Back to top

Els peixos de l'energia

Han arribat les esperades pluges, després d'un estiu excessivament sec. A les llacunes litorals, com el prat de Son Bou o l'Albufera des Grau, s'han obert les sortides d'aigua que travessen l'arena i es connecten amb el mar. Des del pont de sa Gola des Grau, és fàcil veure el tràfec de peixos de diferents mides.

Conten que, observant com els peixos remuntaven els rius nord-americans, un investigador va calcular l'energia que gastaven les espècies que anaven i venien pels cursos d'aigua respecte de l'energia que havien acumulat en forma d'aliment. Així va definir el que es coneix com Taxa de Retorn Energètic (TRE). Si no surt positiva, el pronòstic és funest.

Com que per treure petroli cal usar petroli, la TRE és també una cosa bàsica en els debats mundials sobre els reptes energètics, el canvi climàtic i les perspectives de futur. I els resultats canvien ràpidament en el temps.

Quant de petroli s'ha d'emprar per treure més petroli (o gas, o carbó, o urani...)? O plantejat d'una altra manera: quantes unitats d'energia s'obtenen per cada unitat d'energia invertida?

A principis del segle XX, amb l'esforç d'un barril de petroli se n'obtenien 100. Ara, que hem d'extreure a molta més profunditat i surten uns productes altament impurs que requereixen molta intervenció posterior, per cada barril de petroli n'obtenim una mitja de 20. El procés és decreixent a bon ritme.

Coses similars estan passant amb alguns materials estratègics que, després de 200 anys d'extraccions, donen mostres d'esgotament i no poden servir un mercat que pretén continuar en ascens. Aquest planeta és molt gros, però les fotografies des de l'espai ens demostren que és finit (a més de preciós).

Per això, hi ha qui diu que l'origen del problema ambiental global és el "creixentisme", o sigui, aquesta voluntat de créixer sense límit. Un problema que és comú al capitalisme dels Estats Unit i al comunisme de la Xina. Es podran trobar moltes diferències entre els dos models, però coincideixen en ser creixentistes.

Molts indicadors mostren que estem arribant al final d'un cicle. Ja no es tracta que els acords que es prenguin a les cimeres mundials obliguin a una reducció dels combustibles fòssils, cosa que, dit sigui de pas, és el que haurien de fer els líders conscients de l'amenaça que implica el canvi climàtic que ja començam a patir.

Amb independència d'aquests decepcions per part de qui hauria de vetlar pels interessos de la comunitat, el cert és que la Taxa de Retorn Energètic imposa la seva pròpia llei. No serà només qüestió de voluntat, sinó realitat imperiosa.

Hi ha moltes maneres de créixer, com bé sabem els humans adults. La voluntat lògica de veure com es desenvolupa el físic d'un infant, comença a perdre sentit quan ja s'ha assolit plenament la joventut. A partir de cert moment, ja no hi ha expectativa que l'engrandiment del cos continuï al mateix ritme, cosa que es veuria com un cas excepcional o com una disfunció.

Per això, es sol optar per incrementar altres tipus de característiques, com l'enriquiment cultural de cada individu, la capacitat de relació social, la descoberta d'altres mirades sobre el món... Mentrestant, no és rar trobar persones que estan fent un esforç per controlar o fins i tot disminuir el volum del seu cos, mitjançant dieta i exercici, a la recerca d'una major salut.

És probable que calgui fer coses similars a nivell de societat. La capacitat de la inventiva humana és enorme i hi ha un munt de gent treballant en avanços tecnològics, però de moment la TRE és implacable i el descens en la disponibilitat d'energia s'està fent realitat.

La tortada de cada any és més petita. Podem intentar seguir defensant la mateixa porció que abans, a costa que qualcú altre quedi sense (això és el que venim a fer quan pagam més pel combustible). També es pot mirar de decidir quina part de la tortada ja no ens convé menjar (per allò de la salut) i potser fins i tot no l'enyorarem.

Hi ha canvis que ja s'estan donant. Com la gent que va a rentar la roba als establiments que estan sortint, en tost de comprar-se una rentadora que usarà dues hores a la setmana. Com els patinets elèctrics que desplacen la gent sense haver de moure els milers de quilograms dels cotxes.

L'anar i venir dels peixos entre el mar i les llacunes interiors pot oferir inspiració per a moltes coses, com per exemple, discernir les importants de les que no ho són.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 28/11/2022)

No us perdeu el vídeo de celebració dels 45 anys del GOB a Menorca. Cliqueu en el següent enllaç: FER-SE DEL GOB, 45 ANYS DESPRÉS (Vídeo)

Comentaris

Menos gente más desarrollada, más feliz

Primar la calidad y no la cantidad. Menos población permite no agotar los recursos, no llenarnos de basuras, no formar colas inmensas para todo. Ya lo dice el refrán......Cuanto menos bulto, más claridad, menos contaminantes, más naturaleza y menos asfalto, comida más saludable, más posibilidades de desarrollo personal sin agobios. Cuando hay muchas ratas se vuelven canívales, porque la naturaleza evita las aglomeraciones.....por las buenas o por las malas.

CO2

Com és que ningú parla del CO2 que exhalem cadascú dels 8.000.000 d'habitants humans del planeta, cada cop que respirem? S'ha calculat? Tan parlar de les vaques...

peixos.....

Res més es pot afegir al que han escrit Luna i Ernest sobre el que ens diu en Miquel, com sempre, el que hauria de suscriure tothom

Afegeix un nou comentari

Informació sobre protecció de dades. Responsable: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Finalitat del tractament: Publicar el comentari. Legitimació: El teu consentiment. Comunicació de les dades: No es comunicaran a tercers excepte per obligació legal. Drets: Accés, rectificació, portabilitat, supressió. Contacte: info@gobmenorca.com. Protecció de dades personals
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.