Back to top

Sumar i seguir

Arenal d'en Castell. Foto: Josep M. Vidal. Llibre La imatge de Menorca

Per a molta gent, l'aposta per desestacionalitzar la temporada turística volia dir repartir millor l'afluència de turistes, de forma que baixés la pressió a l'estiu a canvi de tenir més activitat a principis de primavera o finals de tardor. Però no funciona així el món i allò que semblava una bona estratègia econòmica ens està esclatant a les mans.

Mallorca és un bon exemple de zona turística que ha aconseguit una certa desestacionalització. La Serra de Tramuntana ha tingut bastant a veure, amb molt de senderisme pels magnífics camins i molts de ciclistes per les carreteres inclinades. També la tasca de promocionar espais emblemàtics en escenaris per a les filmacions professionals i tantes altres iniciatives que semblen interessants.

El problema és que aquest nou tipus de turisme s'ha promocionat, no per a substituir altres ofertes de manco interès, sinó per afegir-lo al ja existent. A Mallorca ara hi ha turisme a l'hivern i molt de turisme a l'estiu.

No només això, sinó que, dins la mateixa temporada d'estiu, també s'han incentivat ofertes de molt dubtosa qualitat. Com les zones que han apostat per clients que ja baixen beguts de l'avió o com aquells que practiquen l'esport de tirar-se des d'un balcó per veure si són capaços de caure dins o fora de la piscina.

Sense anar a aquests extrems, les inversions fetes al port de Palma per a rebre megacreuers generen una polèmica creixent, perquè el port no aplica cap planificació d'arribades i són molts els dies en què coincideixes uns quants vaixells gegantins que inunden els carrers de persones que tornen al vaixell a dinar i a sopar (els creuers grans són tot inclòs).

Cadascú té la seva pròpia opinió sobre el major o menor interès en afegir turistes a l'estiu o a l'hivern. Però la matemàtica i l'estadística es van inventar per a disposar de dades objectives sobre les quals prendre decisions. I els nombres mostren que incrementar turistes a l’hivern sense rebaixar-ne a l’estiu ha estat una estratègia econòmica molt negativa.

A mitjans dels vuitanta, les Illes Balears rebien 5 milions de turistes i eren la primera comunitat en renda per càpita. Ara en rebem més de 13,5 milions i som la setena comunitat en renda per càpita. Potser alguns subsectors estan guanyant doblers, però sembla clar que la societat illenca en el seu conjunt està perdent posicions de manera important.

Això pel que fa a resultats econòmics que són els que solen moure el món actual. Però hi ha molts altres efectes que van a la columna que resta. Per exemple, els preus dels habitatges, un efecte que ja es comença a veure a Menorca però que a Mallorca i a Eivissa fa anys que és sagnant.

O les repercussions ambientals, en termes de major demanda elèctrica, increment molt substancial de la producció de residus, despesa enorme d'aigua potable... I també amb la saturació diària de carreteres, d'aparcaments de platges, d'afectacions a zones fràgils per presència constant de gent...

Poder distribuir millor els turistes de juliol i agost cap els laterals del calendari és una idea que sona bé. Voldria dir reduir massificació, augmentar la qualitat de l'oferta i generar llocs de feina amb major durada i millors condicions laborals.

Però la densitat de juliol i agost no baixarà si tenim lleis que permeten que hotels que queden obsolets, com els de Son Bou o Arenal d'en Castell, es puguin modernitzar sense reduir places (ni disminuir impacte paisatgístic). No milloraran les condicions laborals si les cambreres de pis (les anomenades Kellys) cobren igual -de malament- tant si l'hotel té dues estrelles com si en té cinc.

El nombre de turistes no baixarà si no es fa res per intentar desclassificar els 4 milions de m2 prevists encara per créixer a les diferents urbanitzacions existents de Menorca, que es poden traduir en milers de noves places. No minvarà el nombre de turistes ni el preu dels habitatges si no es controla de manera efectiva el lloguer turístic generalitzat.

De vegades, aquest mercat que s'autoregula en moltes coses, dóna mostres de psicopatologia si se'l deixa tot sol. A Mallorca i Eivissa, el passat està ple de futurs que no es van complir. Menorca sempre va a un altre ritme i pot prendre decisions abans d'entrar en processos de molt complexa reversibilitat. Serà interessant saber què proposen les formacions polítiques que es presenten a les cites electorals, de les quals sortiran persones que hauran de prendre decisions importants en els pròxims temps.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca d'11/03/2019)

Comentaris

Sumar i seguir...

Bon dia des es Mallorca, Miquel sempre m' han agradat les teves cartes i raonaments. Tens un estil d' escriure concís i a la vegada poètic i molt descriptiu. Amb la darrera contribució trobo que romps un poc amb la bona costum. Perquè la polèmica dels turistes que baixen gats de l'avió i els "balconers" quand sabem que són minories molt petites que res tenen que veure amb conceptes de desestacionalització més o menys llograts? No hauríem d'ésser més positius i contribuir amb idees concretes de com es pot realitzar una desestacionalització amb menys impacte ambiental i que sí arriba a ser efectiva? Nosaltres vivim al camp i com a complement (gran!) de la nostra renda lligam casetes rùstiques a turistes que aprecien aquest mode de vida i turisme i no ens podem queixar de demanda. Solen ser famílies que repeteixen una i altra vegada i no venen únicament pel model de sol i platja. Aprecien les nostres recomanacions de rutes a trescar i coses a veure. Les seves estàncies s'ha allarguen pràcticament de cap a cap d'any, lo que sí bastant condicionades a les vacances escolars. És clar que no és un turisme totalment ecològic! ( existeix?) Solen arribar amb avió i lloguen un cotxe, però l'empleen amb una mica més de consideració que altres! Els encanta que no tenguem connexió a la xarxa elèctrica pública i mai s' han queixat que no tenen aire condicionat... Estic bastant segur que molts d' ells llogarien un vehicle ecològic si en hagués oferta a preus raonables. Mentres no tenim altre concepte econòmic que el del turisme, nosaltres els ecologistes hauríem d'ésser un màxim proactius per fer-ho lo més sostenible que podem. La desestacionalització n'es una passa. Donem-li la bona direcció! Salut Rolf

Desestacionalitzar incrementant l'estiu

Hola Rolf. Potser sigui cert que el text no està prou ben explicat. La idea central de l'article no és parlar contra la desestacionalització, sinó deixar palès que desestacionalitzar el turisme no és sinònim de racionalitzar-lo. Compartim la idea que hi ha un cert model de visitant que s'allotja a establiments diferenciats, que sol tenir una sensibilitat important cap els aspectes ambientals i que deixa un efecte econòmic positiu al mercat local. Però aconseguir arribar a aquest sector de mercat (a Menorca hi ha hotels urbans que estan fent coses similars) no va de la mà, o no hi ha anat fins ara, de reduir la pressió a l'estiu. Ben al contrari, la massificació estiuenca segueix augmentant (sigui amb turisme de gatera, de sol i platja, de grans creuers, o d'altres modalitats). I els nombres mostren que estem generant problemes ambientals cada vegada més importants (en aigua, en energia, en residus, en paisatge...) al mateix temps que, atenció, baixa la renda per càpita. Si després de multiplicar el nombre de turistes per 2,7 es constata que baixa el benefici per a la societat, alguna cosa estem fent malament. Hem d'identificar quines coses són les que resten (que evidentment no són totes, però són algunes) i hem de treballar per a trobar la bona direcció que dius. Pensar-hi pot ser una primera passa. Gràcies pel comentari, que ajuda a enriquir el debat.

suma...

No te vull llevar la raò, es més que rès l' actitut que no es molt proactiva. Clar que hem de destacar tots els mals que anomenes, però a la vegada pronunciar lo que trobam que sería bò que es faci! El GOB i els ecologiestes en general hem de sortir del' imatge dels ni-nis, els que no volen una cosa, però tampoc no proposen cap solució practica. Per cert, si la nostra renda ha baixat EN RELACIÓ amb el reste de l'estat serà també perque altres comunitats han pujat! Es cert també qu' el modèl tradicional ha acabat de funcionar si volem mantenir un benestar parescut a lo que estam avesats. Els competidors ofereixen tant de sol i tanta platja que nosaltres per menys doblers! Doncs mirem de concentrar-mos a oferir més qualitat que no quantitat ! Hi ha turisme que valora una gestió m'es sostenible? A por ellos! Rolf

Que ara tinguem el triple de

Que ara tinguem el triple de turistes que en es anys 80 i haguem passat de sa 1a a sa 7a té més a veure en que som una comunitat que reparteix més de sa meitat des imposts que pagam amb sa resta d’Espanya. És complicat, així, estar a s’alçada de ses altres comunitats.

I altre mirada

LLegeixo a Miquel i una vegada més identifico el que diu amb el que sento vivint a Menorca...llegeixo a Rolf i sé que reflecteix el criteri ben pensant dels que vivint al medi rural i obtenint guanys de families ben estants tenen una perspectiva diferent, no els critico però dissinteixo. Menorca podría ser pionera i exemple si no es deixès seduir pels guanys econòmics a curt termini i apostès per criteris de sostenibilitat ecològics. D'on treure aigua si no plou? què fem amb el plàstic que ens ofega?

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.