Back to top

Ulls al món petit

Quants insectes se us han envestit al vidre del vostre vehicle en el darrer trajecte que heu fet? Un? Cap? Quants se n'accidentaven fa uns anys? El món petit necessita ajuda i n'hi podem donar.

Bona part de les pel·lícules amb monstres aterridors estan simplement inspirats en el disseny que porten alguns petits animalons, als quals mai hem mirat amb gaire deteniment. Les mordales terrorífiques que surten projectades d'entre una cavitat sucosa, existeixen a la realitat des de fa milions d'anys a les libèl·lules. L'engendre de vuit ulls i quelícers que degoten verí es troba a l'univers de les aranyes.

El dimoni que cau del cel i clava un fort agulló que xucla la sang, vola amb els tàvecs que turmenten el bestiar. La fera que posa un ou dins un cos d'un altre ésser perquè la seva larva se'l mengi en viu, pertany a la germania de les vespes. L'alienígena de cara triangular que gira el cap i capola les preses abans de matar-les, milita a les tropes dels pregadeus o cavallets de serp.

Però al món de miniatura també hi trobem rècords en l'enginyeria, com les formigues que fan construccions que es climatitzen soles tant per la calor com pel fred. O biotecnologia d'alta qualitat, aïllant, resistent i amb la filosofia que ara anomenen d'economia circular, com la seda d'algunes erugues.

En el cap d'alguns bestioletes hi ha antenes dotades de sistemes de detecció amb capacitat de trobar perfums que estan a quilòmetres de distància. N'hi ha que neixen dotats de sonòmetres naturals que adverteixen amb molta antelació els terratrèmols i els tsunamis. D'altres, tenen sistemes de filtratge amb capacitat de descontaminar zones afectades per metalls pesants...

Hi ha transformacions de tot el cos que superen qualsevol novel·la de fantasia, com la que experimenten papallones, escarabats i tants d'altres en el seu cicle vital. O càpsules biodegradables però que poden resistir anys en condicions dolentes aguantant la potencialitat de les cèl·lules, com els ous dels crustacis prehistòrics que encara la campen a les basses temporals.

Tenen al seu currículum haver inventat la pol·linització i haver evolucionat de manera simbiòtica amb les plantes omplint el planeta de colors i d'olors. Els animals petits fan net el món de cadàvers i alimenten tota la cadena tròfica que tenen a sobre. Fa anys que sembrem arreu, que canten a l'estiu i que omplen de personatges els contes infantils. I ara, se'ns van de les mans.

De l'ordre del 70 % dels insectes voladors han desaparegut de les zones protegides de bona part d'Europa en només 40 anys. Imaginem a les no protegides. Per això en trobem tants pocs enganxats al vidre del cotxe, perquè quasi no n'hi ha. Tampoc a Menorca, malgrat que l'illa s'ha sabut salvar de moltes derives negatives. Aquesta ens està afectant de manera important.

Això es pot revertir i resulta urgent fer-ho si no volem un col·lapse a la natura. Els pesticides fumigats de manera sistemàtica des de fa 50 anys ho estan eliminant tot, i la decisió com a consumidors de productes d'alimentació pot fer canviar les coses. La Covid ha revaloritzat l'alimentació sana i menjar sense productes tòxics és una de les millors decisions a prendre.

En aquesta controvèrsia, la crisi de mortalitat que també pateixen les abelles de mel -que són els insectes transformats en bestiar domèstic- ha fet visible el problema més enllà del món reduït de científics i aficionats que observen la natura. Organitzacions de molts de pelatges s'estan ajuntant i impulsen fortes campanyes mundials que demanen canviar aquest suïcidi.

Apostar per l'alimentació sana per humans i natura no és una opció innocent. Activar l'economia dels productors agraris que no empren tòxics implica alhora deixar de fer el negoci a les agroquímiques que incentiven, per interès propi i a nivell global i local, els models intensius. Algun canvi deuen començar a notar aquestes grans companyies perquè estan iniciant importants campanyes publicitàries.

Ara parlaran d'agricultura de precisió i de productivitat responsable, per contrarestar la mala imatge adquirida i l'onada de conscienciació social que s'està produint. Aniria bé que aquesta pandèmia serveixi per abandonar els divendres negres, de consumisme malaltís i sovint molt contaminant, per passar a practicar les setmanes verdes permanents, on s'elegeix que la salut i la natura acompanyin al valor de la proximitat.

És hora, idò, d'educar per deixar d'esclafar qualsevol animaló que veiem transitar pel terra. Animem a observar-lo, conèixer-lo i a admirar les seves capacitats. En queden pocs i necessitam que remuntin.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 30/11/2020)

Comentaris

Gaia

En l'equilibri total dels essers vius - plantes i animals- els insectes hi tenen un paper cabdal. Gràcies per fer-nos-ho notar.

Ulls al món petit

Fantàstica visió! Gràcies pels vostres escrits, sempre alliçonadors i alhora "literaris".Donen plaer a gaudir d les paraules.

Mon petit

Si, molt important la reflexió. S'ha de deixar de fer servir els mata/insectes. Ho farem? A les escoles impartir aquest coneixement... Gracies Miquel

Ulls al món petit

Molt important l'article. Els insectes per desgràcia són els grans oblidats. I com tu dius ténen funcions molt importants i dret al respecte. Cal difondre bé el contingut d'aquest article.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.