Del turisme i dels models

L'enquesta virtual que ha fet recentment el Consell Insular en relació al turisme a Menorca, ha tingut una resposta quantitativament important. Més de 1.700 respostes vàlides, que ajuden a fer algunes reflexions.

Sembla que la gent que ha contestat l'enquesta és prou diversa, tant pel que fa a les edats com a les professions. Sense que es pugui agafar les respostes com a directament representatives de la societat menorquina, hi ha coses que criden l'atenció.

Un 86 % de les respostes considera que Menorca no té un model turístic definit. Però del resultat d'altres preguntes es veu que hi ha un gran consens en temes bàsics. El turisme es considera molt important (valoració de més de 4 sobre 5) per tres aspectes: desenvolupament econòmic, creació de llocs de feina i consum de recursos naturals.

Aquest toc d'atenció en relació a les conseqüències ambientals es reprodueix quan la gran majoria considera que el nombre de persones a l'estiu és excessiu (només 350 sobre 1.700 pensen que és acceptable). I una majoria encara més gran identifica els efectes negatius del turisme en la sobreexplotació de recursos naturals, la brutícia, i en la saturació de platges i de carreteres.

També hi ha molt de consens quan es demana quins productes s'haurien de promocionar a Menorca. El turisme cultural, el turisme actiu, l'històric o el gastronòmic són els més votats. Per contra, la major part opina que Menorca és coneguda pel sol i les platges. Com veim, hi ha certament algunes discrepàncies entre el model que es voldria i el que es té.

Un dels reptes que cal abordar des de fa anys és el fer compatible allargar la temporada, amb la possibilitat de recuperació dels recursos naturals. Si desestacionalitzar només vol dir afegir gent a l'hivern, sembla que els vents van bufant de manera favorable. Els nous segments que estan arribant a l'illa, i els nous allotjaments de ciutat o rurals, apunten clarament a una activitat que es pretén mantenir gairebé tot l'any.

Però la sostenibilitat no serà possible si l'aposta es limita a incrementar les visites d'hivern. L'illa es recupera en molts aspectes perquè té uns mesos de molt poca pressió. Les platges -que són un ecosistema, no un simple dipòsit d'arena- tenen una oportunitat de regenerar-se dels milions de petjades humanes de l'estiu.

Les aigües costaneres que reben l'abocament de les depuradores i el pas constant d'embarcacions, fan un alè en arribar la tardor. I els aqüífers, els pobres aqüífers que abasteixen pobles i urbanitzacions, troben un respir a l'infernal ritme d'extracció a què els sotmetem en els mesos secs.

Només es podrà fer sostenible la desestacionalització, si hi ha també una política activa per a disminuir l'arribada de turistes el juliol i l'agost, al manco. Un objectiu que, si ens sabem lliurar d'etiquetes prèvies i prejudicis sense fonament, no va contra el turisme sinó a favor.

Efectivament, aquesta passada temporada s'han incrementat substancialment les queixes per la sensació de massificació que s'ha viscut a Menorca. Un fet que es detecta tant en els comentaris de la gent que atén turistes, com en les xarxes socials de les persones que comenten la seva experiència estiuenca. Degradar el producte, no és una bona estratègia per a la principal activitat econòmica que tenim.

De l'enquesta en qüestió, crida també l'atenció que la major part de les respostes valoren positivament el lloguer turístic d'habitatges. Vet aquí una de les principals diferències entre Menorca i les altres illes. Segurament que aquí hi juguen factors específics, com el tenir un tipus de turisme molt poc conflictiu a nivell de convivència.

La primera vegada que l'Obsam va publicar la seva interessant gràfica de Pressió Humana Diària, ja es va veure clar que a bona part de l'estiu hi ha molts més turistes que no places turístiques declarades. No és, per tant, un fenomen nou. I molta gent ho identifica com una manera de fixar renda a l'illa, perquè aquí encara no han entrat les companyies que compren habitatges només per a llogar-los a l'estiu, com passa a terres veïnes.

L'actual conjuntura fa més preocupant aquesta dinàmica. Perquè ara tenim una situació internacional que ens desvia més visitants que abans, i s'han posat en marxa plataformes digitals que multipliquen aquests efectes. Per tant, tot suma a la massificació d'estiu. I el perill d'acabar provocant una pujada de preus als habitatges normals també és a l'escenari.

Per cert, la gent que ha contestat l'enquesta aposta majoritàriament per destinar l'impost turístic a la conservació del medi ambient. Idò.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 30/01/2017)

Comentaris

Menorca és coneguda i agrada primer de tot pel sol i platja. A partir d'aquí, l'enquesta deixa clara que es poden promocionar altres coses. Però com a menorquí i usuari de les nostres platges em sorprèn qiue no es prenguin mesures sèries per protegir el nostre reclam més preuat i el nostre patrimoni natural. La gent s'emporta contínuament l'arena de ses platges; no la que se'n dur com a record (açò ja és directament de multa i hauria d'estat tipificat), sinó la que se'n dur aferrada als peus, tovalloles i demés. L'obsam va fer un estudi de l'arena que sortia a l'estiu. Però no record llegir la que es retornava a l'hivern de forma natural. Em sembla clar que manca una petita inversió per platja per habilitar uns petits espais perquè la gent es netegi i l'arena quedi al seu lloc d'orígen. Sinó duraran pocs anys els arenals i amb ells el nostre primer atractiu turístic.
Per Martí (no verificat)

Tot el que exposa en Miquel Camps hauria de ser eina de reflexió però em sembla que els propietaris d'hotels, grans superficies i restaurants volen doblers ara i si Menorca queda malmesa, serà demà.
Per yrisgala (no verificat)

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.