Back to top

Societat implicada

wikinews.org

La gent que agafa compromisos cap a la transformació social acaba trobant-se amb molts d'obstacles, alguns ben previsibles i d'altres més incerts. Mirar de tenir una visió completa d'allò que es vol transformar, pensar en com activar el debat i com construir les alternatives, ajuda molt a entendre alguns posicionaments.

Fa anys, quan Greenpeace va agafar fama per les seves zodiacs que s'interposaven davant enormes vaixells que atemptaven contra el medi -fos per caçar balenes, tirar residus tòxics o anar a fer proves nuclears- els seus responsables solien dir que tant important era una embarcació pneumàtica com una corbata.

Efectivament, aquelles accions èpiques on uns pocs ecologistes amb impermeables i flotadors es jugaven literalment la vida, aconseguien molta projecció a les televisions i els diaris. Però eren la punta de l'iceberg. Abans, s'havien invertit molts mesos de treball destinats a investigar les causes, a identificar els responsables, a pensar la manera de canviar la situació.

Altres ecologistes, amb camisa, corbata i vestits gentils, també dedicaven molt de temps a contactar amb les institucions (governs, parlaments, justícia) per impulsar noves regulacions, a contactar amb els periodistes disposats a cobrir informacions des dels propis vaixells, a parlar amb advocats preparats per a defensar tant la causa com les persones que participarien en l'acció directe, a identificar la situació personal de cadascú (nacionalitat, lleis que se li podien aplicar, empares jurídiques a les que es podien acollir...).

Ben cert que aquelles persones que s'atrevien a creuar-se davant la proa per frenar la labor destructiva dels grans bucs, tenien un mèrit enorme. Però si ho haguessin fet sense l'espectacular feina prèvia i posterior, avui probablement ja hauríem extingit una partida d'espècies de balenes, els països desenvolupats seguirien abocant els residus a les fosses marines i les illes tropicals continuarien rebent explosions nuclears. I potser els activistes serien encara a la presó.

D'un temps ençà, sembla que molta gent es veu esperonada per causes motivadores, però es veuen pocs casos on s'aconsegueixi una organització -formal o no- que multipliqui les capacitats i l'eficàcia a l'hora d'aconseguir objectius. Fins i tot es detecta en certs ambients una resistència permanent a qualsevol intent d'organitzar-se seriosament. Com si aconseguir sumar els esforços i multiplicar els resultats fos sospitós d'entrar a formar part del "sistema" que es vol combatre.

Algunes mirades expertes apunten que aquest és, precisament, un dels èxits del "sistema". Ben igual que s'ha treballat per anar individualitzant la societat en tost de fomentar-hi les iniciatives col·lectives, també s'ha projectat una imatge d'autenticitat de cartró pedra sobre aquells que van per lliure i no volen formar col·lectius potents. En el primer cas, ho fan perquè està comprovat que la gent aïllada compra molt més que si participa en iniciatives comunitàries. En el segon cas, perquè l'efectivitat en la transformació social és molt menor.

Coneguda aquesta reflexió, no és estrany tampoc que hi hagi iniciatives que es puguin pensar, ja des dels seus inicis, per a dividir la gent que es mobilitza. Això de vegades es fa per iniciativa del bàndol contrari (allò que es deien "els infiltrats"), però també pot ser degut a una necessitat de projecció personal o derivada d'antigues rancúnies no resoltes.

De la mateixa manera, es comprenen molt millor els constants obstacles que ha patit la idea d'incorporar a la formació reglada una assignatura dedicada a la formació de ciutadania. La gent que coneix les estructures de presa de decisions, les normatives on acollir-se o els mecanismes més efectius per a provocar canvis, no és tan manipulable a base de banderes, consignes i solemnes declaracions a les xarxes socials.

Protestar pot activar consciències. I hi ha un munt de motius més que justificats per a protestar. Construir alternatives és molt més complex. Requereix constància, rigor, anàlisi, debat profund, actuacions reiterades... en definitiva, organització. Els nous models de societats que avancen en valors, arriben de la combinació intel·ligent de les dues coses.

Les embarcacions i la diplomàcia es van combinar bé. La caça de balenes es va prohibir per acord internacional, tot i que encara hi ha alguns països que s'hi resisteixen amb arguments diversos. A Menorca, les mobilitzacions populars, les iniciatives judicials i la feina de proposta han donat resultats. No es poden fer noves urbanitzacions a la costa ni parcel·lacions a l'interior, però n'hi ha  que ho voldrien per motius diferents.

Hi queden moltes causes justes per resoldre al món. Fem-ho amb organització.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 22/02/2020)

Comentaris

Paraules savies

Efeciencia es el mot que mesura el resultat en comparació a l'esforç. Hem consumit molta energia als carrers, mobilitzant moltes ànimes.... Ara falta que algú reculli el testimoni i remati a porta.

Crisis ambiental a Menorca

Ja podem dir que estem obrint les portes d'una crisis ambiental a Menorca, sense posar-hi cap remei sostenible, i ja notam els afectes; aigües potables contaminades amb nitrats, zona Ciutadella i Maó, pèrdues d'aquífer i pous d'aigua al camp per un accés d'extracció; important disminució de massa forestal i cobertura vegetal per un model d'agricultura intensiva; contaminació del aire per Co2, central elèctrica de Maó i mes de 300 mil vols de tràfec aeri a balears i mes...Podem seguir axis per molt temps? Arribat el moment d'avaluar i proposar un pla de millora ambiental amb actuacions sostenibles amb la recuperació natural de l'aigua, augmentar els recursos forestals i recuperar cobertures vegetal amb plantes autòctones. No podem esperar que les Administracions ho resolguin, estan ocupades en fer el 2on PTI de "desarrollo turistico" Miquel, varem lluitar per el camí de cavalls per tota Menorca i !!tornarem a lluitar!! el canvi climàtic no esperarà.

Què m'he perdut?

M'he perdut alguna cosa que en Miquel està dient entre línies? Està parlant de què no es va deixar instal.lar plaques solars en algunes zones de Menorca considerades patrimoni cultural? O està parlant d'alguna divisió entre els vestits amb samarretes i els vestits amb trajo i corbata. O és una reflexió general la que està fent. No estic a la illa i no sé si m'estic perdent alguna cosa que és del domini públic. M'ho podeu aclarir ?

Transformers

Un article interessant que em provoca algunes reflexions..(.a jo també m agrada la filosofia ..) Seguint el símil de Greenpeace em demano si dins el GOB hi ha zodiacs i encorbatats i els dos perfils sumen . Organització es bona si les zodiacs i les corbates arriben a un acord per sumar i es respecten .Les diferents energies no poden ser menystingudes per uns o d'altres ja que així es fomenta la divisió i la competència i es poden perdre aportacions valuoses al grup . Dins una organització plural unes posicions són sempre més radicals que d altres i unes energies compensen i reforcen d 'altres . Ningú sobra. La diferència és fonamental per mantenir un ecosistema en equilibri .Es important cuidar una comunicació respectuosa des de les diferents formes i energies que lluiten per una causa comú. Respecte es reconeixement de l altre Organització es dedicació i temps i potser molts que es consideren ecologistes poden sumar només a estones i a fogonades, també necessàries de tant en tant. Encara que ho facin sense temps ni dedicació ni estudi ni la esforç de la construcció d'alternatives .Es pot tenir el patrimoni de les pròpies idees i principis,les pròpies reflexions i vivències ,i el cor i l'amor a la terra , el paisatge i el paisanatge . Segurament el seu treball diari és qualsevol altre cosa no relacionada i desitjen sumar quan poden ,quan volen i de la millor manera que troben i saben fer ho. Potser no és sempre ben rebuda la energía de l espontani o el radical o del disident . Ningu té la clau mestre de la transformació social .I tots la tenim . Com bé dius Miquel a l article ,el més intel·ligent és el que una organització aconsegueixi unir la seva gent amb les seves diferències i discrepàncies , motivar-la i mobilitzar-la.Els que van per lliure potser no han trobat dins la organització el seu espai reconegut . Les reflexions que ens amplien la mirada sempre són interessants. I no sempre és més reflexiu el més assenyat de vegades ho és el més l agosserat...o simplement sumen les seves reflexions?... Les dels socis sempre Gràcies i endevant

Sermons

Com a sòcia m´agradaria dir que és una mica insultant aquest escrit, categoritzant tant a les persones i als grups. Jo som sòcia del GOB fa molts anys i també pertany a NOtòxicMenorca, dins quina categoria estic, Miquel Camps? els rancuniosos? els que no reben formació en ciutadania? infiltrats? els que divideixen? No entenc aquesta obsessió d´etiquetar la gent, que bonament fem el que podem per l´ecologisme a Menorca. Jo no cobro per ser ecologista, som a NotòxicMenorca i amb l´altra gent dediquem temps per organitzar-nos com podem, entre vida laboral i familiar. Estic dolguda perquè com a sòcia vaig convidar el GOB a adherir-se al manifest que un grup de ciutadans de diferents entitats ecologistes varem redactar per aturar aquesta reforma del PTI, i no vaig rebre CAP RESPOSTA, em vareu ignorar totalment. Després vareu sortir al Diari Menorca a desacreditar-ho. Respecto la discrepància, però després no ens venguis amb sermons de divisió, potser és el GOB que ha d´acceptar que no té el control de tota la gent i de tot el discurs. I jugar un poc més net.

Reflexions

Hola Marta. A l'article publicat no s'insulta a ningú. És un text que explica els raonaments que hi ha darrere les estratègies que segueix el GOB, que són fruit d'anys de funcionament continuat. De l'experiència pròpia i dels coneixements i els intercanvis que s'han anat produint amb d'altres organitzacions similars (el GOB participa activament en xarxes balears, estatals i internacionals) sorgeixen aquestes reflexions, que s'han escrit perquè la gent interessada pugui saber millor els motius del posicionament i de les metodologies que usam a l'entitat respecte dels temes que van sorgint. A l'associació tenim per costum avaluar les accions que duim a terme, cosa que ens serveix per veure si estem dedicant energies a iniciatives que donen resultat o no. Així és com hem anat aprenent, en un procés col·lectiu, dels encerts i dels errors, que de tot hi hagut. Lògicament, s'hi pot estar d'acord o no, però no hauria de ser motiu de discrepàncies que vagin més enllà de posar arguments sobre la taula. Respecte al manifest del PTI, efectivament vam rebre el teu correu. Però quan l'anaven a contestar (dos dies després) el manifest ja es va publicar en premsa. El GOB no va emetre cap comunicat valorant la iniciativa però els periodistes ens van contactar per conèixer la nostra opinió. Vam entendre que ja quedava explicada la nostra postura al respecte, però és cert que igualment t'hauríem d'haver contestat. Que hi hagi altres col·lectius que vulguin impulsar actuacions és perfectament normal. Però si el que es pretén és llançar una iniciativa que sumi diferents organitzacions, el més lògic és trobar-se per consensuar els continguts i les línies generals de la campanya. Quan no es fa així, és fàcil que hi hagi gent que no es senti identificada. Ens consta de primera mà que moltes altres entitats representatives de l'illa van fer aquesta mateixa anàlisi. En el GOB tenim clar que volem dedicar els esforços a complir amb els objectius de l'associació. Ens agradarà tenir una trobada amb tu quan vulguis per aprofundir i debatre sobre aquests temes.

Primer crec que classificar

Primer crec que classificar la gent en bons i dolents, venjatius i rancuniosos, bons ciutadans o no, ...no té res a veure en explicar les línies i metodologies d´un col.lectiu com el vostre. Segon, el manifest no cercava consensuar un text, cercava el suport a un text. Segurament, no compartiu la nostra visió preocupant de que el nou PTI fa intervenció descarada al rústic, que era el cos principal del manifest. El manifest ha aconseguit posar en primera línia el debat sobre el PTI, seguirem atents. Salutacions i endavant.

Es esa la auténtica linea del GOB

Sería lógico consensuar un manifiesto conjunto, no sucede así cuando una entidad se adhiere a un manifiesto que ha realizado otra. Y eso también es bonito. Pero lo que yo quiero saber es por cuantos socios del GOB pasa esta carta que firmas, Miquel, pero que se publica en las redes del grupo? Por cuantas manos de socios y cuantos de ellos le dan el visto bueno a un documento tan insultante para otras causas y tan excluyente? Las corbatas relucen, porque tanta gente pregunta por las neumáticas?

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.