Back to top

Brúixoles actualitzades

El Dr. Martinez Alier advertia fa uns dies, en el diàleg celebrat a Mongofra, que basar el benestar d'una comunitat únicament en l'evolució del PIB és un error. I apuntava a la necessitat de resituar l'economia en el seu context lògic.

Altres destacats pensadors de la sostenibilitat fa temps que proposen receptes factibles i realistes, però la força de la inèrcia i el culte -per bé que moltes vegades inconscient- al sistema econòmic que ha conquerit gran part del món, llastren una nova orientació.

Sovint resulta evident la desconnexió que presenten molts teòrics de l'economia respecte de la realitat física i biològica. Ignorar que el planeta té uns límits i que marca unes normes mínimes per a la vida, actuar com si l'energia fòssil hagi de continuar sent abundant i barata o pensar que els materials són inacabables, és situar-se en un món irreal.

De la mateixa manera, seria bo ampliar els indicadors que sustenten les decisions, perquè el PIB no adverteix de desigualtats socials ni de negatius efectes ambientals. I les informacions estan a l'abast.

Els entesos apunten dues receptes bàsiques per a una nova economia més propera a la sostenibilitat. D'una banda, cal buscar la manera de crear circuïts tancats de materials, a fi que es puguin reaprofitar i que no es donin contaminacions importants en el cicle del producte o al final del seu ús (que no provoquin residus). I en segon lloc, cal buscar lògiques que funcionin amb energies netes.

Un exemple practic d'aquesta filosofia serien els sistemes per depurar aigües residuals a partir de plantes aquàtiques (els anomenats filtres verds). Les arrels i els micro organismes fan la depuració amb la llum del sol i, si el terreny ho permet, l'aigua es mou per gravetat, sense residus ni olors.

La nostra societat destina la major part de l'energia al transport i al funcionament i confort dels edificis. D'entre les eines que tenim a l'abast per començar a redreçar el rumb en aquest cas hi ha la planificació urbanística, en tant que instrument que pot orientar els efectes sobre la mobilitat (vegeu l'efecte que han causat els polígons suposadament industrials però que han acabat sent comercials) i sobre les necessitats energètiques dels edificis (en funció de les tècniques d'aïllament que s'apliquin).

També amb senzilles normatives municipals, es podria treballar bé l'estalvi d'aigua (amb tarifes més justes i lògiques que les actuals, o amb el condicionament de les zones enjardinades) així com sobre l'aprofitament de les aigües pluvials (recuperant les cisternes en edificis nous o rehabilitacions integrals), etc.

Perquè més enllà de la bimbolla immobiliària, diversos analistes creuen que l'actual crisi ofereix també indicis d'estar tocant sostre en alguns recursos.

Els que estudien el comportament humà en relacio amb la resta d'espècies i de coses que hi ha al món, solen dir que el descobriment de la màquina que funciona amb energia fòssil -primer amb carbó i després amb petroli- va implicar un enorme canvi tecnològic i una capacitat d'incidir sobre el nostre entorn com mai havíem conegut abans. Però aquest gir de 180 graus en el paradigma de la tecnologia no es va acompanyar d'una evolució conceptual respecte a la relació de l'espècie humana amb el món.

De la mateixa manera que va costar molts efectes negatius no ser prou conscients de la magnitud de la bomba atòmica, també està costant desgràcies socials i ambientals no entendre que aquest sistema econòmic no es pot sostenir tal i com l'hem aplicat fins el moment.

Avançar per canviar el concepte d'una societat que fa transformacions i provoca contaminacions de molts diferents tipologies, per una societat que se sap globalitzada i més nombrosa que en cap moment de la història; apostar per aplicar l'enorme coneixement existent per dissenyar processos de cicle tancat en els materials i de racionalitat en l'energia, és el deure de l'actual generació.

Vèncer la inèrcia del model que hem vingut aplicant és una de les primeres dificultats. Malgrat estar enmig d'un mar on els camins es desdibuixen, hi ha referents i exemples que poden ser, si volem, brúixoles adequades.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 21/07/14)

 

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.