Back to top

Paràlisis incendiàries

Si un veredicte mèdic diagnostica una malaltia important, que requerirà d'un tractament considerable, la majoria seguirà els seus consells o buscarà alguna teràpia, malgrat l'angoixa inicial. Però també n'hi ha que la prenen contra el metge o qui es nega a acceptar la patologia i la medicació corresponent. Per haver-hi, hi ha qui no va a la consulta per la por de sentir un dictamen negatiu.

En la problemàtica ambiental, també existeixen les persones negacionistes i les pessimistes. No falten tampoc els que no volen escoltar cap diagnòstic ni aquelles que es dediquen a dividir la gent que voldria tenir iniciatives. Tota aquesta fauna humana té en comú paralitzar les respostes. Cadascú des de la seva raó i argumentació, arriben al mateix resultat de no fer res pràctic per a canviar les coses.

A Austràlia tenen un Primer Ministre que va sortir elegit amb el discurs de la negació del canvi climàtic i la consigna de continuar cremant carbó, que allà és una indústria important. Mentrestant, les setmanes d'altes temperatures, la sequera persistent i el vent poderós, els estan cremant milions d'hectàrees, milions d'animals, moltes cases, vehicles i també persones. Negar el diagnòstic no sol ser una bona alternativa. La realitat fa el seu camí.

Les persones que es deprimeixen per la dificultat dels reptes ambientals, solen veure's sense forces per a abordar cap camí de canvi. Creuen que són batalles perdudes. Però, per convicció o per inèrcia, continuaran gestionant per millorar el seu patrimoni o el dels seus descendents. La ironia és que no hi ha patrimoni més important que la viabilitat humana en el planeta.

El grup dels que no escolten són més coneguts, perquè es fan notar. Es mouen en una reflexió extremadament superficial i ho sabrien resoldre tot en cinc minuts, encara que mai han resolt res. Són més de televisió i ràdio que de lectura. A quasi totes les converses, la culpa l'acaben tenint els polítics, que són tots iguals.

I després hi ha els que divideixen. Són persones que gesticulen de diferents maneres per demostrar uns principis molt elevats. Tant, que mai ningú està a prou nivell com per col·laborar-hi. Es caracteritzen per combatre contra aquells que estan ideològicament més a prop. Militen teòricament en una causa però es mereixerien estar en nòmina de l'adversari, perquè els fan la feina. Sublimen la seva por a l'acció real amb la crítica contra aquells que es mouen.

La transversalitat de les diferents categories la trobam en que, al final, tothom es refugia en la seva individualitat. La república independent de cada casa està molt bé per les qüestions personals, però aquelles matèries que requereixen de suma social, només es poden fer amb molta gent.

Al món on vivim, la simplicitat és fràgil i la complexitat resistent. L'evolució així ho demostra. Potser per això hi ha molta propaganda que indueix a aïllar-se. Quan s'és fràgil, és més fàcil rebre influències i aconseguir que les carències es supleixin amb consum.

Els enormes reptes ambientals que hi ha al davant es poden abordar, en una certa dimensió, a nivell personal. Però el moll de l'os requereix de teixit col·lectiu, de col·laborar d'alguna manera, de processos que sumin voluntats i energies. Una de les dificultats importants és reduir el consum innecessari.

I és que molts dels processos de producció i consum recorden les cavalcades de Reis, on els caramels (embolicadets amb plàstic) es llencen a mans plenes, amb una gran quantitat que queden per terra, esclafats, o a les butxaques de qui ja està tip de menjar coses dolces durant totes les festes.

Es poden fer canvis a nivell personal, com ajustar millor les compres festives, i processos col·lectius, com demanar una llei que prohibeixi els plàstics d'un sòl ús o que s'eduqui per una alimentació més sana. Cap de les coses són impossibles. Molta gent està disminuint el consum innecessari de productes poc sans. L'any passat es va aprovar la Llei de Residus que prohibeix el plàstic d'un sòl ús a partir de 2021. Un bon grapat de col·legis de Menorca ja han incorporat els productes ecològics i de proximitat als seus menjadors. Res ha caigut del cel, tot és fruit de treballs persistents.

El metge ha diagnosticat una malaltia greu a tot el planeta. O sigui, a tots els seus habitants. Si la malaltia ha arribat a ser greu, és perquè no té una solució senzilla. Es necessiten reaccions personals i col·lectives. Inhibir-se és contemplar els incendis.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 17/01/2020)

Comentaris

Paràlisis

Les reflexions de Miquel Camps son sempre les que ens hauriem de fer totes i tots i posar en pràctica les accions que comporten... Tinc més de 60 anys i ja no veig el got mig ple però... Vivim en una petita illa i podriem ser conseqüents, tenir cura d'ella i no permetre que la dominin els interessos individuals, ser un exemple de manca de paràlisis!

Respuesta a parálisis incendiaria.

Inexorablemente gastaremos saliva, tal como se ha hecho y viene haciendo desde que la masiva cantidad de tontos tienen voz y voto. Ahora también y por ventura de la libertad, individual sobre la colectiva; ellos son individuos, quieren y piensan. No como la ocurrencia Gaussiana, sin embargo, ellos se dan cuenta que piensan y parece que con el crecimiento demográfico también son cada día mas y votan ideas promovidas por alguno de ellos, tonto pero con su propia justificación. Esto lamentablemente promociona la pérdida de tiempo y la progresión de ideas tales como la de la tierra plana o el negacionismo del Cambio Climático. Por otro lado y sin intentar ganar tiempo, nosotros los teóricamente acertados y correctos, aquellos que nos identificamos con el pico de la curva de Gauss que justifica una normalidad, estamos inermes, y a su merced. Es un juego de Libertades en las que por ejemplo se busca desintegrar en otros aspectos ideas tales como las de la globalización o que tienden a la integración social y lingüística. Estos tontos o estos que tienen pensamientos explicados por sus propios intelectos y/o fuentes de información o racionamientos idiosincráticos, aparte, encuentran soluciones para problemas inexistentes. Estos son los que por un lado creen en el cambio climático pero siguen haciendo nada para intentar frenarlo. Por ahora amigos, camaradas o coidealistas el tema pasa Exclusivamente por lo individual. Si usted cree que es así, hará lo que corresponda para cambiar su mínimo espacio circundante y con su ejemplo podrá ilustrar al vecino, a tu hijo, etc. Vivir en el ejemplo y gastar menos en retórica.

Corrección al párrafo anterior por error de publicación.

En el anterior párrafo de este hilo, publiqué una respuesta la cuál fué publicada, mal interpretando las palabras por un error en la página. Ahora lo he reescrito y espero que quede mejor o al menos como yo lo escribí. Inexorablemente gastaremos saliva, tal como se ha hecho y viene haciendo desde que la masiva cantidad de tontos que tienen voz y voto. Ahora también y por ventura de la libertad individual sobre la colectiva; ellos, son individuos, quieren y piensan. No como la ocurrencia Gaussiana, sin embargo, ellos se dan cuenta que piensan y parece que con el crecimiento demográfico también son cada día mas y votan ideas promovidas por alguno de ellos, tonto pero con su propia justificación. Esto lamentablemente promociona la pérdida de tiempo y la progresión de ideas tales como la de Terrae plana o el negacionismo del Cambio Climático. Por otro lado y sin intentar ganar tiempo, nosotros los teóricamente acertados y correctos, aquellos que nos identificamos con el pico de la curva de Gauss que justifica una normalidad, estamos inermes, y a su merced. Es un juego de Libertades en las que por ejemplo se busca desintegrar en otros aspectos ideas tales como las de la globalización o que tienden a la integración social y lingüística. Estos tontos o estos que tienen pensamientos explicados por sus propios intelectos y/o fuentes de información o racionamientos idiosincráticos, aparte, encuentran soluciones para problemas inexistentes. Estos son los que por un lado creen en el cambio climático pero siguen haciendo nada para intentar frenarlo. Por ahora amigos, camaradas o coidealistas, el tema pasa Exclusivamente por lo individual. Si usted cree que es así, hará lo que corresponda para cambiar su mínimo espacio circundante y con su ejemplo podrá ilustrar al vecino, a tu hijo, etc. Vivir en el ejemplo y gastar menos en retórica.

Corrección al párrafo anterior por error de publicación.

Inexorablement gastarem saliva, tal com s'ha fet i ve fent des que la massiva quantitat de ximples que tenen veu i vot. Ara també i per ventura de la llibertat individual sobre la col·lectiva; ells, són individus, volen i pensen. No com l'ocurrència Gaussiana, però, ells s'adonen que pensen i sembla que amb el creixement demogràfic també són cada dia més i voten idees promogudes per algun d'ells, ximple però amb la seva pròpia justificació. Això lamentablement promociona la pèrdua de temps i la progressió d'idees com ara la de Terrae plana o el negacionisme de l'Canvi Climàtic. D'altra banda i sense intentar guanyar temps, nosaltres els teòricament encertats i correctes, aquells que ens identifiquem amb el pic de la corba de Gauss que justifica una normalitat, estem inermes, i a la seva mercè. És un joc de Llibertats a les que per exemple es busca desintegrar en altres aspectes idees com ara les de la globalització o que tendeixen a la integració social i lingüística. Aquests ximples o aquests que tenen pensaments explicats pels seus propis intel·lectes i / o fonts d'informació o racionaments idiosincràtics, a part, troben solucions per a problemes inexistents. Aquests són els que d'una banda creuen en el canvi climàtic però segueixen fent res per intentar frenar-lo. Per ara amics, camarades o coidealistas, el tema passa Exclusivament per l'individual. Si vostè creu que és així, farà el que correspongui per canviar el seu mínim espai circumdant i amb el seu exemple pot il·lustrar a l'veí, al teu fill, etc. Viure en l'exemple i gastar menys en retòrica.

La página no reconoce Castellano con asertividad.

Lamento no poder expresarme con libertad ya que la página no funciona bien y no interpreta bien el castellano el cuál es mi lengua natal y con la cual puedo decir con mas seguridad lo poco que llego a pensar. Espero algún día poder expresarme en Menorquí sin utilizar el traductor del Google.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.