Back to top

La transició del clima

La humanitat ha viscut quasi tota la seva trajectòria de milers d'anys de manera molt similar. Però als que ara habitam la terra ens ha tocat viure canvis estructurals accelerats. Els experts diuen que estem a punt d'entrar en un nou escenari mundial. I això també implica efectes a nivell local.

Realment, sembla que aquell carretó que anava a ritme pausat pels camins de la història, ara sigui una bolla de neu que baixa costa avall a tota velocitat, cada vegada més gran i més complicada de gestionar.

Amb aquesta evolució tenen molt a veure les innovacions energètiques. D'emprar la força dels animals i les persones (sovint amb esclaus), vam aprendre a aprofitar la força de l'aigua i del vent per a moure molins de moldre. Amb la posterior descoberta del petroli, es pujava un nou escaló que faria enlairar la capacitat humana de transformació.

Ara, sembla que aquesta era arriba a la seva fi. En part perquè ja hem esgotat les grans reserves petrolieres del món i en part perquè aquesta pràctica de cremar els antics organismes que es van morir en ambients anòxics i van quedar sepultats de sediments, ha provocat un alliberament de gasos que ha incrementat substancialment l'efecte hivernacle, fins el punt de començar a escalfar el planeta a un temperatura perillosa per a la nostra espècie.

La tecnologia, que no atura d'evolucionar, brinda la possibilitat de fer electricitat a partir del sol i del vent, uns elements que s'ofereixen gratuïtament a quasi bé tot el món. Diuen els entesos que, just en 2019, ja s'ha aconseguit que aquestes energies renovables siguin més barates que el petroli. Una informació clau, perquè a partir d'aquest moment el propi mercat anirà fent la seva feina de transició.

De fet, el mercat internacional ve donant mostres del millor pronòstic de les renovables en els darrers anys. Basta veure com hi ha molts inversors importants que van abandonant els combustibles fòssils i fan les seves inversions a ofertes més netes.

Sens dubte, la pressió social i les conseqüents regulacions cada vegada més exigents en termes ambientals, han ajudat a aquesta tendència. Sociològicament, s'està donant per primera vegada una mobilització important que té com a denominador comú la recerca de la supervivència com espècie.

L'arribada de les renovables a gran escala ve inevitablement acompanyada del debat sobre els territoris que s'hauran de dedicar a aquesta nova funció de producció energètica. Es requereixen moltes hectàrees per a captar el sol i fer electricitat de manera significativa. I encara més rostida es presenta la instal·lació de molins de vent, que protagonitzaran el paisatge des de molt lluny. Això és un xoc cultural i pot representar la pèrdua de valors territorials.

Usar les teulades i els terrats de les zones ja transformades és una bona idea, però insuficient. Tampoc les iniciatives d'estalvi, que són les més intel·ligents, basten per a substituir la civilització de l'energia fòssil.  O sigui que o empram territori o hem de perllongar el fum de les centrals tèrmiques. Una cosa va amb l'altra.

Per tant, s'imposa la necessitat de discutir criteris d'ordenació territorial per decidir on s'accepten la noves energies i on no, de plantejar propostes que busquin la màxima compatibilitat amb els valors de les zones on finalment es posin plaques o molins, d'assegurar sistemes de construcció que permetin la reversibilitat cap a les condicions originals de sòl rústic quan s'acabi la vida útil de les instal·lacions.

Són debats complicats, perquè s'han d'orquestrar necessitats (la nova energia) amb virtuts (l'estima al territori rústic). Perquè un camp de plaques és un element nou que no estem acostumats a veure. Encara que puguin aportar un alt benefici a la societat si permeten reduir les emissions de la central que crema fuel tot el dia i tot el vespre. Hi haurà qui ho consideri un avanç i qui ho trobi un atemptat. Que sigui una discussió complexa no lleva que sigui inevitable.

La transició energètica depèn en gran part de les decisions que es prenen al govern central. Fins ara, hi hagut mostres sobrades de l'estreta convivència d'aquestes estructures amb les grans companyies elèctriques. No sembla gaire plausible que les transformacions significatives arribin gentilment des de dalt. Només es produiran si les veus del carrer retronen prou en l'opinió pública.

Potser és per això que alguns demanen amb insistència -i en ocasions amb mal gust- que la Greta i els seus estudiants deixin de manifestar-se i tornin a les classes.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 16/12/2019)

Comentaris

Transició energètica

Hi ha un tema molt espinós que no es toca quan es parla de les bonances de les renovables ( solar fotovoltaica, tèrmica, eòlica), i es que no es té en compte la quantitat d’energía bruta ( fòssil) que es necessaria per fer el canvi. O sinó com produïm les plaques, els cotxes elèctrics, els molins de vent, les estructures que subjecten les plaques...?I els materials necessaris son també escassos. Un clar exemple es el litio (el nou petroli), indispensable per a les bateríes que requereixen les energies renovables. Hi ha molts retes i no es tan fàcil com ens agradaría.

Energia i materials

Hola Queta. El teu comentari és encertat. Per a generar els nous materials que puguin produir energies renovables, cal invertir primer energia i matèries primeres. Això també passa amb les energies fòssils, però el balanç tomba a favor de les renovables perquè, una vegada en marxa, aprofitar el sol i el vent no és el mateix que haver d'extreure cada dia petroli o gas. Les bateries són actualment un dels punts febles si es vol emmagatzemar energia renovable en un determinat moment i consumir-lo en un altre. Una de les esperances és l'ús de bateries d'hidrogen, que ja funcionen en vehicles, però encara està costant a gran escala. De tota manera, és clar que, entre els reptes transversals de la humanitat hi ha l'educació per evitar el consum innecessari. Si tot el món es posa a demanar un determinat recurs (sigui liti o siguin algues per substituir el plàstic) amb els ritmes de consum actual, és evident que es causarà un impacte important sobre el recurs. Per això cal diversificar a mesura que la tecnologia ho permeti i buscar produccions de millor balanç entre efectes positius i negatius. Complex, però necessari.

La transició del clima

Qualsevol canvi comporta despeses i esforços, però crec que es obligatori fer-los i per Menorca crec que son molt importants. Sembla que hi ha una nova eòlica sense aspes, adjunto lloc : https//energialimpiaparatodos.com/2019/03/20/apuesta-eolica-cambia-paradigma-verde Salut

Cal estudiar les fonts que més perjudiquen l'escalfament global

No n’hi ha prou amb fer instal·lacions per cobrir les necessitats de consum energètic que tenim actualment. Crec que això significa ocupar o de plaques o de molins un 1% del territori de Menorca, que és molt. Si es vol reduir l’ocupació del territori i alhora fer la transició energètica, no queda més remei que canviar els hàbits de consum i fer l’energia molt eficient. Mesures que crec que es podrien aplicar paral·lelament a les instal·lacions que es puguin fer: Aïllar be les cases (a Menorca gairebé no caldria consumir energia per escalfar les cases si aquestes estiguessin ben aïllades), millorar el transport públic, servei de bicicletes elèctriques per arribar a llocs on no pot arribar l’autobús (les bicicletes consumeixen molt menys que un cotxe). Transport compartit. Procurar que els hotels i empreses que consumeixen energia siguin autosostenibles. Això comporta un canvi de model econòmic (a Menorca i arreu). I sobretot reduir els vols d’avió, ja que contaminen moltíssim més que els cotxes, que són els principals consumidors d’energia a la illa. I no val la pena fer un esforç tant gran sobre el territori si per un altre costat s’està contaminant molt més a través dels viatges amb avió. Crec que cal un debat obert i que qui no vegi clar aquest canvi que aporti les solucions. Cal un canvi global, al menys entre els territoris que sí que veiem clar que s’ha de fer. No es just que els territoris que fan els deures paguin les conseqüències dels que malbaraten l’energia i perjudiquen el canvi climàtic. Tenim una feina monumental davant, i val més que fem un anàlisi precís del que més provoca aquest escalfament global. Dades estadístiques clares i reals.

I un estudi econòmic al mateix temps?

Estic d’acord amb el que dius, però per fer un canvi d’aquestes característiques, reduint els vols d’avió (o de vaixell), primer caldria convèncer les companyies aèries. Tanmateix, no tinc clar que rebre tal quantitat de turistes siguin beneficiós econòmicament per la illa. Caldria també fer algun estudi econòmic paral·lelament al l’estudi de dades de les fonts que més contaminen. Ja que no es pot canviar el model econòmic sense preparar una alternativa.

energía

Molt d’acord amb tots els punts de vista. Sols recordar que en reduir el consum està la clau. La única energia que no contamina ni fa servir materials es la que no s’empra. Salut.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.