Back to top

Aigua a preu d'or?

Torre de s'aigua de Maó

Deia fa poc un periodista que potser tenim encara una cultura democràtica molt justeta. Deu ser veritat a jutjar de com s'acostuma a opinar i a actuar amb les coses que són de tothom. Darrerament s'han vist algunes coses relacionades amb l'aigua que haurien de reflexionar a més d'un.

Tal i com tenim muntat el sistema al nostre territori, l'abastiment d'aigua a les zones urbanes és competència dels ajuntaments, mentre que la gestió de l'aqüífer és responsabilitat del Govern Balear. Són dues males notícies que es retroalimenten, perquè cap dels dos estaments té visió d'illa.

Alguns ajuntaments confonen els límits del terme municipal amb un aqüífer que els pertany només a ells, com si tinguessin a sota una gran cisterna estanca. En realitat, està més que demostrat que la principal reserva d'aigua subterrània menorquina, la gran plataforma de marès que va des del nord de Ciutadella passant per tot el sud fins el port de Maó, està molt connectada.

En efecte, l'aigua del subsol no està aturada, sinó que registra un flux constant des de l'interior cap a la costa. En la porositat del marès l'aigua es mou, encara que lògicament d'una manera més lenta que quan està en superfície. De forma que allò que passa a un terme municipal, pot acabar afectant els pous d'un altre terme al cap d'un temps. I l'aigua que arriba a la costa és la que impedeix que el mar penetri en el subsol salinitzant-lo.

Partint d'aquesta base, les polítiques d'aigua s'haurien d'anar consensuant a nivell d'illa, però,  com dèiem, alguns municipis es neguen a fer-ho frenant així polítiques que podrien ser molt més racionals en un aqüífer compartit. Per la seva part, el Govern Balear té problemes més urgents a resoldre amb els models intensius de les altres illes i Menorca no és mai a l'agenda.

L'altra part de la responsabilitat, en una societat veritablement democràtica, resideix en la ciutadania, que hauria de fer alguna cosa més que exigir respostes a les institucions. També hauria de demanar responsabilitats als principals creadors dels problemes d'aigua, això és, els grans consumidors i els que més contribueixen a contaminar l'aqüífer amb nitrats.

Per això, resulta bastant incomprensible el missatge -de vegades interessat políticament, de vegades inconscient socialment- que diu que a Menorca pagam l'aigua a preu d'or. Perquè precisament el preu irrisori al qual estem pagant l'aigua és una de les causes més evident del seu mal ús.

En la mitjana de preus dels diferents municipis, el metre cúbic d'aigua no arriba als 50 cèntims. Un metre cúbic és un cub d'un metre per un metre per un metre. És una tona d'aigua. Imaginem una cisterna habitual dins una casa urbana, que pot tenir entre vuit i deu metres cúbics de capacitat. Idò qualsevol la pot gastar totalment pagant entre 4 i 5 euros. Preu d'or? Seria interessant saber on compren l'or aquests que repetidament ho afirmen.

A mesura que la ciència avança podem anar esbrinant més coses. Ara hi ha estudis que permeten identificar els isòtops dels nitrats, de forma que podem saber si provenen d'adobs químics o d'aigües residuals. A la contaminació que afecta l'aqüífer de Maó hi ha majoria que provenen d'adobs químics, tot i que també n'hi ha dels altres.

Quan es té aquesta informació s'ha de difondre i s'ha de treballar per buscar solucions. Potser necessitarem transitòriament un sistema tecnològic que permeti tornar a potabilitzar l'aigua, però és evident que també cal anar tancant les fonts que originen la contaminació. Això faria una societat democràtica madura.

Però aquí encara veiem reaccions que intenten despistar l'audiència. Els que gestionen importants quantitats d'adobs químics (sector agrari intensiu i hortals amb poca formació) assenyalen les foses sèptiques. Els de les fosses sèptiques aprofiten per seguir retardant la instal·lació de clavegueram o de filtres verds al·legant que ells no són la prioritat. Enredar per no fer res.

És urgent reestructurar les tarifes d'aigua perquè pagui més qui consumeix més i manco qui consumeix manco. És urgent posar comptadors als grans regadius. És urgent fer analítiques de terres i fer arribar assessorament a la gent que compra adobs químics de manera que no els assessorin només els que els venen. És urgent implantar sistemes de depuració a tots els conjunts de cases que encara aboquen les seves aigües residuals al subsol.

Una gran part dels fons de l'impost turístic de 2017 es destina a Menorca a projectes relacionats amb l'aigua. És una passa que pot tenir efectes positius. Ara hem d'anar canviant la cultura de l'aigua, ajudar en les solucions i deixar de tirar pilotes fora.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 21/05/2018)

Comentaris

Aigua,contaminació,nitrats,remeis...

La filtració dels adobs ( quimics ò no) al subsol es degut a la poca adsorbció d'aquests elements pel sostre arable. La pluja i el rec transporten als sostres profons les quantitats d'adobs que les plantes no poden absorvir en aquest moment I que la terra no pot emmagatzemar. D'aqui la tendència a sobreabonar el camp d' un principi. Hi ha maneres de millorar aquesta situació introduint adsorvents naturals a la terra en forma de carbò vegetal (parcialment) activat. Qualsevol matèria vegetal es pot carbonitzar via la piròlisi , guanyant a la vegada una part important de l'energia solar en forma tèrmica e inclùs motorica. Pero cert, el carboni atmosfèric fixat en la terra resta estable durante dècades i segles formant una llaguna de CO2 molt apreciada! Amb la seva gran superfici interna es capaç de adsorvir nutrients I altres substàncies de forma que perden la lixiviabilitat.Es dir que sempre que les particules de carbò son mes trans qu' els canalets lliures de la terra, aquests queden allà ok els deixam i amb ells els adobs. Les plantes,sovint amb ayuda de fongs entren en la estructures alveolars del carbò i n'extreuen la quantitat qu' han de menester en aquell moment, deixant lo que no necessiten pel futur. El carbó es pot "recarregar" de nou . En un món ideal, el carbó s'ha emplea en el llaç dels animals de granja, adsorvint els nitrats i fosfats i sobre tot l'ammoniac dels fems, aportant molta salubritat a ramat! Menorca-com altres llocs- té molta matèria orgànica en forma de poda i altres restes vegetals que normalment es crema o composta, completant el cicles fotosíntesi- descomposició. Si intervenim aquest cicle de manera intel.ligent, no tan sols podem guanyar/estalviar energia, sinò també actuar de manera carbonegativa amb el plus de millorar la terra de cultiu illes aigües subterrànies. Qui vol ajudar a formar un grup de treball amb "biochar" ? Rolf 661682843

Cicle integral de l´agua

Molt bona explicació del problema de l´aigua a s´illa. Un apunt, Barcelona ciutat ja esta "pensant" ( i casi finalitzat el projecte) en reutilitzar l´aigua de les EDAR´s (Estacions Depuradores Aigues Residuals) per utilitzar-la en aigua de boca, seria en cas extrem de sequera, no se si seria extrapolable a s´illa. Referent al comentari anterior, molt bo i si algú te curiositat busqui "terra preta"

aigua i permisos per més piscines

Veiem que els ajuntaments com els de Ciutadella va donant permisos per més i més piscines, hotels que ja en tenien una els han deixat fer-ne dos més i no cal dir de les noves i velles parcel·les que tothom es fa una piscina. S'hauria de posar límit a aquesta gran despesa d'aigua. D'acord amb l'article

aigua

Tots els escrits son valuosos i els que estem d'acord aixines ho veiem però i els que ni volen enterar.se? Tema piscines fa mal i cases en construcciò que no fan res per a recollir la bona pluja... Fins quan?

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.