DESPROTECCIO ESPAIS NATURALS

A la vista del deplorable comportament que esta tenint el departament d'urbanisme del Consell Insular, completament atrasat i fora de context de com avui cal desenvolupar les tasques d'administracio pública dels ben comuns, dins d'un marc transparent, democràtic i en el se i la serenó d'una societat madura, m'ha vingut a la memòria aquella dita popular que diu "LA REALITAT SOVINT SUPERA LA FICCIÓ".  Esper que les accions, les refleions i els missatges socials facin rectificar postures prepotents, dictatorials antidemocràtiques i  juridicament borrosses i s'imposi el seny i la racionalitat.

LA REALITAT SOVINT SUPERA LA FICCIÓ

Fa cosa d’un mes no hem podia creure que en el segle XXI fos possible que un departament del Consell Insular poses en marxa canvis en la protecció del patrimoni natural de tots, mitjançant articles recargolats i maquiavèl·lics elevats a categoria de decret en via d’urgència sense cap mena de informació ni de consulta social prèvia.

Però el cert es que cada dia m’adono que, al menys en el nostre país, la realitat sovint supera la ficció.

Perquè ara, aquest mateix departament del Consell Insular, ja que la via del Decret no va funcionar, ha decidit  paralitzar les lleis del Pla Territorial vigent mitjançant l’aprovació d’una perversa Norma Territorial Transitòria que permeti autoritzar directament qualsevol transformació urbanística de nous terrenys. Això sí, de manera cínicament transitòria, mentre sense cap tipus d’urgència es mira o s’estudia si convé o no convé posar en marxa  una possible revisió democràtica d’aquest  Pla Territorial.

I jo, dins la meva ignorància, hem pregunto. Es possible?, això està passant de veritat?, estaré equivocat en la interpretació d’aquestes propostes? i si no es així, que ens esta passant?.

Com es possible que una societat, amb les seves lleis, els seus intel·lectuals, les seves institucions i els seus representants polítics, no sigui capaç d’aturar aquests tipus de  procediments foscos i frívols abans que es puguin consumar?.

No se........, d’una banda penso que es trist que unes accions, vull pensar que mes aviat desafortunades que mal intencionades, desmereixin les possibilitats d’acció de la resta dels equips polítics i de govern, però d’altra banda també penso que aquesta passivitat, manca d’exigència de responsabilitats i tolerància a vulnerar i mal interpretar les lleis i els principis jurídics, solament  pot conduir a camins cada cop mes tortuosos.

Sincerament penso que aquests tipus d’actuacions només poden conduir a l’aflorament d’iniciatives especulatives que no generen mai cap tipus de teixit productiu estable, ni cap esperança de futur per els nostres joves, mentre un dia, tal vegada millor que m’equivoqui, ens podríem despertar i comprovar que uns pocs, de manera  inconscient o conscient, haurien decidit malversar els patrimonis tan estimats  de Menorca.

No ho se.......jo crec sincerament que una majoria de la societat menorquina no pot estar d’acord amb aquest tipus de subterfugis, trapelleries i camins jurídicament  foscos. I penso que si s’ha de modificar l’actual PTI, en tot cas s’ha de fer de manera democràtica i transparent, perquè d’altra forma ens tornarem a trobar sorpreses desagradables i moltes d’elles irreversibles.

Però en qualsevol cas considero que aturar aquests desproposits ha de dependre de les voluntats de decisió d’aquesta pròpia societat.

Sigui com sigui, el cert es que avui el patrimoni natural de Menorca es troba en front d’un assetjament destructiu, totalment injustificat  en vers la seva protecció legal,  i per tant  més que mai torna a necessitar que aquesta societat que tant l’estima prengui part activa en decidir entre l’opció d’aprofitar i conservar o be deixar posar en risc de malversació i destrucció aquest immens i valuós patrimoni que li ha estat llegat i que tants esforços ha costat preservar.

Eduard Furró i Estany
Es Castell
19 juny de 2012