Back to top

Els conills i els caçadors

ecodiario.es

Algunes teories en matèria de conservació d'espècies diuen que a la península ibèrica s'han conservat alguns grans depredadors perquè tenien interès com espècie cinegètica. Segons aquest raonament, no els extingien perquè algú els volia caçar.

Les zones altament humanitzades des d'antic, com ho és la vella Europa, han viscut sempre un conflicte d'interessos als seus territoris. Segles enrere, gairebé ningú defensava els valors ambientals. Haver de conviure, posem per cas, amb una espècie com l'ós, no beneficiava a cap de les principals activitats agràries (agrícoles, ramaderes o forestals). I en diverses àrees, l'ós va desaparèixer.

Però en altres zones es va poder mantenir, i els que ho han estudiat apunten que el seu manteniment es relaciona amb el fet que algunes persones -generalment d'alt poder adquisitiu i/o gran influència social- mostraven el seu interès en disposar d'exemplars per poder caçar-ne algun ocasionalment.

No hi ha dubte que és una manera d'aproximar-se a la natura que pot grinyolar davant algunes percepcions actuals, però tampoc és tant llunyana ni estrambòtica com pot semblar.

A l'època recent, la suma de la mixomatosi i de l'hemorràgia vírica, havia fet que la població de conills quedàs quasi exhaurida a Menorca durant anys. Aquest animal està a la base de bona part de la cadena alimentària dels carnívors silvestres i és també un element clau de l'activitat de caça menor, que és l'única que es practica a l'illa.

En desaparèixer quasi tota la població de conills, moltes altres espècies es van ressentir. Quan hi falta una peça bàsica en la dieta del camp, no és fàcil substituir-la. Si la fauna no està ben alimentada, surten manco cries i algunes de les que neixen no arriben a prosperar.

Vet aquí que un moment donat, la població es comença a recuperar a una zona en concret. Alguns individus presenten resistència natural a les malalties i aconsegueixen remuntar passant la seva immunitat als descendents. Crien com a conills que són.

Immediatament, un dels conflictes que va sorgir era la convivència amb els pagesos. Després de bastants d'anys de poca població de rosegadors, la nova presència d'animals que depredaven damunt els cultius resultava incòmoda, i van augmentar les peticions de poder-los caçar fora de temporada.

Per sort, la resposta institucional va ser assenyada i només es va permetre agafar animals vius per a traslladar-los, de forma que es repartís la pressió i hi pogués haver més població de conills resistents a d'altres zones de l'illa. Qui millor va rebre aquesta proposta va ser el gremi de caçadors.

D'aquesta manera, es va donar una coincidència entre la gent que li agrada observar la natura viva i aquells que disparen contra algunes espècies. Als dos col·lectius, els interessava que hi hagués conills. Els caçadors podrien caçar més i la fauna silvestre tornaria a disposar d'un aliment natural bàsic.

Quan es parla de caça, sempre surt el conflicte moral de matar animals a tirs, que alguns posen a un nivell similar al sacrifici d'un nombre immens de vedells, porcs, bens i d'altres, a escorxadors organitzats de manera intensa tot l'any. Algunes persones han practicat en algun moment la caça i l'han abandonada per motius ètics. Com hi ha gent que es fa vegetariana per causes semblants.

Fetes aquestes salvetats, o d'altres com el benestar dels cans que s'usen per a caçar, la contaminació per plom (que podria tenir alternatives), l'ús de verins, el disparar a espècies protegides o caçar fora de temporada, per posar-ne algunes, hi ha una determinada pràctica de caça que es pot traduir en beneficis ambientals.

Això es produeix especialment quan els caçadors aprenen a modular la seva pressió, de manera que sempre quedin animals suficients per remuntar la població durant l'època de cria. Aquells que han d'alliberar exemplars criats a granja per trobar alguna cosa a la qual apuntar, són el model que s'ha d'abandonar.

Quan els caçadors orienten la gestió del lloc a facilitar la recuperació natural de les poblacions cinegètiques, amb punts segurs d'abeurament, amb sembra de certes zones de cereal, amb l'abandonament de l'ús de pesticides, amb el manteniment del mosaic de conreus mesclats amb vegetació silvestre, es comença a entendre el concepte de sostenibilitat.

Els estudis fets a zones així mostren una elevada biodiversitat. No només d'espècies caçables, sinó de tota la resta de fauna. D'aquí que un dels elements que té més importància en la caça siguin els plans cinegètics de les finques, perquè estan pensats per ser els instruments que poden fer possible la convivència entre caça i conservació. Aspectes morals apart.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de dia 16/01/2017)

Comentaris

Els conills i els caçadors

I els pagesos què? Quan tinguem el sembrat tot menjat i fet malbé pels conills dels "cotos" veíns, esterem encantats d'invitar-vos a que vingueu a veure-ho. D'això ningú parla ni proposa solucions.

Conills i pagesos

Hola Elisabeth. L'article cita expressament el conflicte amb els pagesos que s'ha anat donant quan els conills comencen a recuperar-se en alguns punts. Després d'uns anys amb molt poca presència de l'espècie al camp, tornar a establir la convivència -que ja existia abans- amb els conreus, és sempre més complicat. Com es comenta en el text, una de les solucions aplicades en alguns punts ha estat la captura en viu d'exemplars. D'altra banda, la Llei de Caça permet establir accions especials de caça quan es confirma que alguna zona pateix una pressió excessiva. En tot cas, gràcies pel comentari, perquè no fa sinó evidenciar els diferents interessos que sovint es creuen sobre els territoris. 

Caça a Menorca

Només escric per deixar constància del bé que em fa llegir el que en Miquel Camps posa a la nostra reflexió. No entenc la caça al segle XXl. I penso que al camp cultivat sempre es poden trobar solucions, tal com apunta l'article. Xerrades a les Escoles i Instituts,GOB!!

Caça a Menorca

Caçadors, pagesos, animalistes... hi ha formes diferents d’estimar i gaudir la natura... Protecció i conservació de la biodiversitat ha de ser la base objectiva –i compartida- sobre la que operar; però la societat, les formes de pensar i la sensibilitat, canvien i altres consideracions diguem-ne morals o filosòfiques van imposant-se. Jo sóc pescasub, tinc un fill vegà i un altre que també pesca. L’únic que m’ofèn és l’agressivitat d’uns col·lectius contra els altres. Comparteixo la ponderació de l’article, Miquel. Salut.

Conills, pagesos, caçadors i biodiversitat

Miquel es fa ressò de l'article publicat per en Juan Jiménez recentment a Quercus sobre el paper aparentment paradoxal de la caça exercida pels monarques sobre la conservació de l'ós. Si vols caçar alguna cosa t'interessa que aquesta cosa existeixi en primer terme, clar. Em resulta curiós com Miquel assumeix que el conill és una espècie clau en els ecosistemes de Menorca sent una espècie introduïda per l'ésser humà. Em sembla bé aquesta visió ja que és una espècie naturalitzada probablement des de l'arribada dels primers pobladors humans a Balears segons Seixas i col·laboradors (2014). Els depredadors de conills (com l'àguila calçada o esparver) van poder arribar després atrets per aquesta presa. Al final es munta tot un ecosistema en funció de les activitats humanes. En moltes illes les aus han seguit l'arribada dels humans amb el seu bestiar. Cas dels güirres i les cabres a Fuerteventura o de molts córvids que s'alimenten dels insectes associats a les dejeccions del bestiar. El conill per tant és tan balear com l'agricultura balear. Van arribar alhora de la mà humana amb el mateix fi: garantir la persistència humana a l'illa. I s'han de cercar fórmules de consens. Especialment perquè els ecosistemes s'han assemblat en els últims 4 mil·lennis sobre aquests dos elements: agricultura tradicional i preses clau.

Em fico on no em demanen

Bones. Sóc ambientòleg, de Barcelona no de Menorca, i volia comentar que, a banda que m'ha semblat un escrit molt bo, molt molt bo, per la informació que expliqueu sembla que el grup pel qual està menys clar què fem, o què hauriem de fer, és els pagesos. No tinc proposta, i si torno pel vostre web m'encantaria llegir propostes per part de pagesos.

Conills i companyia

Article molt interessant i molt encertat, el que contes ho puc veure a ca nostra, però... on dius que la població es comença a recuperar de forma natural a un lloc concret, no hi estic prou d'acord. És prou sabut que, sa recuperació d'es conills a sa zona de Tirant, és producte de s'alliberament de conills forasters inmunes a ses malalties que afectaven als conills autòctons. És a dir, que sa recuperació d'es conill a Menorca, és es resultat d'un alliberament ilegal i incontrolat, amb genètiques alienes a s'illa. De fet, aquestos conills són prou diferents als animals que coneixiem per aquí. I a dins d'es tià, també ho són molt diferents, no hi ha qui s'els menji! Ses conseqüències han resultat esser incontrolables també: entre d'altres llocs, han amollat conills vius provinents d'allà, als voltants de ca nostra, amb els conseqüents problemes que no val la pena anomenar, t'asseguro que són sa pitjor plaga que tenc, ni tuta ni junça, ni poll... això sí, festa grossa pels milans i companyia, mai n'havia vist tants. Resumint, article molt interessant i encertat, si no fos que parteix d'una premissa equivocada.

Més sobre conills

L'alliberament d'animals de fora amb finalitats cinegètiques s'ha donat en diverses ocasions. No totes les espècies aconsegueixen aclimatar-se i sobreviure de manera silvestre a Menorca. Llebres, faisans, guàtleres de Califòrnia, fins i tot qualque porc senglar, han trepitjat les tanques menorquines, amb més o manco fortuna -generalment amb poca-. Com es pot suposar, les espècies que més vegades s'han usat per aquestes operacions -en moltes ocasions de manera no autoritzada- són les perdius, els conills i les guàtleres comunes. També molts conills de gàbia s'han mesclat a determinats llocs amb la població silvestre. El cas que es comenta a l'article, de trasllat de conills d'una finca a d'altres de l'illa, es va fer sota el control de tècnics especialistes, que es van desplaçar de manera expressa a l'illa, i no van identificar perill de mescla d'espècies. Altra cosa és que es pugui tractar de varietats amb especificitats locals diferents, però per això caldria un ampli estudi genètic que, sobre el conill, es considera que tindria poques conclusions clares tenint en compte les moltes introduccions que s'han donat des de diferents origens. Sense deixar de condemnar qualsevol entrada no controlada d'animals de fora, el més probable és que actualment, atesa la capacitat reproductiva de l'espècie, qualsevol població introduïda que hagi sobreviscut, ja s'hauria mesclat amb els conills que hi hagués abans.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.