Fa tants d'anys que s'està pendent de solucionar el perill que representa el pas de la carretera general per dins Ferreries, que es corre el risc que socialment s'accepti qualsevol obra que posi remei al problema.

Entre els anys 2001 i 2003 es van dur a terme els tràmits per decidir quina de les alternatives de variant s'escollia. En aquest període, el GOB va fer diverses reunions amb els responsables públics, va plantejar alternatives, va fer comunicats de premsa i va presentar al·legacions. Malgrat tot, finalment es va escollir el projecte més impactant de tots. I pràcticament no es van sentir altres veus en contra que la del GOB.

Tenim plena consciència que la qüestió de la variant és un tema delicat per opinar públicament i posar-hi pegues. Qualsevol que ho faci es pot trobar amb l'acusació de voler aturar la solució a un problema que s'ha eternitzat. Potser sigui impopular, però ens veiem amb l'obligació moral de tornar dir públicament la nostra opinió. Creim que és evident que fa falta una variant, però que també s'haurien de tenir molt presents els efectes que la carretera aprovada pot causar.

El projecte que es va aprovar (no tenim notícia que s'hagi canviat) afectaria una superfície de 29.000 m². Un 35 % del traçat passa per una Àrea Natural d'Especial Interès. Un altre 27 % travessa una Àrea Natural d'Interès Territorial. O sigui, que més de la meitat de la carretera es vol fer travessant terrenys especialment protegits. A més, alguns trams plantejats mostren una amplada de via desproporcionada pel que són les dimensions i les característiques de Menorca. L'impacte paisatgístic s'entreveu idò, molt gran, i l'efecte barrera per a la fauna d'aquestes zones naturals serà també molt considerable.

El traçat s'allunya molt de l'actual casc urbà de Ferreries (fa un arc que va des de bastant abans de l'actual polígon industrial fins més enllà del creuer amb Cala Galdana). A part de tot el que representa d'efectes sobre el petit comerç, ens preocupa molt la “vocació urbanística” que agafaran els terrenys que quedin entre el poble actual i la nova via. No coneixem encara cap variant que no hagi provocat, en pocs anys, la urbanització de les terres que queden al seu interior.

Si malgrat tot l'exposat, s'ha decidit que tècnicament no hi ha altra opció que la plantejada, sembla de rebut demanar que al manco s'aposti per un exquisit intent de pal·liar al màxim els impactes ecològics i paisatgístics que es puguin derivar.

Demanam que es revisin les zones de més amplària o d'ajuntat de vies, per tal de minimitzar la gran transformació de paisatge que s'endevina en el traçat projectat. Demanam una atenció especial al tractament de la carretera perquè disminueixi el perill d'atropellament o efecte barrera sobre la fauna. A nivell de tota Europa s'han experimentat diversos sistemes per minimitzar aquest impacte. Es sol·licita que es disposi un major nombre de passos subterranis, adequats a la fauna de la zona, que vagin més enllà de les simples obres de drenatge que es comenten al projecte.

I també demanam una atenció especial en el disseny dels acabats, per intentar que aquesta nova gran ferida que es vol fer sobre el territori de l'illa no sigui tant voluminosa com la imaginam. Tenim exemples recents, com el tram de la carretera Maó-Fornells, entre els creuers de Favàritx i Sa Roca, on la disposició al diàleg dels enginyers (que han estat candidatura al premi Ullastre) ha permès salvar centenars d'arbres i aconseguir una integració molt major que la prevista inicialment.

Per últim, demanam a tota la gent que és sensible amb les especials característiques de la nostra illa, que no tengui por a opinar públicament dels temes que ens afecten. Tinguem ben present que, una carretera com la que es vol fer, és per a tota la vida.