Back to top

Centrifugar el problema

L'estratègia no és nova en absolut, però sorprèn que encara es segueixi practicant amb tanta assiduïtat. Quan un problema concret no es vol abordar, s'opta per dur ràpidament la discussió cap a qüestions generalistes que allunyin prou la realitat com perquè es vegi borrosa, indefinida i, per tant, fàcilment explicable en base a creences i no a dades.

Tanmateix, una de les principals aportacions de la ciència ha estat la interpretació de les coses en base a tesis demostrades i contrastades, que van substituir les antigues teories basades en designacions divines que sempre estaven al servei del poder del moment.

Com en tots els canvis importants, la transició del món antic al modern no va ser fàcil i uns quants hi van deixar la pell a les fogueres. Però el canvi de paradigma es va imposar i avui la gent té la llibertat d'analitzar les coses, verificar-les i opinar. Alguns voldrien recuperar la sagrada inquisició, però es topen amb l'aconseguida democràcia.

No hi ha gaire discussió respecte de com es pot veure de diferent el món, en funció de quin sigui el focus principal que ens orienta. Hi ha poques papereres o massa gent bruta? Hi ha pocs ingressos o massa despeses? Hi ha pocs clients o massa comerços?

A Menorca cada estiu es repeteix el problema de la manca d'aparcament a algunes zones del litoral. Un dels casos enquistats és cala Galdana, una urbanització important situada en cul de sac. En 2012 es es va fer una operació urbanística per a requalificar quatre solars a canvi de cedir un espai de 12.000 m2 per donar aparcament tant a cala Mitjana (l'aparcament anterior era de 3.000 m2) com a cala Galdana. Quina ha estat la conseqüència?

Cala Galdana encara és un caos permanent de vehicles que no saben on estacionar. Però les anàlisis d'ús de les platges de Menorca de 2018 mostren que cala Mitjana ha estat una de les més massificades de l'illa i ha superat en molt la seva càrrega màxima situant-se en el 339 % d'ocupació. Veient aquestes xifres tan incòmodes, cal demanar-se si aquesta és l'oferta de qualitat que vol fer Menorca. Però podem anar més enllà i fer-nos un parell de preguntes més.

Les notícies que es publiquen de cala Galdana segueixen posant el focus en què el problema és de manca d'espai per aparcar. I si una part del problema fossin els nombrosos estacionaments que ocupen, a primera hora, els treballadors dels establiments? i si el problema fos -anem a tocar allò que no es pot- el propi excés de vehicles?

Quan es plantegen debats així, demanant disposar de xifres i dades, es quan s'activen els mecanismes exposats al primer paràgraf. Qui s'atreveixi a parlar de massificació serà qualificat d'enemic del turisme. Sense més. Així desenfocam la realitat i la convertim en una batalla de titulars.

El mateix passa amb les qüestions relatives a l'ordenació territorial. Les persones que fa temps que treballen en temes ambientals saben que, a aquestes illes, les plantes, els ocells, els cicles bàsics de la vida silvestre o els paisatges bucòlics, poden passar ràpidament a la història quan es pot especular amb l'aprofitament urbanístic dels terrenys. No hi ha força econòmica més immediata per activar els mercats.

Acusar la gent de "fer política" quan opina d'aquestes coses és la manera d'intentar ofegar el debat sense afrontar-lo. És l'excusa per no haver d'aportar arguments. És el vell intent de desqualificar al missatger i no al missatge.

En realitat, fer política és participar en les opinions dels temes d'interès de la col·lectivitat. Ja ho diu la Constitució: "Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes". Confondre la participació política directa de la ciutadania amb la instrumentalització per part dels partits polítics no és més que un dèficit que alguns tenen en la comprensió de la democràcia.

La conservació de Menorca s'ha forjat a partir de debats molt intensos per decidir quines zones s'edifiquen i quines no. Per decidir quin nivell d'aprofitament urbanístic es pot fer de cada tipus de terreny.

Opinar sobre això és un dret. La majoria de menorquins estan molt identificats amb el territori i saben que si la ciutadania no hagués participat directament en la política territorial, no hi hauria Albufera des Grau, ni platges verges, ni finques agràries que enamoren a propis i forans.

Així que, malgrat la facilitat de centrifugar els problemes, cal seguir parlant de criteris concrets. Amb dades, no amb percepcions etèries.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 26/08/2019).

Comentaris

Equilibri turístic.

Quina veritat! Realment és vol més turisme per fer malve una illa que els nostres fills i néts no podran disfrutar? Això ja a passat en altres llocs. Hauríem d'aprendre. Això sí... Alguns seran més rics!!!

Anem bé?

Totalment d'acord amb tot el plantejament.Encara no ens hem adonat que Menorca es molt digne de tenir limitacions... Lo que no té límits es la cobdícia de molts...

Impecable

Com sempre, impecable en Miquel amb els seus comentaris implacables. Una escriptura lúcida per reblar el clau de manera clara i contundent. Felicitats.

autos

Muy lúcido, claro y esclarecedor. Y, se podría también pensar una Menorca cómoda, útil y sana priorizando a su gente, propios y foráneos, y cambiando ese marcado acento en los automóviles.

Sabemos hacia donde caminamos realmente?

Hay que cerrar el grifo ya. Se habla de la maravilla de los agroturismos y ya tenemos peticiones de licencias a tope; se habla de las maravillosas playas virgenes y nos sepultan los coches antes de llegar y la aglomeracion en las propias playas al llegar; se habla de la maravillosa isla tranquila y bonita que ya no lo es (bonita siiiii). Tocamos y destrozamos, asi que hay que cerrar el grifo y gestionar adecuadamente este turismo que nos esta ahogando. Gracias Miquel por tus sabias reflexiones

El sentido profundo de la democracia

Excelente reflexión. “Fer política” desde la sociedad civil, ese es el camino. Como en tantas otras cosas, Menorca nos enseña a quienes la queremos y admiramos desde fuera. Gràcies i enhorabona!!

Tots hem se saber el límits

Tots hem se saber el límits que tenen el nostres paisatges, acceptar-los cares a la seva proteccio i saber disfrutar-los amb les seves restriccions que hauran de ser cada dia mes fortes i dures.

Molt bon article

Felicitats per l´article. La ciutadania ha de pressionar i participar de les qüestions que ens afecten, és una obligació. Però també he de dir que hi ha coses que les hauríen de fer els nostres representants a les institucions, i no ho fan. Si hem de vigilar tant, malament, és que la gestió política no és bona. Menorca necessita de polítiques valentes i ara mateix no hi són. Prou creixement. Hem de posar límit a aquest despropòsit. Estimem molt sa nostra illa, i no permetrem que per deixadesa política o ciutadana, se la carregui aquest model capitalista i depredador.

Fem-hi participar als turistes

Molt bona reflexió. Felicitats. Sóc un turista. Fa 44 anys que vinc a Menorca de manera habitual. Abans, sempre a l'estiu. Ara, jubilat, procuro venir fora de la temporada més turística. He viscut l'evolució de l'illa en aquests darrers quaranta anys; aquesta lluita constant entre els protectors de l'illa (gràcies, GOB!) i els especuladors del diner fàcil. No sóc menorquí, però m'interessa Menorca, m'agrada i m'estimo l'illa. Segur que com jo n'hi ha tants d'altres, catalans, espanyols, anglesos, italians o d'altres països. Estaria bé no veure'ls, als turistes com jo mateix, només com un problema. Estaria bé poder-los considerar aliats en la defensa del medi. Fem-los conèixer els problemes de l'olla (el GOB ja ho fa i molt bé!) i fem-los participar en la millor resolució de les situacions conflictives (com la que exposeu de Cala Galdana, i que comparteixo). D'entrada, amb aquest "turista" ja podeu comptar-hi. Salut i gràcies

Turismo y bienestar natural

Estoy de acuerdo con el artículo, pero sí que necesitamos turismo en la isla. Siendo amante de los animales y de la naturaleza totalmente, y consciente del hecho de que necesitan respeto y protección, el turismo mismo nos puede traer el dinero tan necesario para esto, por ejemplo poniendo una tasa de entrada para S’Albufera des Grau. No creo que ni nosotros ni los turistas se sorprendieran por eso. Eso sí, que el turismo se limite y que vengan menos visitantes, que los recursos naturales no están preparados para tantos!

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.