Carta 25.02.04
Carta d'opinió: el GOB, l'ètica i els animals domèstics
En relació a una carta publicada fa uns dies, amb el títol “El GOB és ètic?” volem fer públiques unes consideracions.
Segons les nostres informacions, els ànecs que es mencionen a la carta són animals domèstics. Un animal domèstic és aquell que ha estat criat per iniciativa i sota l'atenció dels humans. Com una gallina o un canari. Són espècies que fa centenars o milers d'anys que viuen de la mà de l'espècie humana, i la seva genètica està molt condicionada a aquesta convivència.
Els animals domèstics necessiten algú que els cuidi, o poden acabar malalts i ferits, i també poden afectar negativament altres espècies silvestres. En aquest sentit, no hi ha diferència entre un ca, una gallina i un ànec domèstic. Potser qui allibera un ànec a un torrent o una platja ho fa amb bona intenció. Però té els mateixos efectes que qui abandona un ca “per donar-li llibertat”. Al cap d'un temps, sorgeixen conflictes d'un o altre tipus. Quan els animals estan ferits ningú sap qui els ha d'atendre i ja existeixen estudis científics que demostren l'impacte negatiu sobre altres espècies que estan provocant els ànecs domèstics que s'han deixat anar a zones naturals, com Binimel·là, Son Bou i altres punts de l'illa.
Comprenem el sentiment que pot tenir una persona que recull un animal domèstic ferit i el vol curar, però el GOB no pot assumir aquesta responsabilitat. No recollim ànecs domèstics, igual que no recollim cans ni moixos, perquè no tenim instal·lacions ni recursos humans ni materials suficients per assumir aquesta feina.
El servei que té en funcionament el GOB és el Centre de Recuperació de la Fauna Silvestre dedicat a la recollida, a l'assistència veterinària i a l'alliberació al medi natural d'animals salvatges una vegada recuperats. Durant l'any 2003, aquest Centre ha atès prop de 160 animals, des de tortugues marines fins cries d'eriçó. La voluntat d'aquest servei és donar atenció sobretot a espècies protegides (estan protegides perquè la seva supervivència com espècie està amenaçada), al mateix temps que dur a terme una feina de sensibilització cap a la fauna silvestre. Ho feim a base de posar-hi moltes hores i doblers propis i amb la col·laboració de moltes persones voluntàries. En aquesta situació, no ens podem plantejar també incorporar l'atenció a animals domèstics.
El GOB ha demanat en diverses ocasions a l'administració competent que s'habiliti algun tipus de servei per poder donar una sortida correcta a les persones que han trobat un animal domèstic ferit. Igual que existeix el Centre d'Acollida d'Animals Domèstics que recull cans i moixos, aquestes instal·lacions haurien de poder acollir també ànecs, coloms i animals similars. Seguirem treballant perquè això sigui possible, però mentrestant, tothom ha de prendre consciència del problema que cream quan alliberam un animal domèstic.





