La sequera no desapareix

L'Institut Nacional de Meteorologia confirma en els seus darrers estudis que la quantitat anual de pluges dels darrers anys és un 35% inferior a la dels anys anteriors. La previsió, tot i amb les pluges torrencials ocasionals, és de seguir tenint mancança d'aigua. És convenient que comencem a prendre mesures d'una vegada.

Estalviar aigua a casa no és gens difícil i cada gota té el seu valor. Aquí mostram unes quantes idees pràctiques que ens permetran assegurar-nos l'aigua del futur i, a la vegada, estalviar doblers!

Quanta aigua empram?

Si tenim un comptador a casa, el primer que farem serà calcular el consum actual, a partir del darrer rebut d'aigua, que mostra quan hem gastat en el període corresponent. El consum està indicat en metres cúbics (1 m3 = 1.000 litres), i el període el calculam a partir de les dates inicial i final que consten a la factura. Si dividim el consum en litres pel número de dies obtindrem el consum mitjà diari en litres per dia. Finalment, dividim aquesta xifra pel número de persones que viuen a casa (fillets i filletes inclosos) i obtindrem l'índex més important: els litres per persona i dia (LPPD).

Si la quantitat que obtenim oscil·la entre els 200 LPPD o més, hi ha moltes possibilitats d'estalviar. Seguint les passes que vénen a continuació podrem arribar a davallar de 100 LPPD, i mantenir-nos en aquest consum.

En cas que no tinguem comptador, també podem dur a la pràctica aquestes idees, i segur que arribam a estalviar molta aigua, tot i que no podrem mesurar l'estalvi.

Quines passes podem seguir per gastar menys aigua?

• Cercar pèrdues en la instal·lació. Mirar les aixetes, cisternes i tubs, i arranjar totes les fuites que trobem. Després, apuntar el que diu el comptador, tancar totes les aixetes durant unes 2 hores, i tornar a llegir el comptador. Si no posa el mateix, és que encara s'escapa aigua per algun lloc.
• El wàter. És -curiosament- el que genera la major part del consum domèstic. Ell tot sol ja pot arribar als 100 LPPD (10 estirades de cadena al dia, per 10 litres de capacitat = 100 litres). Podem reduir la capacitat posant un objecte pesant (un totxo, per exemple) dins la cisterna, vigilant que no afecti al mecanisme. També és molt convenient posar un mecanisme que permeti aturar l'aigua a voluntat, de manera que no es descarregui tota la cisterna cada vegada. I, finalment, podem reduir el número d'estirades de cadena. Si, en tost de fer-ho sempre per costum, només ho fem quan veiem que està brut, conseguirem una gran reducció del consum d'aigua.
• La banyera i la dutxa. Una banyera no sembla que tingui aigua fins que no n'hi ha uns 50 litres, i més si ens hi volem submergir un poc. La dutxa és més eficient, sobretot si no la tenim oberta tota l'estona mentres fem altres coses, com anar a cercar el sabó, per exemple. També va bé tancar l'aixeta mentres ens ensabonem. Amb aquestes pràctiques podem arribar fàcilment a gastar 20 litres cada dutxa.
• Els escuradors. Una regla general per economitzar aigua és posar el tap a l'escurador abans d'obrir l'aixeta. D'aquesta manera podrem aprofitar l'aigua fins que estigui bruta. Els còssils també són útils per a aquesta funció. Resulta interessant comprovar amb aquests sistemes quin és l'efecte de deixar l'aixeta oberta molta estona: la rapidesa amb què s'omple el recipient.
• Les rentadores. Les rentadores domèstiques empren de 80 a 100 litres per rentada. Val la pena que les omplim del tot cada vegada que les posem en funcionament. Cal tenir en compte també que les màquines que tenen programes de mitja capacitat no gasten la meitat d'aigua (aproximadament un 75%).
• La neteja de la casa. Podem plantejar-nos garnar sempre però no fregar tantes vegades, sempre que tinguem la casa neta de manera acceptable.
• El jardí. No hem de regar mai quan hi ha sol, perquè l'aigua s'evapora en gran part. Podem pensar també en la possibilitat de regar amb aigua emprada de la casa (dutxa, bany, rentadora, etc.)

Conclusio

Dur a terme aquestes pràctiques vol dir canviar alguns hàbits personals, i això requereix l'acceptació de tots els membres de la família, inclosos els més petits. També requereix una mica d'organització. Es pot començar amb un canvi i mirar si ha donat resultat en una setmana, comparant lectures de comptador; després provar-ne un altre, i així successivament.

Nosaltres hem estat duent a la pràctica aquestes idees durant uns quants anys i us podem garantir que funcionen.

Ken i Elizabeth Kempster, socis del GOB Menorca

Estiu '2000