Les obres de la zona de terra del dic de Son Blanc van avançant i ja han rebaixat gran part del penyal. La imatge de les grans màquines destrossant aquesta part de la costa, a l'any 2007, ens recorda que encara molta gent confon el progrés amb les grans obres que transformen la natura.


Males perspectives a la Platja Gran

Recentment, el GOB ha tingut accés a l'expedient del dic de Son Blanc tramitat pel Ministeri (l'expedient que ha tramitat el Govern Balear encara no s'ha pogut consultar, malgrat que la llei reconeix el dret a fer-ho). De l'expedient del Ministeri s'ha descobert la veritat d'alguns documents que es sabia que el Govern de Jaume Matas havia elaborat però que no havia sortit mai a exposició pública.

Un dels més sorprenents és l'estudi sobre les possibles afectacions del dic sobre la Platja Gran. Es tracta d'un estudi que ningú signa i que ve a dir que l'arena de la platja apareix per generació espontània: "...se puede afirmar que no existe aportación ni salida de material de la propia Platja Gran porque constituye una única unidad fisiográfica de límites infranqueables para sus sedimentos".

L'estudi, que passarà a la història del poc rigor científic, diu també que la praderia de posidònia impedeix que els sediments entrin i surtin de la cala i que, per tant, l'arena no té gairebé cap relació amb el mar obert.


El Govern va demanar més del doble de superficie per "Ocupación futura"

De la consulta de l'expedient s'ha descobert també que el Govern Balear, a l'hora de formalitzar la demanda de la zona de domini públic, va demanar la cessió d'una zona no prevista en el projecte, de 768.000 m2.

El projecte de Son Blanc preveu a la mar una zona de 200.000 m2, on es vol construir el dic, més una àrea de maniobres de 360.000 m2. A aquestes dues zones, el Govern en va afegir una tercera, de 768.000 m2, que al plànol oficial apareix marcat com "Ocupación Futura". Aquí pots veure el plànol d'aquestes zones.


El Ministeri va autoritzar el dic, en dues resolucions molt polèmiques

El Ministeri de Medi Ambient va concedir finalment l'adscripció del domini públic al Govern Balear per al nou projecte de remodelació del port de Ciutadella. La pressió política exercida sobre el Ministeri, la proximitat de les eleccions locals i autonòmiques, i la posició estratègica que el municipi de Ciutadella pot tenir de cara al resultat final del Consell Insular i del Govern Balear, va fer que el Ministeri cedís, només 9 dies després de la primera resolució on demanava ampliació de documentació. Es tracta d'uns fets que val la pena conèixer per saber com funciona encara la nostra democràcia.

Les coses s'han fet sense respectar en absolut les tramitacions que cal observar, sense transparència cap als ciutadans i fent passar l'interès del calendari electoral per damunt dels drets de la ciutadania i del medi ambient. A continuació, trobareu informació sobre aquest nou episodi que afegeix un descrèdit més cap a les institucions públiques.


Un nou projecte que manté impactes i deficiències molt considerables

El mes d'octubre de 2006 va sortir a exposició pública el nou projecte del port de Ciutadella (el nombre cinquè en pocs anys).  Suposa alguns avanços importants respecte de l'anterior, però manté aspectes ben problemàtics.

D'entrada, a Son Blanc (la costa situada just al sud del port) no hi ha massa possibilitats d'especulació urbanística, perquè el creixement urbà ja estava previst de fa estona. S'ha eliminat la construcció de la dàrsena de Cala en Busquets i la corresponent entrada d'aigua del mar dins l'aqüífer; no hi ha tampoc construcció de carreteres noves (Son Blanc està en el dret de la ronda sud, ja construïda) i, com que no es tanca la bocana del port, no permet un increment espectacular d'amarratges.

En la part negativa, destaca la construcció d'un dic d'uns 470 mts que, apart del impacte paisatgístic, acabaria afectant uns 200.000 m2 de praderia de posidònia. No s'ha estudiat l'efecte que aquest dic podria tenir sobre les platges properes, com ara Sa Caleta, Santandria o Sa Farola (situades a només 1 quilòmetre de l'obra prevista) Cala en Blanes (1,5 Km), Cala en Brut (2 Kms) o Cala Blanca (2,5 Kms). D'altra banda, la valoració de l'impacte sobre la posidònia s'ha tergiversat, ja que l'estudi considera que l'efecte negatiu es recuperarà amb el temps, quan és evident que un dic no desapareix amb el temps i que l'ús portuari intensiu no farà més que malmetre cada vegada més la posidònia.

Les obres s'estimen per un cost superior als 50 milions d'euros, tot i que ja és sabut que després ascendirien a molt més. Amb quantitats tan astronòmiques, sorprèn que no s'acompanyàs cap estudi de viabilitat econòmica de les obres, un requisit que s'exigeix a totes les noves infraestructures portuàries. Per cert, al fons del port, on la rissaga ocasiona perill i al mateix lloc que han d'abandonar els vaixells de passatgers per raons de seguretat, ara es preveu instal·lar-hi 100 amarraments nàutics.

En opinió del GOB, altra vegada s'està plantejant un gran projecte sense tenir una visió de les necessitats portuàries que té l'illa en el seu conjunt. El port de Ciutadella, el de Fornells i el de Maó, estan planificant actuacions per separat, sense contemplar que tots donen un servei que transcendeix l'àmbit municipal. Autoritat Portuària de Maó ja ha anunciat que intentarà la construcció d'un dic per a grans creuers vora Cala Figuera. A Fornells, s'estan preparant projectes que inclouen la construcció d'un dic de protecció a la bocana i un d'interior per al turisme nàutic. La manera més racional d'evitar destrossar els ports de Menorca és superant la visió municipal, aplicant una visió d'illa i elaborant un Pla Director Sectorial d'Infraestructures Portuàries de Menorca.


El "no, però sí" del Ministeri

El consens polític per fer un dic exterior després de la gran rissaga de Sant Joan de 2006, juntament amb la proximitat de les eleccions del pròxim mes de maig, van deixar al GOB bastant tot sol en la campanya per demanar garanties ambientals i de sentit comú en el projecte. Un sector de gent no opinava públicament per por d'afectar els resultats electorals, una altra acceptava el dic de Son Blanc com a mal menor i un tercer sector no s'atrevia a dir res per por de rebre acusacions de trair el “progrés” de Ciutadella.

Així les coses, el GOB va decidir organitzar una campanya per demanar al Ministeri que no es pronunciàs respecte de la cessió del domini públic al Govern Balear fins que es comptàs amb tota la documentació necessària, que deixés fora de dubte la necessitat del dic i el seu interès general.
Més de 2000 persones van secundar la campanya i van enviar mails al Ministeri (a totes elles, moltes gràcies). El 14 de febrer, el Ministeri va contestar formalment al Govern dient que hi mancava una documentació que es considerava molt transcendent. Es tractava dels documents que el GOB havia denunciat que hi mancaven ja en les al·legacions presentades l'octubre de 2006. La documentació que el Ministeri demanava era la següent:

• Pla Director del port de Ciutadella, que recollís els projectes actuals.
• Acta de la Comissió Balear de Medi Ambient on es clarifica la catalogació de l'impacte sobre la posidònia.
• Pla Global d'Infraestructures Portuàries de Menorca.
• Justificació de la viabilitat econòmica del projecte.
• Justificació de la compatibilitat amb el Pla General d'Ordenació Urbana de ciutadella.
• Estudi sobre els efectes que les obres poden  provocar sobre el domini públic i sobre la dinàmica litoral.
• Declaració de compliment de la Llei de Costes

Les reaccions dels partidaris del dic van ocupar les portades de la premsa dels dies següents. Tots manifestaven “indignació” contra el Ministeri perquè demanava documentació en tost de dir que sí a la petició. L'ús del dic com arma política i les acusacions als adversaris de les eleccions eren el contingut de la notícia, sense que ningú es preocupàs d'analitzar la gran importància dels documents  que el Ministeri demanava. Altra vegada, el GOB va fer sentir la seva veu en solitari advertint que el que s'estava demanant era, ni més i menys, que el compliment de les lleis vigents.

Al cap d'uns dies, una comitiva política de Balears sortia cap el Ministeri a “desbloquejar” el dic. El mateix dia, el Ministeri accedia a la petició, sense haver tingut temps d'estudiar la documentació que presumptament se li va entregar. Sí que van tenir temps per fer-se les fotografies que simbolitzaven el gran pacte que s'havia aconseguit.
D'aquesta manera, el 23 de febrer, el Ministeri emetia una nova resolució que informava favorablement la sol·licitud d'adscripció del domini públic per les obres d'ampliació del port de Ciutadella. L'escrit estableix que la responsabilitat dels danys a les persones i al medi ambient que es puguin produir serà del Govern Balear.


Els ciutadans, desemparats per les institucions

Les dues resolucions del Ministeri han posat en evidència dues qüestions ben importants. La primera resolució va deixar clar que hi mancaven documents bàsics, i crida molt l'atenció que cap institució hagués demanat aquesta documentació, més enllà d'una ONG com el GOB. La segona resolució, demostra que s'accepten documents que no han passat els requisits que marquen les lleis vigents. Per exemple:

• El Pla Director del port de Ciutadella que es troba vigent encara inclou els projectes els projectes anteriors, de gran dic a la bocana i d'una macro excavació a Cala en Busquets. Si el Govern Balear ho ha canviat, no ha passat per exposició pública.
• El Pla Insular d'Infraestructures Portuàries se suposa que ha de dir què es pensa fer a la resta de ports i cales de Menorca. Ningú no l'ha vist, tampoc ha passat el tràmit d'informació pública ni ha complimentat el requisit d'avaluació ambiental estratègica derivada de la Directiva europea sobre la matèria.
• Ningú sap com pot afectar el dic a les platges properes. Es coneixen molts de casos de dics que han fet desaparèixer platges. En aquest cas, l'únic que canviaria és que la responsabilitat seria del Govern Balear, en tost del Ministeri de Medi Ambient. Però això, de què serviria als ciutadans? de què serviria al domini públic que es podria veure afectat? per fer les coses així tenim i pagam les institucions públiques?

Aquests són els plànols del projecte actual de Son Blanc:

Projecte 1

Projecte 2