Al·legacions al projecte de planta de triatges de Biniaiet

El GOB demana que la nova planta de triatges que es vol fer a Biniaiet sigui construïda en alguna de les zones industrials vacants. No es veu cap justificació perquè sigui declarada d'interès general i haver de consumir més sòl rústic.

El GOB ha presentat al·legacions a la declaració d'interès general que tramita el Consel Insular de Menorca, per tal de permetre en sòl rústic una nova planta de triatges de restes d'obra entre Maó i Alaior, en el lloc conegut com Biniaiet. A l'expedient, es detecten deficiències ambientals, de patrimoni i d'infraestructures.

La zona que es pretén transformar i esplanar com a zona d'edificacions, maniobra i magatzem de materials, supera els 90.000 m2. Això implica eliminar tota la xarxa de paret seca que hi ha actualment als terrenys, a més de les espècies vegetals d'interès (Biniaiet va ser proposada com a microreserva de flora per part del programa Life de conservació de plantes del propi Consell Insular).

Actuar sobre una zona tan gran també significa que es poden veure afectats diversos valors patrimonials, atès que la zona on es vol actuar es troba entre dos importants jaciments arqueològics. Així mateix, cal recordar que el projecte no resol la depuració dels lixiviats potencialment contaminants que arriben amb les restes d'obra (pintures, esmalts, aïllaments degradats, etc) i que el Govern considera els terrenys com a vulnerables a la contaminació d'aqüífers.

Una planta de tractament de restes d'obra implica una important entrada i sortida de camions cap a la carretera. En aquest sentit, la iniciativa posa llum a la inexplicable gran rotonda de doble nivell que el Consell Insular va dibuixar entre Maó i Alaior, en un lloc on no hi ha cap creuer ni cap entrada principal. Ningú s'explicava què feia allà aquella gran rotonda. Ara es demostra que les sospites del GOB, que ho relacionaven amb aquesta planta de triatges situada a pocs centenars de metres, eren fonamentades.

Efectivament, els promotors de la planta diuen en el projecte que aposten per integrar la solució de connexió amb la carretera amb la proposta que el Consell ha fet en el traçat entre Maó i Alaior. Però el GOB recorda que la proposta de la carretera no es troba aprovada definitivament. De fet, la seva aprovació inicial ha estat objecte d'al·legacions no contestades, que plantegen la seva anul·labilitat atès que les grans rotondes contradiuen instruments d'ordre superior, com ara el Pla Territorial Insular, el Pla Director Sectorial de Carreteres o la normativa d'impacte ambiental.

Per altra banda, el GOB creu que aquesta planta no aportarà cap benefici en llocs de feina. És de general coneixement que l'activitat de la construcció es troba en una fase extremadament baixa. A això cal afegir-hi una enorme oferta d'habitatges i locals ja construïts i que no s'estan usant, que podran abastir el mercat de demanda durant molts anys.

En conseqüència, no sembla en absolut encertat pensar que en els pròxims anys es generarà una activitat constructora suficient com per justificar aquesta nova planta de triatges, que s'afegeix a les tres ja existents més les que reciclen materials d'excavació.

Evidentment, el tema del risc empresarial és un aspecte que competeix als promotors. Però quan el què s'avalua és l'atorgament d'una declaració d'interès general per destinar o no una zona de sòl rústic amb prou valors intrínsecs cal també avaluar, per part de l'administració pública, aquesta viabilitat econòmica. Com també altres intencions especulatives de futur que pugui amagar.

En opinió del GOB, la principal alternativa que caldria estudiar és la possibilitat d'evitar el consum de territori rústic a partir d'ubicar la nova instal·lació de triatges d'obra sobre la gran quantitat de superfície de sòl industrial, urbanitzat però no aprofitat, que es troba disponible.

En aquest sentit, la IV Fase del polígon industrial de Maó va habilitar amb vials, dotació d'energia i d'aigua, una superfície superior als 430.000 m2., la major part dels quals roman ociosa. Una alternativa que el Departament que dirigeix Cristóbal Huguet hauria d'analitzar en tant que reduiria molt les noves afectacions sobre el territori, evitaria l'habilitació de serveis ja existents i situaria la planta de manera més cèntrica sobre els tres nuclis de llevant.