1.    Introducció

2.    Metodologia

3.    Resultats obtinguts

3.2           Espècies afectades

3.2    Estacionalitat

3.3    Comparació entre els dos trams estudiats

3.4    Valoració del nombre d’animals afectats anualment a l’illa

4        Actuacions de futur

5        Dades de la xarxa viària

6        Bibliografia

7        Annex I: mapa zones estudiades

8        Annex II: model de fitxa

 El seguiment de la mortalitat de vertebrats atropellats a les carreteres de Menorca ofereix uns resultats sorprenents. La magnitud del problema que deixa entreveure aquest estudi és realment preocupant, atès que s'obtenen referències que permeten estimar en milers els animals morts anualment a les carreteres. Considerant que l'índex de vehicles augmenta també d'any en any, s'està davant una problemàtica de magnitud creixent, que afecta de manera molt important a la fauna vertebrada de l'illa.

 En els darrers anys s’han realitzat alguns estudis a l’estat espanyol sobre aquesta problemàtica. Segons alguns autors, són milions el nombre d’animals afectats cada any a les carreteres i l’atropellament representa una greu amenaça per a la supervivència de moltes espècies. D'altra banda les carreteres poden representar també una barrera difícil d’atravessar per a molts d'éssers vius al fragmentar els hàbitats naturals, la qual cosa pot esdevenir causa d'aïllament per a determinada fauna.

 En el present estudi, sense precedents a Balears, es posen de manifest algunes dades que poden orientar futurs treballs específics amb la finalitat d’aportar solucions, si es generalitza la voluntat de minimitzar aquest important impacte en algunes vies o en alguns trams.

Les dades obtingudes de forma sistemàtica mostren les espècies més afectades a les diferents èpoques de l’any, que a la nostra illa es veuen condicionades de manera important pel considerable increment del nombre de vehicles que es dóna a l'illa durant la temporada turística.

L'estudi s'ha centrat en dos trams, corresponents a carreteres que presenten diferències: una via de gran intensitat de trànsit ràpid (carretera general que uneix Maó i Ciutadella), i una més estacional, amb menor trànsit i menor velocitat (carretera de Maó a Fornells).

La realització d’aquest estudi ha estat possible gràcies a la desinteressada participació de diverses persones que de manera voluntària i de forma coordinada s’han fet càrrec de la realització del treball de camp (censos). Paral·lelament, s’ha realitzat un esforç en recollir informació sobre el tema i en el tractament de les dades que es presenten en aquesta memòria per tal de fer una primera aproximació al volum d'animals que es veuen afectats per aquesta problemàtica a l'illa de Menorca.

La metodologia emprada en el present estudi es basa en el seguiment de dos trams de carretera de forma periòdica al llarg de l’any 2000. En els seguiments, realitzats a peu, en bicicleta o amb motocicleta, s’anotaven totes les dades a una fitxa preparada a l’efecte: tipus de restes trobades indicant l’espècie (si resultava identificable), el punt quilomètric de la troballa i l’estat de l’animal (fresc, recent, sec), així com altres observacions que podien resultar d'interès. La recollida d’informació d’animals atropellats s'ha cenyit únicament als que es trobaven damunt l’asfalt, de manera que no s'han comptabilitzat els observats en síquies o voreres.

Es van realitzar alguns censos complementaris per experimentar i verificar els sistemes d'observació i de recollida en diferents carreteres (Maó-Alaior, Camí d'en Kane i Alaior-Son Bou). Les restes obtingudes en aquestes activitats no s'han inclòs en els resultats d'aquest estudi.

L'estudi que aquí es presenta s'ha centrat en dues carreteres diferenciades en termes de nivell de trànsit, velocitat i ambients dels voltants. Aquesta diferenciació permet avaluar millor el possible impacte de la xarxa viària de l'illa. S'ha operat sobre el tram que va des d'Alaior a Mercadal (7,5 Km) de la carretera general, i en el tram de Maó fins a la cruïlla amb la via Mercadal-Fornells (21,6 Km), en la carretera Maó-Fornells.

En aquests dos trams estudiats s’han realitzat quatre seguiments a cadascun al llarg de l’any: hivern (gener), primavera (abril), estiu (agost) i tardor (octubre). Els censos s'han realitzat el mateix dia en ambdues carreteres.

Els seguiments eren repetits novament al cap de tres dies per a obtenir dades de renovació i desaparició de restes, que permetin extrapolar el volum total de vertebrats afectats.

En general, aquest estudi aporta una primera aproximació a la mortalitat, estudiada de forma sistemàtica i acurada, en vuit censos de la xarxa viària. Els resultats absoluts que s'ofereixen s'han d'analitzar com a dades a la baixa, atès que, com s'ha dit, no s'han comptabilitzat els animals morts per atropellament que han quedat fora de la superfície de la carretera. Les dades infravalorades afecten sobretot a ocells i petits vertebrats.

A aquestes informacions complementàries cal afegir també les observacions fetes pels responsables dels censos, relatives a la dificultat de localitzar les restes d'animals petits (que queden desdibuixades pel pas dels vehicles fins a mimetitzar-se del tot en l'asfalt) o els problemes per realitzar el seguiment en dies de trànsit dens. Aquests condicionants també contribueixen a fer estimar a la baixa els resultats obtinguts.

3.1           Espècies afectades

En molts d'estudis consultats, resulta ser un tòpic dir que ningú es salva de sortir en l'estadística d’animals afectats. En aquest estudi passa el mateix. S'han localitzat animals de mida molt reduït (petits ratolins) fins a ocells de gran envergadura (àguila calçada –H. pennatus-). Per fer més entenedores les taules s'han dividit les espècies afectades en quatre grans grups; 1) Ocells petits, 2) Eriçons, 3) Altres mamífers, i 4) Varis.

• Dins el grup 1) hi figuren ocells de petita envergadura: ropit (Erithacus rubecula), busqueret de cap negre (Sylvia melanocephala), ull de bou (Phylloscopus collybita) i altres espècies de mida similar.

• Dins el grup 2) s'inclou únicament l'eriçó (Athelerix algirus).

• En el grup 3) hi figuren altres mamífers, com ara: el conill (Orictolagus cuniculus), el mart (Martes martes), el mostel (Mustela nivalis) i d'altres rosegadors i no identificats.

• El grup 4) es troba format per diverses espècies diferents, el nombre d'exemplars localitzat de les quals no ofereix prou volum com per constituir un grup apart significatiu. S'hi troben inclosos: l'òliba (Tyto alba), el mussol (Otus scops), i d'altres ocells de talla mitjana/gran; la tortuga d’aigua dolça (Emys orbicularis), la tortuga de terra (Testudo hermanii), la serp blanca (Elaphe scalaris) i animals d’origen domèstic –especialment moixos i cans-.

Taula 1.  Espècies localitzades