Back to top

La llimona oblidada

FreeImages.com

 

El context cultural de cada moment marca de manera primordial les coses que ens agraden i les que no. Esbucar una murada medieval als anys cinquanta era vist com un signe de progrés i se'n van tirar moltes. A l'actualitat, la modernitat la comença a escriure una generació nova que demana canviar hàbits per les repercussions ambientals que tenen.

No fa gaire temps, els restaurants que servien marisc i altres delícies del mar, acostumaven a posar un petit recipient amb aigua i llimona, perquè els clients poguessin netejar-se els dits després de manipular uns aliments que solen deixar una olor persistent.

L'aigua i la llimona, una vegada usades, eren un residu natural que no generava cap conflicte. D'un temps ençà, s'han posat de moda unes tovalloletes impregnades de colònia de llimona, que fan el mateix servei. Però amb unes conseqüències ambientals diametralment diferents.

Les tovalloletes contenen fibres sintètiques, que els donen consistència però impedeixen que es degradin. Són materials plàstics que duraran més que una vida humana i que, amb el pas dels anys, romandran en parts minúscules (microplàstics) i afectaran allà on arribin. 

Més temps durarà encara el sobret de plàstic gruixat que la conté. El mateix servei innocu que oferia l'escudella d'aigua amb llimona genera ara, cada vegada que qualcú en fa ús, uns residus absolutament prescindibles que transcendiran la vida dels néts.

Aquestes coses només són possibles perquè l'economia obvia completament els efectes ambientals. I també, molt important, perquè la ciutadania encara no és prou conscient de les conseqüències d'exemples d'aquest estil.

Però es comencen a veure canvis en diferents aspectes, que generen llums d'esperança. Això és el que succeeix entre bona part de la joventut dels països del nord d'Europa, que ja estan incorporant la responsabilitat personal respecte a la contaminació atmosfèrica en funció del mitjà de transport que s'escull.

Les mobilitzacions de Fridays for future, més enllà de les pancartes que acostumen a sortir a les imatges, estan impulsant un ampli debat entre els adolescents i els joves que participen activament a molts indrets avançats. I aquesta gent ha pres consciència que han de liderar els canvis pel seu propi interès personal i col·lectiu.

Entre aquests sectors, ja està mal vist agafar un avió podent agafar un tren, viatjar en cotxe podent desplaçar-se en bus. En definitiva, aquests joves adopten uns valors i els apliquen a l'hora de decidir el seu sistema mobilitat. Els preocupa el canvi climàtic i actuen en conseqüència.

La llimona de plàstic que ara ens brinden per a netejar-nos les mans, és la representació del problema ambiental de la nostra societat. Tenim una alternativa eficaç (l'aigua amb llimona) però optam per una oferta que genera un residu no degradable a escala humana. Potser al restaurant li surt més econòmic comprar sobrets amb tovalloletes que no llimones naturals i haver de netejar després els recipients. Un oblit de l'economia que la legislació, efectivament, hauria de corregir.

El problema principal, però, és que els clients acceptem de bon grat el canvi. Fins i tot alguns consideren que fa modern. També en trobam que ho consideren més elegant, i això que estem parlant d'un plat que ens hem menjat literalment amb les mans.

El dia que la gent dedueixi que és inacceptable generar residus plàstics innecessaris, perquè complicaran extraordinàriament la vida de les generacions més joves, és molt probable que augmenti la possibilitat que la Llei de Residus aprovada la passada primavera es faci efectiva per tal d'evitar que els plàstics d'emprar i tirar puguin continuar sent atractius per a les empreses.

Sobretot, la dinàmica canviarà quan emprar plàstics d'un sol ús esdevingui una cosa de mal gust. Per contaminant i per insolidària amb els joves, les tortugues marines o la salut de la població.

No hem de perdre l'esperança. L'agricultura ecològica o orgànica creix de cada dia. Les energies renovables avancen a gran ritme. Ja té sanció econòmica i rebuig social atemptar contra les murades medievals. Ell future dels Fridays s'apropa. L'hem d'accelerar tant com puguem, perquè les pèrdues han estat i encara són enormes.

Tornar a posar la mirada sobre els béns col·lectius, sobre les coses que no són particulars però aporten beneficis a la comunitat, és un requisit bàsic per afrontar els reptes ambientals dels temps actuals. El medi ambient no sol respectar les fronteres de la propaganda. Beneïdes siguin les llimones que es degraden soles.

 

(Escrit publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 18/11/2019).

Comentaris

Un bon exemple

Realment hem de començar a avaluar cadascun dels nostres actes mirant endavant i no la comoditat. Però també cal que els legisladors s'afanyin a gravar els plàstics d'un sol ús perquè si cal resulti més car l'embolcall plàstic que el menjar o producte que contingui i les empreses hagin de buscar alternatives ecològiques.

Línia de viure.

Compartir el nostre transport amb es veïns i també tornar al bon ús de sa bicicleta són canvis que farien una Menorca més "friendly"...

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.