Back to top

Carretera: seguretat i veritats a mitges

Imatge extreta del projecte oficial

El Consell Insular està agafant una deriva de cada vegada més perillosa per intentar justificar com sigui les grans rotondes soterrades que volen posar a la carretera general i que provoquen resposta social.

Des de que va començar la polèmica sobre les enormes dimensions de les rotondes soterrades i la seva poca justificació, hem vist grans errors, importants deficiències i, especialment, poc rigor en les informacions oficials.

Basta veure com s'han anunciat beneplàcits tècnics sobre el projecte, que els informes escrits desmenteixen amb rotunditat. O que es plantegen rotondes que obliguen a fer ponts per alçar la carretera per canvis de sentit sense cap estudi de quin ús estimat tindran. O que es posen rotondes soterrades a llocs amb informes que adverteixen de seriosos perills d'inundació. O que directament s'engani a l'opinió pública anunciant que la rotonda prevista a Rafal Rubí ha disminuït la seva dimensió en un 39 % quan en realitat ha augmentat respecte del projecte original.

Però ara s'ha fet una nova volta de rosca i s'hi afegeixen interpretacions molt discutibles sobre un tema tan delicat com els accidents mortals.

El Consell interpreta estadístiques d'accidents, però no posa a disposició del públic el seu comunicat de premsa, com es sol fer sempre. Sense explicar per quins motius, agafa la sèrie d'accidents des de 2005 fins ara. En aquests darrers 8 anys hi hagut 40 víctimes mortals a les diferents carreteres de Menorca, de les quals 22 han estat per accidents succeïts a la carretera general. Com que això representa un 55 % , arriben a la conclusió que la carretera general és la més perillosa.

Se'ls oblida considerar altres paràmetres bàsics, com per exemple el nombre de vehicles que usa cada carretera. Per la general hi passen molts més vehicles que per les vies secundàries i, per tant, el risc d'accident es multiplica. Tampoc tenen en compte l'enorme diferència de distància. La general suma els accidents succeïts en 40 kilòmetres.

I malgrat tots aquestes noves mostres de manca de precisió, el debat de fons no és si cal fer millores sobre la Me-1, sinó quines millores cal fer i com. Des del primer moment i les primeres al·legacions, el GOB ha manifestat que cal aprofitar els diners del conveni amb el Ministeri de Foment per introduir millores. Des de l'ampliació dels vorals a les rectificacions d'algunes cruïlles amb poca visibilitat (Rafal Rubí, sortida d'Alaior cap a Maó, etc). També hem mostrat acord per evitar els girs a l'esquerra que es fan des del mateix carril de circulació, perquè és fàcil que provoquin col·lisions des de darrere.

El debat, i ho saben bé en el Departament del Sr. Alejandre, no és si cal fer millores. El debat, que ara pretenen defugir usant el molt poc afortunat argument de les víctimes, és si les rotondes soterrades estan o no justificades. Perquè hi ha altres sistemes molt manco impactants i molt més econòmics, per millorar els creuers conflictius i evitar els girs directes a l'esquerra.

La majoria de girs a l'esquerra de la nostra carretera es fan per accedir a finques particulars. Per tant, estem parlant de molts pocs vehicles al dia. Per fer front a aquesta problemàtica fa anys que es van començar a habilitar mitges llunes laterals, que decanten el vehicle que vol girar i eviten que destorbi als que venen darrere. Hi ha unes quantes dotacions d'aquest estil sobre la carretera i no apareixen com a punts que provoquin accidents (ni tan sols en les particulars interpretacions que en fa el Consell).

Després hi ha altres casos com el de la urbanització de l'Argentina, que té lògicament més usuaris. El sistema actual de carril central no funciona malament. El GOB va proposar rebaixar el canvi de rasant que hi ha a ponent, de tal manera que es guanyaria molta més vista i, per tant, seguretat. A l'entrada s'hi podria habilitar un canvi de sentit tipus ametla i també es podria dotar de parada de bus. Aquesta era, de fet, la proposta de l'enginyer que va guanyar el concurs convocat pel Consell Insular. I a més així s'evitaria el greu perill d'inundació que presenta l'actual projecte de  rotonda soterrada que han dibuixat dins una torrentera.

El creuer amb la zona industrial d'Alaior és el punt que apareix més conflictiu, per la suma de molts vehicles, trànsit de camions, proximitat de corba i velocitat dels vehicles que s'apropen. Les deficiències afecten especialment als qui surten d'Alaior cap a Maó. Aquí el GOB havia plantejat un pas soterrat tipus el que hi ha a la carretera de Torralba, que tindria un impacte bastant menor que la rotonda soterrada de 120 metres de diàmetre que dibuixa el projecte oficial.

El Consell està decidit a licitar les obres pel tram de Maó a Alaior, amb el model de gran rotonda soterrada cada 2 o 3 Kms. És el model que es vol implantar a tota la carretera general. Totes aquelles persones que han pogut constatar la transformació de paisatge de la variant de Ferreries s'han d'imaginar que, en tost dels 4 Kms de la variant, ara estem parlant de 40 Kms. Pràcticament tota l'illa.

Cal per tant, seguir treballant per impedir aquesta destrossa. La seguretat es pot aconseguir amb sistemes més integrats i més econòmics. I si sobressin diners -cosa difícil en l'obra pública- s'haurien d'invertir en aquelles altres carreteres secundàries on es donen la resta d'accidents mortals (18 en vuit anys) malgrat la poca circulació de vehicles i els pocs quilòmetres que tenen.

Comentaris

rotondas

Carretera Es Castell- Sant lluis. Cruce hacia la izda a Trebaluger (+ de 500 habitantes), proyecto de rotonda y carril bici realizado hace al menos 3 años ¿cuando habra dinero para realizarlo? Podria utilizarse parte de la concesion prevista para las rotondas. Seguimos en la misma carretera, cruce hacia la izda a Binissaida (+ de 100 habitantes), no se si hay proyecto pero si idas y venidas diarias de mucha gente, tambien se podria usar parte del dinero de las rotondas. Ambos cruces (un ejemplo) son peligrosos por ser una carrtera muy transitada, tener en sus nucleos muchos habitantes que se duplica en verano y no existir transporte publico alguno que nos lleve a los pueblos lo que hace que cada casa tenga mas de un vehiculo privado. Creo que lo que hay son muchos intereses economicos para hacer esta macroobra

Carreteres.

Jo també he tingut un somni: veia una illa sense automòbils. Només amb autobusos de Ciutadella a Maó. La resta amb tartanes i els polits cavalls menorquins amunt i avall. Com els pobles de la Comunitat Amish, dels EE UU. d'Amèrica. Dic una bestiesa? més o manco com el projecte de "Las Rotondas". Que qualqu hi posi música, doncs el nom de sarsuela ja el té.

obsesion por las rotondas

parece una obsesión enfermiza la insistencia de las rotondas en la ME-1, se ha demostrado con datos y razonamientos la poca o nula utilidad de estas mega-obras que pretende poner en marcha el Sr Alejandre, si sigue en insistir en el comienzo de las obras será una obsesion que necesita tratamiento. Propongo que como terapia de le envie al Sr. Conseller, un mail a su nombre para que nosotros los ciudadanos que amamos esta isla, le mostremos nuestro rechazo a esta obra, y que dedique el presupuesto de la misma para reparar y mejorar el resto de la red viaria menorquina.

bon escrit, bones idees

precís i acertat escrit. per fi algu dóna dades més concretes, voldria afegir-ne més. primer dir que és molt encertat el fet de explicar el fet que hi ha les carreteres secundàries, on s'ahurien de posar més miralls i indicacions de tràfic, i també potser aquells bonys d'enterra per reduir la velocitat. La carretera mao-fornells pressenta varis punts negres, un d'ells al km 6,5, girant cap es cami de binixems. La vostra proposta de l'entrada de lô em pareix perfecte, i la de l'aregentina i rafalrubi també. Respecte les secundàries voldria afegir que son molts més kms que la general, i estan menys transitades, el que vol dir que hi han més accidents que a la general, normalment per excés de velocitat, males pràctiques i per mala senyalització. Per tant estic d'acord amb voltros, que s'haurien de millorar les secundàries. Però els que governen només volen millorar sa "fatxada".

sospito

sospito que els incendis provocats fa poc més d'un any, tant a la general com a la costa sud, van ser-ho per provocar un estat de xoc psicològic en els ciutadans (al més pur estil acció-reacció-solució) i així acceptéssin qualsevol canvi en la carretera. El que va succeir entre ciutadella i ferreries, que no podien passar el cotxes, obligant a deduir que necessitem una segona carretera general, o, si afegim els incendis del sud (per acabar el que va començar il.legalment en jaume matas, aquella matança d'arbres fina a 20 metres d'amplària), una carretera a l'estil eivissenc, que doni la volta a l'illa. Si em contessin que algú ho havia fet aposta, cobrant diners i favors per part dels interessats, que ja ens podem imaginar qui son, m'ho creuria completament. I, de fet, en part ho he endevinat, ja que després dels incendis estan fent el que estan fent i, si no volen que sospitem d'ells, sa màfia tramontana, que es deixin estar de projectes faraònics i que mirin pel poble, que son els que paguen.

Soc Valencia i soc un amant de Menorca.

Estic fart dels polítics, estic fart de tanta mentira, soc un indignat de l'animalada que volen fer en s'illa. Donen ganes de plorar que s'illa de Menorca siga gobernada per gent tan poc escrupulosa i mafiosa...... seguretat....i un m....la meua dona i jo portem anys sommiant en anarmos a viure a Menorca però de la forma que se esta posant millor es quedem a casa, van destroçar s'illa i sent molta tristor. NO A LA AUTOVÍA, si a la CARRETERA DE TRES CARRILS com a Francia, esta clar que amb eixe proyècte mes de un va a sucar.

carretera

s'esta arreplegant firmes a traves de change .org ,no se si servira de res o no pero nhi ha mes de 3000.,de menorquins i de gent q estima l'illa ,animeu-vos .es clar q volen ferse una comissio ben i ben grossa .

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.