Un abocament que camina cap el delicte

Un abocament persistent de matèria orgànica concentrada està impactant el torrent i l'aqüífer de la zona d'Atzagotars, a la part alta del torrent que passa pels vergers de Sant Joan i acaba a la colàrsega del port de Maó.

Aquesta problemàtica es ve registrant des de fa mesos i ja ha afectat seriosament algunes sínies de la zona, on l'aigua surt completament contaminada i ja no es pot usar per abeurar animals o regar horta.

El GOB es va dirigir per escrit a diferents administracions implicades (Recursos Hídrics del Govern Balear, Medi Ambient del Govern Balear, Agricultura del Consell Insular, Ajuntament de Maó i Seprona (via Direcció insular de l'Administració de l'Estat). Aquests dos darrers estaments van contestar dient que havien passat l'avís a les administracions competents perquè s'actués. La resta no ha contestat. 

Atès que es tracta d'uns vessaments que fa estona que s'estan produint i que ja ha contaminat algun pou proper, el cas podria entrar en la categoria de delicte ambiental, per la qual cosa no es descarta derivar el tema a la Fiscalía quan es tenguin informacions concretes de les administracions competents.

S'estén que hi ha tres administracions especialment implicades. D'una banda, Recursos Hídrics, perquè afecta de ple a un torrent. De l'altra, Medi Ambient, perquè hi ha una incidència ambiental negativa evident sobre el medi natural. I en tercer lloc, Agricultura del Consell Insular, si l'origen té relació amb la gestió de purins o líquids orgànics de finques properes.

Havent comprovat que el problema persisteix, aquesta setmana passada s'ha tornat escriure a totes les institucions públiques.

Aigua
Residus

Comentaris

Pau replied on Enllaç permanent

Gràcies

Gràcies per la vostre incansable labor, per la forma de comunicar-ho i d'actuar. Molt content de poder pertànyer en aquesta associació (encara que sigui de forma passiva :) )

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

POUS D’AIGUA DE MAÓ 0. Introducció.

Hola Miquel. Soc Josep Lluís Cardona, el soci del GOB que va anar a saludar-te el dissabte passat en les pedreres de Lithica, en l'acte en memòria del nostre amic Joan F López Casasnovas. Complementant el problema de l'abocament al torrent que desemboca en la colàrsega de Maó, que segons el GOB pot derivar-se a la Fiscalia, t'exposo algunes “informacions concretes sobre els pous municipals” de Maó, de les quals crec que el GOB també hauria de considerar “derivar el tema a la Fiscalia”. Intento exposar aquestes informacions poc a poc.

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

POUS D’AIGUA DE MAÓ 1. 2016: Línies estratègiques de gestió de l

En 2016, el departament de Medi Ambient de Maó, va publicar el document “PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL DE MAÓ. Línies Estratègiques relacionades amb la gestió de l’aigua». En la pàgina 6 es llegeix la necessitat del “reordenament de pous per a complir la normativa – vigilar el nivell dels pous, cabals extrets i àrees de restricció”. En la pàgina 11 es justifica així la necessitat del reordenament dels pous de l'ajuntament de Maó: “Els pous de Maó … estan sobreexplotats. El símptoma més clar d'això és que les bombes d'extracció estan situades per sota del límit permès (nivell actual calculat a partir de les dades proporcionades per Hidrobal), que és d'un metre per sota del nivell de la mar (segons el Pla Hidrològic Illes Balears -PHIB-)”. Aquest document està editat per Jara Llabrés, en aquells temps “consultora” i, actualment, treballadora del GOB Menorca.

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

POUS D’AIGUA DE MAÓ 2. PLA D’EMERGÈNCIA PER SEQUERA DE MAÓ

En el mateix any 2016 l'Ajuntament de Maó va publicar el document PLA D’EMERGÈNCIA PER SEQUERA A la POBLACIÓ DE MAÓ. que especifica, textualment, en la pàgina 26, que és necessària la “construcció de dos pous de reserva en el nord-oest del municipi”, és a dir, en l'aqüífer Sa Roca (ALBAIDA). Aquest aqüífer està classificat en “bon estat” en el Pla Hidrològic Illes Balears (PHIB).

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

POUS D’AIGUA DE MAÓ 3. Taula Ateneu-GOB i reunió a l’IME

Durant el torn de paraules de la taula rodona Ateneu-GOB dedicada a l’aigua, del 17 d'octubre del 2019, el funcionari de la Direcció General de Recursos Hídrics (DGRH) delegat a Menorca, va manifestar que tots els pous municipals de Maó tenien les bombes per sota del nivell permès al PHIB i va alertar de les conseqüències d'aquesta il·legalitat, com la salinització dels pous en la massa d'aigua de Maó (aqüífer MITJORN-LLEVANT) i altres. A la reunió de l’IME sobre l’aigua de Menorca, del passat 3 d’agost, la mateixa persona, va tornar confirmar la situació il·legal de tots els pous municipals de Maó. Ja son més de sis anys en que és coneguda i pública la il·legalitat de la profunditat de les bombes dels pous municipals de Maó.

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

4. Ni reordenació ni construcció de pous de reserva a Sa Roca!

A l'agost de 2022, 6 anys després de la publicació dels dos documents mencionats, no s'ha produït cap reordenació dels pous municipals de Maó ni s'han construït els dos pous de reserva a Sa Roca. Les conseqüències han estat fatals durant els darrers mesos. En canvi, la regidora de Medi Ambient de Maó, va anunciar a finals d'octubre de 2021, en diaris i televisió, la posada en marxa d'una desnitrificadora (la més gran d'Espanya, va dir) i que ja disposava de l'autorització de la DGRH per a construir dos nous pous en les proximitats del polígon industrial (POIMA). Sobre aquestes notícies cal destacar el següent: a) En tenir les desnitrificadora un cert rebuig de l'aigua tractada (actualment superior al 10%, en contra del que va anunciar la regidora de Medi Ambient de Maó), la seva instal·lació, augmenta l'extracció d'aigua perjudicant més el “mal estat” de la massa d'aigua Maó (MITJORN-LLEVANT), i retarda encara més la reordenació dels pous municipals, necessària pels motius exposats en el document de 2016 esmentat en el punt 1. b) La ubicació dels dos nous pous que ha previst construir l’Ajuntament de Maó prop de POIMA, està dins de la massa d'aigua de Maó (aqüífer MITJORN-LLEVANT) classificada en “mal estat” en el PHIB, on ja estan situats tots els pous municipals. Segons l'article 129 del PHIB, en les zones en “mal estat” no es poden atorgar noves autoritzacions / concessions d’aigua, excepte quan ho demana un ajuntament per aigua urbana, com m’han explicat a la DGRH, perquè l’ajuntament ès l'únic responsable d’aquest subministrament.

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

5. Sistema d'indicadors del OBSAM sobre qualitat de l’aigua.

Al web de l’OBSAM (IME) es troben els indicadors sobre QUALITAT DE L'AIGUA. En la “Taula 3 – Percentatge de pous analitzats que superen el límit admissible de contaminació per clorurs”, la columna número 12 indica el percentatge de pous contaminats per clorurs, mostrant que en la massa d'aigua MIGJORN-LLEVANT (Maó), existia un 16,67% de pous contaminats fins a 2016 i un 33,33% a partir d'aquest any. Una evidència clara de la progressiva deterioració d'aquesta massa d'aigua en la qual estan situats tots els pous municipals de Maó.

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

6. 2022: PLA DE GESTIÓ SOSTENIBLE DE L’AIGUA DE MAÓ 2021-2031

La DGRH acaba d'aprovar aquest pla exigit pel PHIB i publicat al web de l’ajuntament. Però a l’annex 14, adverteix clarament del següent: “Tot i que s’ha avaluat realitzar l’extracció de Sa Roca, la justificació de no dur-la a terme no sembla massa sòlid, atès que hi ha municipis amb captacions a aquestes distàncies. Si l’argument és el cost econòmic, s’ha de valorar el benefici ambiental que representa tenint en compte que millora l’estat quantitatiu de la massa ES110MSBT1901M1 Maó. I la potabilitat d’aigües amb nitrats és viable tècnicament. S’hauria de plantejar la substitució de part de l’extracció actual per la de la massa de Sa Roca si es viable tècnicament”. Es evident que l’extracció d’aigua de Sa Roca es viable tècnicament, i la conducció fins a Maó només requereix una canonada al costat de la carretera, de menys de 10 km (similar, per exemple, a la que fa arribar l’aigua de POIMA fins Es Grao).

Josep Lluís Cardona replied on Enllaç permanent

7. ¿Els pous de Maó ... també, un cas per derivar a la Fiscalia?

Apreciat Miquel: Les informacions concretes dels punts anteriors ¿no són informacions suficients, i tant o més importants que les del torrent que desemboca en la colàrsega, perquè el GOB consideri derivar la situació dels pous municipals de Maó, a la Fiscalia?. ¿Té el GOB “conflictes d'interès” amb la regidoria de Medi Ambient de Maó per a no derivar el cas a la Fiscalia?

Anònim replied on Enllaç permanent

Ben fet tot el que deis, feis

Ben fet tot el que deis, feis, i comentau /// Abans anys 90s record llegir d'aquest problema a Menorca. Per exemple per a divulgar i educar, aleshores es feien quaderns guia per temes. Servirien per a mestres i monitors, amb xifres, croquis, dibuixos educatius... Tot supòs que era extret d'informes tècnics de recursos hídrics. Sa salinització de pous era moooolt clara, i supòs que alguna contaminació./// Gràcies, força i aferrades :)

Biel replied on Enllaç permanent

Rendiment instal.lacions

Seria interessant saber quin rendiment te l´instal.lacio o xarxa de l´aigua, hi han cabalimetres que mesurin el que entra i el que surt?, cal que les canalitzacions estiguin sectoritzades per saber tot el que entra, el que surt i el que es perd. Molt important abans de obrir cap pou

Afegeix un nou comentari

Informació sobre protecció de dades. Responsable: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Finalitat del tractament: Publicar el comentari. Legitimació: El teu consentiment. Comunicació de les dades: No es comunicaran a tercers excepte per obligació legal. Drets: Accés, rectificació, portabilitat, supressió. Contacte: info@gobmenorca.com. Protecció de dades personals
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.