Back to top

Elogi de la sal endògena

Hi ha espais que tenen la virtut d'haver estat configurats de manera natural amb coses que faciliten la vida. Això és una sort. Després, hi ha territoris on la gent procura incorporar també valors que apunten a la qualitat de l'existència. Això és un mèrit.

Abans de crear-se el món tan interconnectat que tenim ara, la sal era un element bàsic que calia aconseguir. Els aliments no aporten la quantitat suficient que bona part dels organismes vius necessiten i els humans no en som una excepció. De manera que hi havia autèntiques rutes, que de vegades travessaven centenars de quilòmetres, per aportar el clorur sòdic que s'extreia a la vorera del mar o de les mines de mars fòssils eixugats.

A Menorca els primers pobladors devien estar ben abastits entre la sal dels cocons del litoral i la pàtina que brinda el vent del nord, quan trasllada l'escuma marina que esculpeix ullastres i condiciona socarrels.

Un altre element que ha vingut regalat a la població menorquina és el Sol. La llum i l'escalfor de l'astre que anem rodant al llarg de l'any, són tresors naturals que la gent anhela i que han vingut impulsant milions de desplaçaments anuals per a assaborir-ne la claror, ni que sigui per uns dies. Qui hagi fet setmanes seguides a algun indret del nord amb la grisor presidint els cels, comprèn ràpidament l'atractiu d'un lloc lluminós.

I és també un regal original el paisatge natural, les cales blanques i els penyals del sud, les roques negres i les terres roges que esquitxen el nord. Els barrancs que ofereixen una humitat que enamora les plantes. Els crits aguts dels milans i les siluetes tranquil·les de les miloques. Els estols d'estornells que omplen l'espai de figures i la posidònia que captura carboni i neteja l'aigua. Una terra plena d'obsequis que ja varem trobar preparats i que reconforten els sentits.

Fins aquí la sort de trobar-s'ho tot fet. Un regal que no és prou correcte dir que ha caigut del cel, sinó que més bé ha emergit del mar, s'ha vist colonitzat per milers d'espècies i ha viatjat al llarg d'un temps molt i molt llarg.

És a partir que entra la mà humana on es poden valorar les lloances o els demèrits que ens puguin correspondre com espècie. En el capítol negatiu hi posaríem les extincions provocades en altres éssers, el foc mal emprat i, en els darrers temps, la contaminació, la sobreexplotació i les ferides obertes en un territori preciós.

Però la llista de virtuts tampoc queda curta, especialment quan es compara amb el món que s'ha tingut al voltant. L'illa conserva gran part del seu encant natural i s'ha sabut modelar amb un mosaic agroforestal molt virtuós que mescla el món pretèrit amb la realitat actual.

Les pedres sedimentàries, que són un recurs construït amb milions d'anys, s'han usat d'una manera renovable a partir de ser l'element únic de les parets seques, cosa que permet tornar-les a fer amb els mateixos materials quan algun tram s'enfondra. A més, han creat un refugi espectacular per a tota casta d'animals petits i acostumen a servir de corredors ecològics amb la vegetació que hi neix al costat.

El cicle del sòl fèrtil, que antigament gestionaven les cabres nanes, els conills gegants i d'altres animals desapareguts, ara es pot mantenir amb un maneig correcte del bestiar. Hi ha sobre el territori centenars d'aljubs, fàcils de rehabilitar, que van ser pensats de manera molt intel·ligent per recollir l'aigua de pluja i així augmentar la disponibilitat d'un element tan essencial. 

Més modernament, Menorca ha sabut teixir i mantenir forta una magnífica trama associativa, que ha permès mostrar amunt el llistó de l'activitat cultural, de l'anàlisi i del debat, de la prospectiva i el compromís (associeu-vos i sereu forts, deia Clavé). Una societat cohesionada que ha fet possible virar dràsticament la planificació dels anys setanta, on tot el litoral era urbanitzable.

Lluny d'acceptar destins predeterminats, s'ha treballat i es treballa cada dia per aconseguir un benestar que es sàpiga posar a l'alçada del tresors rebuts.

Una illa que encara transmet poesia pels seus senders, que canta als mariners i a les sirenes, que té les voreres de les carreteres farcides de flors, que genera una estima poc usual i que vol mantenir, amb molt de mèrit, un marc tan preuat. Una comunitat que ha de saber trobar, enmig de l'actual boira espessa, un enfoc que guardi la sal de la vida.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 16/11/2020)

Comentaris

Tot i que m'estim molt i molt

Tot i que m'estim molt i molt l'illa i que sóc sòcia del GOB des fa ni recordo, i que aprecie molt els teus escrits, no estic d'acord en el tó romàntic de l'article. L'illa, com la resta dels territoris costaners mediterranis, esta molt i massa construida i antropotitzada. Aquest estiu per exemple em va sorprendre amb disgust vore una urbanització descomunal al nord de cala Morell. Xalets presuntuosos, enormes, amb piscines individuals, sense saber on van les aigües brutes, d'on treuen l'aigua, en plé agost quasi totes tancades, algunes en estar ruïnós. Ahí on jo anava amb la meua bici, trobava una cua de cotxes mal aparcats que jo no cabien. El Port extern de Ciutadella, a són blanc és una cessió a les multinacionals feridora del territori. El vaixell de balearia remeneja tot el fons d'una manera evident i fa pensar que patiran peixos i fons marins... I ara aquesta crisi del sector terciari, que deixa la població sense faena i no se si hi hauran eixides. Com nosaltres a les costes valencianes, a les associacions ecologistes ens tocarà ser molt litigants. Sense dilació, treballar per la reconversió de l'economia i revertir la depredació amb la que tractem la natura. Ànims!

Elogi.

Jo,enemorat de Menorca,ho recullo en esperit.Des de Barcelona felicitats,Miquel.

la sal i la vida

avui estic mès aprop del que escriu Marian Sintes, també moltes noves construccions i piscines per la part del sur de l'illa...

La sal de la vida

Un alè de romanticisme sempre és molt necessari. És un eina més que possibilita fer despertar qualcuna llum a molts "capsigranys", com anomenem popularment als que ostenten poc enteniment. Res a veure amb el bonic e intel·ligent ocell "capsigrany" llevat que són molts, tot i estar, malauradament en aquest cas, minvant la seva població.

La sal de la visa

Deliciós, exquisit! Si em permets la paràfrasi...hi ha articles que tenen la virtut d`haver estat pensats i redactats de manera natural amb paraules que incorporen valors comunitaris i universals que apunten a la qualitat de l'existència, a la inquietud i a l'esperança. Una sort i un mèrit!

Errata

Evidentment el títol del meu comentari és La sal de la VIDA. Salut!

Trobar-hi la sal

Potser no està prou aconseguit i cada text s'interpreta en funció de la persona que el llegeix. En qualsevol cas, la voluntat d'aquest article no és per res el quedar-se absorts mirant la vessant guapa del tema. Ben al contrari, es tracta, per una banda, de ser conscients i conseqüents amb els valors que té Menorca des del punt de vista natural (una sort que ha de motivar el mèrit), i de l'altre, veure que fer un viratge cap a la sostenibilitat és ben possible (el mèrit que ens ha de donar una millor sort). Hi ha moltes eines, molta experiència, molts recursos humans que fan que aquest repte, que n'és un dels principals de la humanitat actual, no sigui una utopia llunyana sinó un territori proper. Hi ha massa gent que es paralitza pensant que el món està perdut. A escala illenca, hem vist moltes vegades que les coses es poden canviar. I ara torna tocar a fer-ho. Amb uns dies més poètics i d'altres més bel·ligerants. El treball permanent a favor d'evolucionar en positiu (el mèrit) no ha de ser incompatible amb delectar-se davant la sort de la bellesa de l'illa.

La sal de la cultura

Has fet un bell i meritòri afegit a l'article, dins aquesta conversa, ben interessant també. Moltes gràcies per fer, tots junts, més rica la cultura que compartim.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.