Back to top

L'especulació que afronta

Hi ha casos que deshonoren la feina pública. Quan els exemples es materialitzen, és quan es comprova si hi ha o no correlació amb els discursos previs. Amb l’ordenació territorial,  aquestes illes van viure uns canvis significatius entre 2011 i 2015, per a buscar uns suposats beneficis col·lectius. Però alguns resultats ens han de fer pensar.

L’especulació urbanística és un fenomen que sol acompanyar les zones turístiques. A la gent que no prové de territoris sotmesos a aquesta pressió, els costa entendre-ho. Aquests tipus d’especulació es basa en comprar edificis i territoris, i guanyar molts de diners pujant el seu valor a partir d’aconseguir llicències o reclassificacions per a noves activitats. Com que es poden guanyar grans quantitats i de manera ràpida, no hi falten promotors ni equips tècnics que hi participin. De vegades, també hi ha responsables públics que es presten al joc sucós.

La pressió de l’especulació és sempre present quan es discuteix d’ordenació territorial i és fàcil que s’escoli entre els trencs de l’honestedat i rere els discursos economicistes. Per això, cal anar alerta amb els que fan exhorts sense tenir en compte aquesta realitat. De cada un de sincer, n’hi ha vint amb segona intenció.

En 2011 es notaven amb força les conseqüències de la crisi econòmica del món occidental. Això es va usar per a justificar uns canvis en l’ordenació territorial per tal d’afavorir algunes activitats econòmiques. D’aquí van sortir diverses lleis i la Norma Territorial de Menorca de 2015. I encara en rebem les conseqüències.

Una de les apostes teòriques era animar noves iniciatives que ajudessin a la desestacionalització turística, això és, projectes i activitats que permetessin allargar la temporada d’activitat del turisme. Es podrien declarar d’interès general i posar-se també en sòl rústic. Segons l’esperit de la Llei estatal, el sòl rústic és aquell que està exempt de construir-se excepte per coses vinculades (com per exemple, les dotacions agràries).

El projecte estrella que van aprovar a Menorca per a desestacionalitzar l’activitat turística va ser un parc aquàtic a l’exterior. En sòl rústic, que és més barat que el sòl urbà. En aquell cas, a més, era sòl rústic d’especial protecció. Val a dir que els tècnics públics no van voler participar del joc i van ser necessaris diversos informes jurídics externs fins que en van trobar un que ho justificava.

El Departament de Turisme d’aquell moment, va certificar que un parc aquàtic ajudaria de manera important a desestacionalitzar el turisme. Es va declarar d’interès general i el van construir. Cap sorpresa: no desestacionalitza.

El cas va ser objecte d’un contenciós judicial per part d’altres parcs aquàtics que havien construït les seves instal·lacions en sol urbanitzable i que van considerar aquesta operació com a competència deslleial. El març de 2018 hi va haver una primera sentència que anul·lava l’interès general. Es va recórrer i s’espera la sentència definitiva.

Vegem-ne un altre. La Norma Territorial Transitòria volia facilitar la reutilització de les construccions antigues del camp per a usos turístics. Malgrat aquesta premissa, es va eliminar el requisit d’una mínima antiguitat dels edificis. I també va incorporar la possibilitat d’incrementar fins un 50 % el seu volum previ.

Una cosa és reutilitzar i l’altra construir de nou o ampliar. De res van servir les advertències del perill d’iniciatives purament especulatives. De manera que una finca de Ciutadella que feia poc que havia construït quatre noves naus ramaderes, va presentar la petició de destinar-les a usos turístics, les va ampliar i ha pogut obtenir llicència per un «modest» agroturisme de 56 habitacions.

Així és com vam passar del discurs de voler conservar els antics bouers a la realitat de permetre destinar edificis nous al camp per a usos turístics. Un itinerari que no és difícil imaginar que no acabarà aquí. Si d’aquí uns anys resulta que no sabem gestionar un establiment turístic, els edificis tindran ús residencial. Els d’aquesta finca i els d’uns quants agroturismes més de l’onada actual.

Construir cases i oferta turística sobre sòl rústic és un dels pastissos més temptadors que ofereix Menorca. Els guanys ràpids de l’especulació urbanística mouen els seus fils. Els pagesos sobren. Alguns promotors que prometien projectes innovadors ja estan dedicats exclusivament a la compra i venda de finques rústiques, que tramiten suposats projectes d’agroturisme.

Es pot ser ingenu a una barra de bar, però no hi ha innocència quan aquest tipus de canvis es decideixen als despatxos institucionals. Ni quan s’activa de nou la cacofonia electoral contra la protecció del territori.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 20/05/2019)

Comentaris

Jo no t´entenc Jordi. Aquests

Jo no t´entenc Jordi. Aquests darrers anys s´han superat en 16.000 les places turístiques establertes pel Govern Balear (segons dades de Terraferida) , que va posar un sostre de 60.000 places i en l´actualitat ja anem per les 76.000, a Menorca. Les legals. Després venen les que no ho són. Es segueixen fent hotels, seguim creixent, i aqui no passa res. Molt típic dels menorquins. No esteim tan malament com Mallorca i Eivissa, i ens engronxem en aquesta idea mentre seguim creixent a poc a poc, governi la dreta o l´esquerra, com aquests darrers quatre anys. Una carretera sense aclarir, els ponts sense tirar, un reforma del PTI sense aprovar, hotels rurals com a bolets, i ses platges de Menorca per als de fora, perquè els menorquins hem decidit fa estona no moure´ns durant juliol i agost, perquè no es pot posar ni la tovallola. Sempre pot anar pitjor, és clar, el discurs de ai que ve el llop de l´esquerra, per atemorir la gent de si ve la dreta, i mentre no canviar el model turístic depredador que tenim. Diumenge tant de bo que guanyi l´esquerra, però jo ja no tenc moltes esperances de l´esquerra, es necessita més valentia.

menorca

Ok perfecte, si ens dones feina a tots els que vivim de turisme (70% de la població). per mi fantàstic, que no vinguin turistes i menorca per nosaltres. Ara, abans d'aixo, feina per a tots eh?? que no val aixó dels goberos, de dir no turistes, i quan no n'hi ha, ah bueno la feina.. ja vurem..... de algo viurem...

Mes del de sempre

Molt bé Miquel, com sempre, i molt d'acord amb tu, Marta, que no et conec, però dius molt del que penso. Per llocs com Binibeca no aturen de fer més chalets i els que ja hi eren son per turisme. Es treu la Poseidonia de la platja però es deixen els plàstics, bòtils i llaunes de les vores de les carreteres i camins...

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.