat que s'està donant a bona part del món en relació a com equilibrar llibertats amb límits, de com separar necessitats de consumisme, de com avançar en la reconversió que el món científic fa estona que adverteix que és necessària i cada vegada més urgent.

Dieu"quins són els límits que

Dieu"quins són els límits que cal plantejar per tal que, sense afectar la llibertat essencial ni la prosperitat que hem assolit, permeti no obstant, la nostra persistència digna." Eqüació gairebé impossible. Jo crec que l'acceptació incondicional actual de les noves tecnologies, que es podria veure com una dictadura que celebrem entusiàsticament, tenen més a veure amb la situació actual que no pas el petroli.

Tudor’s I tudons

Es tudons i els homes ens semblance per que son dues especies amb exit poblacional. Nos alteres una 7000 millions. Molt enfora dels abres que a Espanya son 8000 millions de individuos. Any per any increméntem les emissions de co2.

Afegeix un nou comentari

Informació sobre protecció de dades. Responsable: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Finalitat del tractament: Publicar el comentari. Legitimació: El teu consentiment. Comunicació de les dades: No es comunicaran a tercers excepte per obligació legal. Drets: Accés, rectificació, portabilitat, supressió. Contacte: info@gobmenorca.com. Protecció de dades personals
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.