Document Actions
Pla Insular de la Costa
Aquesta campanya reivindica una planificació insular a la costa de Menorca, tant en actuacions portuàries com en les de turisme nàutic.
Menorca, després de molts esforços i anys de reivindicacions, té una planificació territorial a nivell d'illa (el Pla Territorial Insular). Però les qüestions relacionades amb la mar i la costa encara no tenen visió insular.
Les competències per ordenar els espais portuaris i les infraestructures nàutiques estan repartides entre vàries administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que aquesta illa és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt.
I aquesta dinàmica ens està duent a situacions cada vegada més conflictives. Per una banda, l'anomenada Autoritat Portuària, que depèn del Ministeri de Foment, gestiona tot el port de Maó, i ho està fent amb un model que privatitza progressivament la gestió de l'àmbit portuari. Cada vegada hi ha més gent que s'està adonant dels efectes negatius que aquest sistema provoca. Ho tenen orientat per treure el màxim profit econòmic de cada tros de vorera. Però a més, els preus es disparen fins a l'absurd, i açò provoca que moltes barques petites acabin sortint del port (perquè no poden pagar aquests preus tan alts) i vagin a parar a llocs que encara no estan ordenats. D'aquesta manera, mentre se suposa que aclarim una part del litoral, en realitat n'estem embullant una altra.
Al port de Maó, Autoritat Portuària, que s'ha menjat una nova gran porció de làmina d'aigua per engrandir el moll comercial, ara està tramitant la privatització i la corresponent massificació de tota la vorera nord, de l'Estació Naval fins a Cala Llonga, amb uns quants centenars d'amarraments nous. És una de les parts que té més valor paisatgístic per a Maó. També pensen instal·lar un gran port esportiu dins Cala Figuera, per a devers 400 embarcacions. I es sap que fa anys que treballen amb la idea de fer un dic entre Cala Figuera i El Fonduco, per a grans creuers, amb una estació d'autobusos incorporada a terra.
Per la seva part, els ports que són de competència autonòmica, Fornells i Ciutadella, estan gestionats per l'organisme "Ports de Balears", que depèn del Govern Balear. A Ciutadella, quan estigui en funcionament el dic de Son Blanc, volen convertir totes les zones resguardades del port en espais per a amarrar-hi embarcacions. Només en el projecte inicial ja es preveuen més de 400 nous amarraments.
El port de Fornells era la primera zona on semblava que es podria fer realitat la idea d'una planificació consensuada entre tothom. Es va decidir abandonar la idea de posar dics i es va apostar per ordenar l'oferta d'amarres a partir de gestió pública directa, per evitar el problema dels preus que s'està donant a Maó. Però les repetides crisis viscudes en el govern autonòmic han afectat també a l'ens gestor i no hi ha informació sobre l'ordenació final que es pretén dur a terme.
La tercera administració a considerar és la Demarcació de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. A més d'una part del port de Fornells, també té sota la seva competència tota la resta de costa de l'illa. Davant Costes és que s'hauran de tramitar, en tot cas, la llarga llista d'altres projectes que donen què parlar: Es Grau, Addaia, Sa Nitja, Santandria, Cala en Bosc, Cala Galdana, Canutells, la costa de Sant Lluís, i tants d'altres.
ON ÉS EL SOSTRE NÀUTIC?
Si agaféssim aquestes tres administracions, que com veim tenen competències en diverses parts del litoral i compten amb cossos tècnics molt preparats, i demanessim que ens diguin quants amarres ha de tenir Menorca, veuríem que cap de les tres ens saben respondre. Malgrat això, encara se senten veus que diuen que cal crear més amarres, perquè diuen que "hi ha demanda”.
Amb això volen dir que hi ha demanda de gent que potser voldria tenir un amarrament, i sobretot hi ha demanda de les empreses que venen barques. Si ens hi fixam, és exactament el mateix cas que es va donar fa uns anys a Menorca, quan hi havia gent disposada a comprar xalets a Trebalúger i empreses disposades a construir-los. Hi havia demanda, sí. A Trebalúger, a Macarella, a Cala en Turqueta, al barranc d'Algendar... Hi havia demanda, però no es van construir perquè la majoria de gent de Menorca va entendre que era un desastre pretendre respondre a la demanda sense tenir en compte les conseqüències. I això mateix és el que ara volem que es reflexioni quan reivindicam un Pla Insular de la Costa, un PIC.
Abraçada a la mar el 15.08.2008 a Cala Galdana, un acte simbòlic per demanar el Pla Insular de la Costa
QUÈ POT APORTAR EL PIC?
El Pla Insular de la Costa ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt, perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional, i també per dur a la pràctica allò que diu la pròpia Constitució, quan afirma que s'ha de combatre l'especulació.
Si el PIC es fa de manera participada, com encertadament s'ha començat, es podrà dur a terme un diàleg ordenat entre els diferents agents socials, econòmics i polítics, que permeti plantejar actuacions que no depenguin de la conjuntura política de cada moment, sinó que serveixi per buscar el punt d'equilibri entre l'ús racional del litoral, la conservació dels seus valors ambientals, i la seguretat en les inversions econòmiques.
Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d'altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d'altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot. També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb creixements constants que no saben on està el límit.
Aquí s'ha demostrat que a vegades es saben fer les coses amb més seny. El PIC és l'instrument que ha de permetre posar seny en la planificació de la costa.
Fes un donatiu per donar suport a aquesta campanya!
